Coordinació:
Mercè Barceló i Serramalera
Universitat Autònoma de Barcelona
Col·laboració:
Enoch Albertí Rovira
Universitat de Barcelona
Josep M. Vilajosana Rubio
Universitat Pompeu Fabra
RESUM
La pandèmia provocada per la COVID-19 ha originat una profunda crisi sanitària amb repercussions econòmiques, socials, polítiques i jurídiques, l’abast de les quals encara està per determinar. Més enllà de la particularitat produïda per aquesta pandèmia, la reacció per part dels qui han hagut d’entomar la gestió pública suposa un banc de proves privilegiat que permet de comparar les diferents maneres d’actuar dels estats davant de situacions d’emergència. La mesura que podem prendre com a referència principal per tal de valorar les respostes dels estats, en general, i la dels poders públics de l’Estat espanyol, en particular, és la de determinar quin grau de limitació en el gaudi dels drets i llibertats és justificable en el marc d’una democràcia liberal. Si bé és cert que, en situacions de normalitat, cal estar amatents a qualsevol vulneració d’aquests drets i llibertats, també ho és que, en les situacions crítiques, se sotmet a examen, com mai, la solidesa democràtica d’un país. La mena de reacció que predomina en aquests casos en els poders públics i en la societat en conjunt mostra de manera fefaent els trets de caràcter més profund que sovint queden amagats en el capteniment quotidià.
Per dur a terme aquesta anàlisi, l’informe es dividirà en dues parts: una de primera, en què es tractaran els possibles models de resposta dels poders públics a la situació i els instruments jurídics que tenen a disposició per tal de trobar un equilibri entre la protecció del dret a la salut i la resta de drets de la ciutadania; i una de segona, en què s’analitzaran les restriccions a diversos drets fonamentals que han tingut lloc amb les actuacions concretes dels poders públics del nostre àmbit en la gestió de la pandèmia.
INFORME COMPLET EN PDF DOI: 10.2436/15.3000.01.3