<\/h4>\n
<\/p>\n
Barcelona \u00b7 Institut d\u2019Estudis Catalans \u00b7 2022<\/h4>\n
[\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” background_enable_image=”off” background_size=”initial” background_position=”bottom_center” background_repeat=”repeat-x” global_colors_info=”{}”][et_pb_row _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_text _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
PRESENTACI\u00d3<\/h2>\n <\/h2>\n
La mirada multidisciplin\u00e0ria, una estrat\u00e8gia de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019IEC<\/em><\/strong><\/h2>\n <\/h2>\n
DOI: 10.2436\/15.3000.01.1<\/p>\n
L\u2019informe que us presentem \u00e9s el resultat inicial del projecte de recerca titulat \u00abImpacte social de la COVID-19. Una mirada multidisciplin\u00e0ria\u00bb, coordinat per Andreu Domingo i Valls i Merc\u00e8 Barcel\u00f3 i Serramalera, elaborat en el si de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans i patrocinat per aquesta instituci\u00f3.<\/p>\n
En la mesura, doncs, que el seu germen es troba fermament ancorat en l\u2019Institut i, dins d\u2019ell, en la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials, l\u2019objectiu principal d\u2019an\u00e0lisi \u2014els canvis socials que ha provocat la pand\u00e8mia de la COVID-19\u2014 es du a terme de manera multidisciplin\u00e0ria, tot prenent com a refer\u00e8ncia els territoris de parla catalana i contextualitzant-los respecte d\u2019Espanya, d\u2019Europa i del m\u00f3n.<\/p>\n
Perqu\u00e8, a part dels efectes directes sobre la mortalitat i la salut de la poblaci\u00f3, la pand\u00e8mia tamb\u00e9 n\u2019ha tingut, i de for\u00e7a importants, sobre els drets de les persones, en l\u2019economia i el mercat de treball, sobre els mitjans de comunicaci\u00f3, en la mobilitat en el territori, en la formaci\u00f3 d\u2019infants i joves i en la manera mateixa d\u2019investigar. En general, ha tingut importants efectes sobre les poblacions afectades i les seves reaccions, i n\u2019ha fet augmentar b\u00e9 la resili\u00e8ncia, b\u00e9 la vulnerabilitat.<\/p>\n
Per aix\u00f2 calia investigar aquest mateix fenomen des de diferents mirades de les ci\u00e8ncies socials: l\u2019economia, el dret, la geografia, les ci\u00e8ncies de la comunicaci\u00f3, la psicologia educativa, la sociologia, l\u2019antropologia, la hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3, la demografia i la hist\u00f2ria de les fronteres. Les conclusions de totes elles, aix\u00f2 ja es veur\u00e0, ens porten a copsar una crisi social, pol\u00edtica i jur\u00eddica \u2014crisi<\/em> entesa com a canvi brusc, fase dif\u00edcil de travessar\u2014 d\u2019abast encara per determinar per\u00f2 que ben poques aportacions positives, almenys de moment, ha comportat. Tot al contrari, en l\u00ednies generals, la mirada \u00e9s per als autors d\u2019aquest informe m\u00e9s aviat for\u00e7a negativa i pessimista.<\/p>\nEls treballs aportats els hem agrupat per al lector en tres grans blocs. Un de primer ens aproxima al cercle biopol\u00edtic, a l\u2019afectaci\u00f3 i reacci\u00f3 de les estructures pol\u00edtiques i socials. I l\u2019enceta el treball, coordinat per Andreu Domingo, que aborda l\u2019impacte de la COVID-19 en la din\u00e0mica demogr\u00e0fica dels territoris de parla catalana respecte de la mortalitat, la fecunditat i les migracions. Si b\u00e9 la mortalitat sembla que tendeix a oferir xifres conjunturals amb un retorn als valors que es donaven abans la pand\u00e8mia, el seu impacte sobre la natalitat i la fecunditat sembla que aporta una tend\u00e8ncia a la baixa, tot consolidant-ne el declivi. No aix\u00ed les migracions, que si b\u00e9 les internacionals conjunturalment van patir els efectes de la COVID-19, les internes van fer incrementar els moviments dirigits a municipis de menys poblaci\u00f3, tot i que encara \u00e9s aviat per parlar pr\u00f2piament de canvi de paradigma. La perspectiva jur\u00eddica, coordinada per Merc\u00e8 Barcel\u00f3, es fixa en el repte democr\u00e0tic que ha suposat la pand\u00e8mia per als poders p\u00fablics i les restriccions immediates de drets i llibertats per a la ciutadania. La primera reacci\u00f3 de l\u2019Estat fou centralitzar els gestors p\u00fablics de la pand\u00e8mia amb la declaraci\u00f3 de l\u2019estat d\u2019alarma i restringir drets sense tenir en compte les exig\u00e8ncies del principi de proporcionalitat. Omissi\u00f3 que, en for\u00e7a ocasions, els jutges han aprofitat per erigir-se, ells mateixos, en legisladors, tot determinant quines mesures restrictives eren les adients. Amb tot plegat, s\u2019ha perdut l\u2019ocasi\u00f3 de dur a terme m\u00e9s cooperaci\u00f3 entre els estats i pol\u00edtiques amb control democr\u00e0tic i de respecte als drets i llibertats, i s\u2019ha optat per una gesti\u00f3 competitiva entre comunitats i l\u2019Estat mateix autorit\u00e0ria i tecnocr\u00e0tica. Albert Carreras coordina la mirada econ\u00f2mica i, en un primer balan\u00e7, qualifica la situaci\u00f3 de \u00abdesastre complet\u00bb en haver propiciat, la pand\u00e8mia, la principal caiguda d\u2019activitat econ\u00f2mica en temps de pau des de 1868 i la principal des de l\u2019esclat de la guerra els anys 1936 i 1937. L\u2019an\u00e0lisi de les mutacions des de la perspectiva de les ci\u00e8ncies de la comunicaci\u00f3 la coordina Maria Corominas i posa en relleu les contradiccions que la COVID-19 ha destapat en l\u2019\u00e0mbit comunicatiu: els mitjans han esdevingut serveis essencials en termes d\u2019informaci\u00f3 i d\u2019entreteniment, per\u00f2, al mateix temps, han patit una forta crisi lligada a l\u2019aturada de l\u2019activitat econ\u00f2mica. Tanca aquest bloc el treball coordinat per Bernat Sureda, en qu\u00e8 s\u2019adverteix que la crisi provocada per la pand\u00e8mia \u2014amb la paralitzaci\u00f3 de l\u2019activitat escolar o funcionament a dist\u00e0ncia conseg\u00fcents\u2014 no ha perm\u00e8s que les escoles continuessin desenvolupant la seva funci\u00f3 b\u00e0sica de compensar les desigualtats i de proporcionar la igualtat d\u2019oportunitats i els recursos necessaris per viure en comunitat. La gesti\u00f3 adultoc\u00e8ntrica de la pand\u00e8mia ha invisibilitzat, a m\u00e9s, els infants i adolescents com a subjectes de drets.<\/p>\n
El segon bloc d\u2019estudis fa refer\u00e8ncia a les reaccions de les institucions i de la poblaci\u00f3 respecte de les mutacions originades durant aquest per\u00edode. El primer estudi, coordinat per Josep Vicent Boira, Oriol Nel\u00b7lo i Joana Maria Segu\u00ed, se centra, des de la perspectiva de la geografia, en els canvis i afeccions en la mobilitat externa i interna de l\u2019Eix Mediterrani, amb una especial incid\u00e8ncia en el transport col\u00b7lectiu. Respon a preguntes com ara quina \u00e9s la relaci\u00f3 de la disminuci\u00f3 de la mobilitat amb la pand\u00e8mia, tamb\u00e9 des d\u2019una perspectiva territorial comparada, o si els canvis en la mobilitat han tingut una incid\u00e8ncia diferenciada en les \u00e0rees urbanes en els diversos grups socials; i conclou en tots dos casos que s\u00ed, ja que els m\u00e9s benestants han pogut limitar els seus despla\u00e7aments, mentre que per als m\u00e9s vulnerables la mobilitat ha estat una c\u00e0rrega i un risc que no han pogut evitar. El segon treball d\u2019aquest conjunt d\u2019aportacions el coordina Albert Moncus\u00ed, des de l\u2019antropologia, i t\u00e9 per objectiu presentar els efectes de la pand\u00e8mia sobre la vida dels ve\u00efns de la ciutat de Val\u00e8ncia i analitzar les respostes que hi han donat els moviments urbans. La conclusi\u00f3 \u00e9s clara: la crisi sanit\u00e0ria s\u2019ha manifestat com a front visible d\u2019una crisi econ\u00f2mica, ecol\u00f2gica i de cures socials que ja era pr\u00e8via, amb conseq\u00fc\u00e8ncies tamb\u00e9 en l\u2019espai p\u00fablic en forma de control biopol\u00edtic de pres\u00e8ncies, moviments i interaccions entre subjectes, en especial de determinats col\u00b7lectius, com les persones sense llar, el jovent i les persones grans. Clou aquest bloc l\u2019estudi coordinat per Martina Camiade dedicat a l\u2019impacte de la COVID-19 en l\u2019Espai Catal\u00e0 Transfronterer i andorr\u00e0, en qu\u00e8 es visibilitzen els greus l\u00edmits de les institucions europees en la seva capacitat d\u2019actuar de manera r\u00e0pida i efica\u00e7, i com s\u2019ha arribat a les decisions preses en la individualitat de cada estat sense un veritable debat o control parlamentaris i sense tenir en compte les realitats transfrontereres.<\/p>\n
El darrer conjunt de treballs es dedica a considerar els canvis ocorreguts en l\u2019\u00e0mbit de la recerca, tamb\u00e9 en el de les ci\u00e8ncies socials mateixes. El primer, coordinat per Montserrat Castell\u00f3 des de la perspectiva de la psicologia educativa, t\u00e9 com a objecte con\u00e8ixer l\u2019impacte de la pand\u00e8mia en la recerca que es fa als diferents territoris de parla catalana per tal de poder dissenyar guies d\u2019actuaci\u00f3 i oferir recomanacions pr\u00e0ctiques a diferents \u00e0mbits: acad\u00e8mic, pol\u00edtic i social. El segon estudi, coordinat per Paquita Sanvic\u00e9n des de l\u2019\u00e0mbit de la sociologia, inventaria i visibilitza la intensa tasca sociol\u00f2gica d\u2019an\u00e0lisi, investigaci\u00f3 i transfer\u00e8ncia acad\u00e8mica i divulgativa feta a la Comunitat Valenciana i a Catalunya.<\/p>\n
Aquest informe, que abasta des de l\u2019inici de la pand\u00e8mia, al mar\u00e7 de 2020, fins al setembre de 2021, no pot ser en el seu conjunt, ni tampoc no ho pret\u00e9n, un estudi tancat perqu\u00e8, de fet, la crisi generada per la pand\u00e8mia no ha acabat ni s\u2019albira quan ho far\u00e0. Les dades continuen ballant, es continuen sumant, i la crisi que s\u00ed que detecten totes aquestes disciplines continua aprofundint-se i continuen apareixent-ne mutacions.<\/p>\n
<\/p>\n
Merc\u00e8 Barcel\u00f3 i Serramalera<\/span>
Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nAndreu Domingo i Valls<\/span>
Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n[\/et_pb_text][et_pb_divider _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_divider][et_pb_text _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” background_color=”RGBA(255,255,255,0)” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
INFORMES<\/h1>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” use_background_color_gradient=”on” background_color_gradient_start=”rgba(255,255,255,0)” background_color_gradient_end=”rgba(255,255,255,0)” min_height=”2129.3px” custom_margin=”-76px|||||” global_colors_info=”{}”][et_pb_row column_structure=”1_3,1_3,1_3″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” use_background_color_gradient=”on” background_color_gradient_start=”rgba(162,191,196,0.32)” background_color_gradient_end=”#ffffff” min_height=”2364.3px” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_blurb title=”1. DEMOGRAFIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=367″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”demografia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=367″ global_colors_info=”{}”]IMPACTE DE LA COVID-19 EN LA DIN\u00c0MICA DEMOGR\u00c0FICA DELS TERRITORIS DE PARLA CATALANA: <\/strong>MORTALITAT, FECUNDITAT I MIGRACIONS<\/strong><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/08\/SFCS_Domingo.jpg\")
\nCoordinaci\u00f3:
\nAndreu Domingo i Valls
\n<\/strong>Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics
\nInstitut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
\nAmand Blanes Llorens
\n<\/strong>Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics<\/p>\nAlbert Esteve Pal\u00f3s
\n<\/strong>Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics
\nUniversitat Pompeu Fabra[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”2. DRET” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=385″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”dret” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=385″ global_colors_info=”{}”]REPTES DEMOCR\u00c0TICS EN TEMPS DE PAND\u00c8MIA: EL TERM\u00d2METRE DELS DRETS DE LA CIUTADANIA. <\/strong>UNA PERSPECTIVA JUR\u00cdDICA<\/strong><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/08\/SFCS_Barcelo.jpg\")
\nCoordinaci\u00f3:
\nMerc\u00e8 Barcel\u00f3 i Serramalera
\n<\/strong>Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
\nInstitut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
\nEnoch Albert\u00ed Rovira
\n<\/strong>Universitat de Barcelona<\/p>\nJosep M. Vilajosana Rubio
\n<\/strong>Universitat Pompeu Fabra[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”3. ECONOMIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=391″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”economia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=391″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\nL\u2019IMPACTE DE LA PAND\u00c8MIA DE LA COVID-19 EN L’ECONOMIA: REFLEXIONS SOBRE LA IGNOR\u00c0NCIA COL\u00b7LECTIVA<\/strong><\/p>\n![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/albert_carreras.png\")
Albert Carreras Odriozola
<\/strong>Universitat Pompeu Fabra
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”4. COMUNICACI\u00d3” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=408″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”comunicacio” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=408″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
COVID-19 I COMUNICACI\u00d3 A CATALUNYA: <\/strong>ACCENTUACI\u00d3 DE TEND\u00c8NCIES<\/strong><\/p>\n![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/maria_corominas_piulats.png\")
Coordinaci\u00f3:
Maria Corominas i Piulats
<\/strong>Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
Aida Martori Muntsant
<\/strong>Escola Superior Polit\u00e8cnica \u2013 Tecnocampus
\nUniversitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n[\/et_pb_blurb][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_blurb title=”5. EDUCACI\u00d3” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=413″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”educacio” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=413″ global_colors_info=”{}”]EFECTES DE LA PAND\u00c8MIA DE LA COVID-19 SOBRE SISTEMES EDUCATIUS JA VULNERABLES<\/strong><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/08\/SFCS_Sureda.jpg\")
<\/p>\n
Coordinaci\u00f3:
\nBernat Sureda Garcia
\n<\/strong>Universitat de les Illes Balears
\nInstitut d’Estudis Catalans<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
\nAvelina Miquel Lara
\n<\/strong>Universitat de les Illes Balears[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”6. GEOGRAFIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=418″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”geografia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=418″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\nLA GRAN ATURADA.
<\/strong>LA MOBILITAT A CATALUNYA, LES ILLES BALEARS I EL PA\u00cdS VALENCI\u00c0 DURANT LA CRISI SANIT\u00c0RIA DE LA COVID-19<\/strong><\/p>\n![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Josep_Vicent_Boira.png\")
<\/p>\n
Coordinaci\u00f3:\u00a0
Josep Vicent Boira i Maiques
<\/strong>Universitat de Val\u00e8ncia
Institut d\u2019Estudis Catalans\u00a0<\/strong><\/p>\n![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Oriol_Nel-lo.png\")
<\/p>\n
Oriol Nel\u00b7lo i Colom
<\/strong>Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Joana-Maria_Segui_pons.png\")
<\/p>\n
Joana Maria Segu\u00ed i Pons
<\/strong>Universitat de les Illes Balears
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
Joan Checa Rius<\/strong>
Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\nMaurici Ruiz P\u00e9rez<\/strong>
Universitat de les Illes Balears<\/p>\n[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”7. ANTROPOLOGIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=422″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”antropologia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=422″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
ELS MOVIMENTS URBANS ENFRONT DE LA COVID-19:\u00a0<\/strong>EL CAS DE VAL\u00c8NCIA<\/strong><\/p>\n![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Albert_Moncusi.png\")
<\/p>\n
Coordinaci\u00f3:\u00a0
Albert Moncus\u00ed Ferr\u00e9
<\/strong>Universitat de Val\u00e8ncia
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
Hern\u00e1n Fioravanti \u00c1lvarez
<\/strong>Universitat de Val\u00e8ncia<\/p>\n[\/et_pb_blurb][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_blurb title=”8. FRONTERES” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=426″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”fronteres” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=426″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
IMPACTE SOCIAL DE LA COVID-19\u00a0 A L\u2019ESPAI CATAL\u00c0 TRANSFRONTERER I ANDORRA<\/strong><\/p>\n![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Martina_Camiade_Boyer.png\")
<\/p>\n
Coordinaci\u00f3:
Martina Camiade Boyer
<\/strong>Universitat de Perpiny\u00e0
Delegada de l\u2019IEC a Perpiny\u00e0<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
Jordi Cicres Bosch
<\/strong>Universitat de Girona<\/p>\nLudovic Herreria Larrey
<\/strong>Secretari de la Delegaci\u00f3 IEC a Perpiny\u00e0<\/p>\n[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”9. PSICOLOGIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=430″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”psicologia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=430″ global_colors_info=”{}”]FER RECERCA (ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA) EN TEMPS DE PAND\u00c8MIA.
\n<\/strong>LA VEU DELS PROTAGONISTES<\/strong><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/08\/SFCS_castello2.jpg\")
<\/p>\n
Coordinaci\u00f3:
\nMontserrat Castell\u00f3 i Badia
\n<\/strong>Universitat Ramon Llull
\nInstitut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
\nAnna Sala-Bubar\u00e9
\n<\/strong>Universitat Ramon Llull<\/p>\nN\u00faria Su\u00f1\u00e9 i Soler
\n<\/strong>Universitat Ramon Llull[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”10. SOCIOLOGIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=435″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”sociologia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=435″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\nIMPACTES SOCIALS DE LA PAND\u00c8MIA DE LA COVID-19 OBSERVATS AMB PERSPECTIVA SOCIOL\u00d2GICA. APROXIMACI\u00d3 A LES AN\u00c0LISIS I APORTACIONS REALITZADES DES DE LA SOCIOLOGIA VALENCIANA I CATALANA<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/paquita-sanvicen_torne.png\")
Coordinaci\u00f3:
Paquita Sanvic\u00e9n-Torn\u00e9
<\/strong>Universitat de Lleida
Associaci\u00f3 Catalana de Sociologia<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
Maria \u00c0ngels Abell\u00e1n-L\u00f3pez
<\/strong>Universitat de Val\u00e8ncia
Associaci\u00f3 Valenciana de Sociologia<\/p>\nIrene Cuss\u00f3-Parcerisas
<\/strong>Universitat Ramon Llull
Associaci\u00f3 Catalana de Sociologia
<\/strong><\/p>\n[\/et_pb_blurb][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_row _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_divider _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_divider][et_pb_text _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
EP\u00cdLEG<\/h2>\n
[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
Ci\u00e8ncies socials i immunologia biopol\u00edtica als pa\u00efsos de parla catalana<\/em><\/strong><\/h2>\n <\/h2>\n
DOI: 10.2436\/15.3000.01.12<\/p>\n
L\u2019objectiu principal de la recerca que ha motivat aquest informe ha estat copsar l\u2019impacte social de la COVID-19, fer-ho des de les diferents disciplines que aplega la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials (SFCS) de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC), i abastar en aquesta an\u00e0lisi multidisciplin\u00e0ria els territoris de parla catalana. Malgrat l\u2019ambici\u00f3 inicial, mai no s\u2019ha pret\u00e8s cobrir exhaustivament ni totes les mirades disciplin\u00e0ries \u2014amb mancances notables com les de la filosofia o les ci\u00e8ncies pol\u00edtiques\u2014, ni tots els possibles reptes plantejats per la pand\u00e8mia \u2014per exemple, el fenomen del negacionisme o l\u2019impacte sobre l\u2019activitat i l\u2019\u00fas del temps\u2014, ni una comparativa sistem\u00e0tica entre els territoris. El punt de partida era la idea din\u00e0mica que l\u2019impacte anava canviant amb el transcurs del temps, de manera similar a una mutaci\u00f3 com a alteraci\u00f3 permanent aplicada no al virus, sin\u00f3 a estructures i din\u00e0miques fonamentals per a la societat, com a efecte de la pand\u00e8mia. De manera que, aix\u00ed que se succe\u00efen les diferents onades al m\u00f3n i als territoris de parla catalana, la nostra percepci\u00f3 i comprensi\u00f3 cient\u00edfica de la pand\u00e8mia es modificava, per\u00f2 tamb\u00e9 els dispositius de seguretat desplegats per limitar-la i finalment controlar-la \u2014o, si ho preferiu en termes evolutius, adaptar-s\u2019hi\u2014, aix\u00ed com la reacci\u00f3 de la poblaci\u00f3. Defens\u00e0vem, en la proposta inicial, la singularitat de l\u2019aportaci\u00f3 de les ci\u00e8ncies socials en l\u2019aprehensi\u00f3 d\u2019aquest car\u00e0cter mutable de la pand\u00e8mia i del seu impacte. Com tamb\u00e9 argument\u00e0vem sobre els avantatges que ens podia proporcionar l\u2019angle privilegiat d\u2019un treball multidisciplinari, en el qual convergissin les disciplines representades a la SFCS de l\u2019IEC. Per acabar, en un fenomen social com el xoc que ha representat la pand\u00e8mia que, com tots els altres, ha hagut de situar-se en la corda fluixa tibada entre all\u00f2 global i all\u00f2 local, defens\u00e0vem que l\u2019an\u00e0lisi dels territoris de parla catalana ens havia d\u2019aportar tamb\u00e9 un coneixement espec\u00edfic tant sobre la naturalesa dels efectes socials de la pand\u00e8mia com sobre la situaci\u00f3 mateixa dels diferents territoris compresos.<\/p>\n
Aquest ep\u00edleg no t\u00e9 la intenci\u00f3 de fer un resum de les diferents aportacions; no constitueix, doncs, unes conclusions que sintetitzen els principals resultats de l\u2019informe, sin\u00f3 que \u00e9s una diagnosi a partir del creuament de les diferents mirades, en les quals ens replantegem les preguntes que provocaven aquesta recerca: en primer lloc, tornarem a l\u2019escaquer biopol\u00edtic, a fer una radiografia de les problem\u00e0tiques substancials que han emergit amb la crisi sanit\u00e0ria; en segon lloc, abordarem el tema central de la proposta, la idea de mutaci\u00f3, i, en tercer lloc, analitzarem l\u2019impacte que aquesta ha tingut en les institucions, principalment l\u2019Estat, i la reacci\u00f3 de la poblaci\u00f3, incloent-hi el \u00abretorn a la normalitat\u00bb, realitzant un exercici reflexiu que consideri tamb\u00e9 la petja que ha deixat en la recerca en ci\u00e8ncies socials. Acabarem amb unes reflexions sobre all\u00f2 que s\u2019ha anomenat catalan\u00edstica<\/em>, derivat de la comparaci\u00f3 dels territoris de parla catalana, i de la perspectiva multidisciplin\u00e0ria utilitzada en l\u2019informe.<\/p>\n <\/p>\n
L\u2019escaquer biopol\u00edtic: governabilitat i excepcionalitat<\/strong><\/p>\nEn els divuit mesos que van des del mar\u00e7 de 2020, moment en el qual es reconeix a Europa l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una pand\u00e8mia provocada pel virus SARS-CoV-2, responsable de la COVID-19, fins al setembre de 2021, data en la qual finalitza l\u2019informe que aqu\u00ed es presenta, als pa\u00efsos de parla catalana situats en territori espanyol es van produir pel capbaix 24.000 defuncions imputables a la pand\u00e8mia, d\u2019un total, aleshores, d\u2019un poc m\u00e9s de quatre milions al m\u00f3n. Aquest fet inesperat, tot i que previsible \u2014el que ens porta a pensar en un \u00abcigne gris\u00bb\u2014, s\u2019ha caracteritzat pel seu abast global, i ha aconseguit afectar totes les estructures pol\u00edtiques i socials de cadascun dels pa\u00efsos del m\u00f3n, per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019ordre d\u2019una societat de mercat que, en el segle xxi, s\u2019ha caracteritzat precisament per la seva globalitzaci\u00f3. El precedent hist\u00f2ric de la grip de 1918 feia temps que havia estat oblidat fora dels cercles dedicats a l\u2019epidemiologia, amb la falsa seguretat que donava als pa\u00efsos desenvolupats saber que s\u2019havia acomplert amb la \u00abtransici\u00f3 sanit\u00e0ria\u00bb. Les malalties infeccioses, a mitjans del segle passat, havien quedat arraconades als pa\u00efsos que se situaven en els marges del sistema capitalista. \u00c9s per aquesta convicci\u00f3 que, malgrat les reiterades advert\u00e8ncies sobre el risc de l\u2019impacte d\u2019una malaltia infecciosa en un horitz\u00f3 molt proper, i espec\u00edficament de la fam\u00edlia dels coronavirus \u2014despr\u00e9s dels episodis de grip avi\u00e0ria de 2004 i 2006\u2014, la pand\u00e8mia els va enxampar a tots per sorpresa. De res no van servir els informes produ\u00efts per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, amb el suport d\u2019institucions internacionals com, per exemple, el Banc Mundial \u2014que esbossen un govern global\u2014: l\u2019esclat va agafar aquestes institucions tan desprevingudes com als estats. En el cas dels pa\u00efsos occidentals i de la Uni\u00f3 Europea (UE), fins i tot quan la pand\u00e8mia feia mesos que ja s\u2019havia est\u00e8s a la Xina.<\/p>\n
L\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria, en termes de governabilitat, es va situar clarament al tauler de la biopol\u00edtica, per la mateixa naturalesa pand\u00e8mica de la crisi i els efectes sobre la mortalitat, que activava els dispositius de seguretat de l\u2019Estat amb l\u2019objectiu de protegir la vida dels seus ciutadans. Queia de ple en la l\u00ednia de la definici\u00f3 original de biopol\u00edtica<\/em> que va enunciar en el seu moment Michel Foucault (2001a<\/em>), com la manera de racionalitzar els problemes que sorgeixen de la pr\u00e0ctica governamental dels fen\u00f2mens propis d\u2019un conjunt d\u2019\u00e9ssers vius constitu\u00efts en poblaci\u00f3. Emerg\u00e8ncia que posava en relleu l\u2019excepcionalitat com a forma de govern, seguint la interpretaci\u00f3 que a partir de Carl Schmitt ha popularitzat el fil\u00f2sof Giorgio Agamben (1998), i que es tradu\u00efa en la pregunta crucial sobre \u00abA qui salvar i a qui deixar morir?\u00bb. Pregunta que ha planat per damunt de les decisions pol\u00edtiques, i que va voler despla\u00e7ar la seva responsabilitat de la pol\u00edtica a la medicina, formulada com a codi deontol\u00f2gic, en tot cas presentant-la com una \u00abdecisi\u00f3 dels experts\u00bb. M\u00e9s enll\u00e0 de la temptaci\u00f3 tecnocr\u00e0tica al\u00b7ludida en l\u2019apartat jur\u00eddic, actuava com a coartada d\u2019una classe pol\u00edtica preocupada per la pr\u00f2pia imatge, per l\u2019acceptaci\u00f3 i legitimaci\u00f3 de les seves decisions.<\/p>\nEls eixos i moviments que travessen aquest escaquer biopol\u00edtic han emergit de manera transversal en els diferents apartats recollits en l\u2019informe. Heu pogut veure com el debat entre seguretat i llibertat \u2014entesa aquesta darrera com a drets civils\u2014, esdevenia l\u2019objecte central de l\u2019apartat de l\u2019\u00e0rea jur\u00eddica. Per\u00f2 tamb\u00e9 la formulaci\u00f3 dicot\u00f2mica de la falsa disjuntiva entre salut i economia ha estat un segon eix ineludible, que s\u2019ha deixat sentir tant en les decisions sobre l\u2019activitat econ\u00f2mica de la poblaci\u00f3 com en les relacions entre els estats i el tancament de fronteres \u2014com s\u2019ha pogut constatar al cap\u00edtol sobre la regi\u00f3 transfronterera que uneix el Principat i la Catalunya del Nord, d\u2019una banda, amb Andorra, de l\u2019altra. Paradoxalment, l\u2019estr\u00e8s que vinculem a la dicotomia entre salut i economia pot entendre\u2019s com el resultat de l\u2019augment de l\u2019efici\u00e8ncia biopol\u00edtica de l\u2019estat, com es desprendria de la comparaci\u00f3 amb la pand\u00e8mia de 1918, efectuada en el cap\u00edtol sobre l\u2019impacte econ\u00f2mic, amb el resultat d\u2019un extraordinari augment del valor de la vida, correspost per la rapidesa en el descobriment de les vacunes i llur efici\u00e8ncia. Decisions que, per l\u2019especial incid\u00e8ncia de la pand\u00e8mia en els grups d\u2019edat m\u00e9s grans \u2014vegeu la secci\u00f3 demogr\u00e0fica\u2014, de bon comen\u00e7ament va prendre la forma de la contraposici\u00f3 entre els interessos dels joves, avaluats com el futur i l\u2019activitat (en qu\u00e8 s\u2019inclo\u00efen els infants en edat escolar i el dret a l\u2019educaci\u00f3), i els interessos dels vells, que queien del cant\u00f3 de la balan\u00e7a de la seguretat, entesa com el deure de preservar vides. El que, en termes generacionals, s\u2019ha vehiculat popularment com un greuge m\u00e9s en la pugna que enfronta boomers<\/em> i millennials<\/em>. L\u2019encreuament d\u2019aquests dos eixos, seguretat-llibertat i salut-economia, pivotava clarament al voltant del paper d\u2019un estat posat en q\u00fcesti\u00f3 amb la globalitzaci\u00f3, precisament en la seva capacitat de garantir la protecci\u00f3 a la poblaci\u00f3 que governa, d\u2019una banda, i, de l\u2019altra, per la p\u00e8rdua de confian\u00e7a de la ciutadania \u2014com s\u2019expressava en l\u2019apartat de comunicaci\u00f3\u2014, el que significa ni m\u00e9s ni menys que la p\u00e8rdua del reconeixement de ser la font de producci\u00f3 social de \u00abla veritat\u00bb. Tornant a Michel Foucault (2001b<\/em>), \u00abL\u2019Estat com a productor del discurs que institueix el que funciona com a veritable, distingint els enunciats que es consideren falsos dels veritables, i disposant dels mecanismes sancionadors, de les t\u00e8cniques i procediments per a produir all\u00f2 veritable, i l\u2019estatut encarregat de decidir qu\u00e8 \u00e9s una cosa i l\u2019altra\u00bb. En termes de comunicaci\u00f3, la combinaci\u00f3 d\u2019aquesta m\u00e9s que comprensible p\u00e8rdua de confian\u00e7a en un estat que ja no \u00e9s capa\u00e7 de produir veritat social, amb el desenvolupament de les noves tecnologies va donar via lliure a l\u2019ascens del que coneixem com postveritat<\/em>: l\u2019expulsi\u00f3 de la veritat del camp pol\u00edtic, com ja ens havia previngut als anys setanta del segle passat Hannah Arendt (2017). \u00c9s aqu\u00ed on neix el vector de l\u2019anomenada infod\u00e8mia<\/em> que ha acompanyat la pand\u00e8mia de la COVID-19 i que s\u2019ha tradu\u00eft en la circulaci\u00f3 de teories de la conspiraci\u00f3 i en un trampol\u00ed per a l\u2019impuls del negacionisme.<\/p>\nPer\u00f2 aquest encreuament no podria entendre\u2019s sense el tercer eix que ha emergit amb for\u00e7a en els diferents informes i que seria aquell que es mou en la l\u00ednia de l\u2019equitat i la desigualtat, sovintejat tant en el paper de la mateixa escola com a correctora o reproductora de la desigualtat, singularment en l\u2019acc\u00e9s a les noves tecnologies, com a l\u2019hora d\u2019avaluar l\u2019impacte en termes de classe social i de poblacions especialment vulnerables o vulnerabilitzades \u2014per exemple, en l\u2019an\u00e0lisi de la mobilitat i dels usuaris de transport p\u00fablic, aix\u00ed com en la mateixa reacci\u00f3 dels moviments urbans activats per a combatre aquesta desigualtat. Aquest eix ens remetia for\u00e7osament a un sistema de producci\u00f3 responsable de la desigualtat i a la creaci\u00f3 de poblaci\u00f3 redundant, aix\u00ed com a les seves contradiccions. La contradicci\u00f3 entre creixement econ\u00f2mic i medi ambient, en qu\u00e8 podr\u00edem ubicar el naixement mateix de la pand\u00e8mia com a efecte d\u2019una zoonosi. La contradicci\u00f3 entre producci\u00f3 i reproducci\u00f3, que ens aboca a la consideraci\u00f3 del gran elefant violeta que representen les desigualtats de g\u00e8nere, \u00e9s a dir, m\u00e9s enll\u00e0 del sistema sanitari estrictament parlant, de la invisibilitzaci\u00f3 i devaluaci\u00f3 del treball de cura, majorit\u00e0riament assumit per les dones. La contradicci\u00f3 entre sistema econ\u00f2mic i reproducci\u00f3 demogr\u00e0fica \u2014que es palesa sobretot en el descens de la fecunditat, per\u00f2 tamb\u00e9 en les migracions. Aquest eix ens encaminava a la comparaci\u00f3 amb els efectes de la Gran Recessi\u00f3 de 2008, com a crisi sist\u00e8mica no nom\u00e9s del capitalisme \u2014en el sentit de la producci\u00f3\u2014, sin\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0, com a crisi de l\u2019ordre la societat de mercat. Comparaci\u00f3 en la qual l\u2019eco de les retallades per la pol\u00edtica d\u2019austeritat aplicades al sector sanitari fa una d\u00e8cada es deixava sentir ara en la mortalitat. Les desigualtats han acabat expressant-se en el llenguatge de la quarta revoluci\u00f3 industrial, amb la digitalitzaci\u00f3 de la nostra societat com a pedra de toc del discurs i la pr\u00e0ctica neoliberals. Per\u00f2 val m\u00e9s que no ens avancem. \u00c9s hora de considerar els principals impactes de la COVID-19, que es poden besllumar a trav\u00e9s de la lectura de l\u2019informe.<\/p>\n
<\/p>\n
Mutacions: acceleracions i par\u00e8ntesis <\/strong><\/p>\nM\u00e9s que no pas grans fractures o la g\u00e8nesi de fen\u00f2mens emergents \u2014amb la prud\u00e8ncia obligada en pronunciar-se sobre una pand\u00e8mia encara activa\u2014, la COVID-19 sembla que se saldar\u00e0 amb l\u2019acceleraci\u00f3 de tend\u00e8ncies aparegudes anteriorment per a alguns fen\u00f2mens, o com un par\u00e8ntesi conjuntural per a d\u2019altres \u2014que el temps anir\u00e0 minimitzant, sense per\u00f2 que hagin transformat en subst\u00e0ncia les l\u00ednies de for\u00e7a de l\u2019evoluci\u00f3 que podien detectar-se ja abans de la crisi sanit\u00e0ria i la seva amplificaci\u00f3 sind\u00e8mica. Podr\u00edem dir que plou sobre mullat. Les grans tend\u00e8ncies assenyalades en els diferents camps analitzats no s\u00f3n altres que les derivades de l\u2019evoluci\u00f3 del capitalisme contemporani, caracteritzat per la globalitzaci\u00f3 \u2014l\u2019acceleraci\u00f3 de fluxos de persones, mercaderies i informaci\u00f3 d\u2019abast mundial\u2014, i les seves contradiccions ja esmentades, des de la que planteja la reproducci\u00f3 demogr\u00e0fica respecte a la reproducci\u00f3 social, fins a l\u2019articulaci\u00f3 pol\u00edtica i jur\u00eddica de les democr\u00e0cies liberals, passant per la divisi\u00f3 entre p\u00fablic i privat i la producci\u00f3 del b\u00e9 com\u00fa. Tend\u00e8ncies i contradiccions que, malgrat el seu car\u00e0cter i g\u00e8nesi global, acaben manifestant-se localment. D\u2019aquesta manera, la pand\u00e8mia hauria contribu\u00eft a fer aflorar la l\u00f2gica interna del sistema, m\u00e9s que no pas a provocar una ruptura, tan anhelada que molt sovint adquiria trets messi\u00e0nics, sigui en la seva forma ut\u00f2pica, sigui en la dist\u00f2pica. Recordem les promeses de refundaci\u00f3 del capitalisme \u2014que ja s\u2019havien deixat sentir en la Gran Recessi\u00f3 de 2008, o el debat recurrent sobre la renda b\u00e0sica universal. Aquest efecte ha estat pal\u00e8s en els fen\u00f2mens demogr\u00e0fics \u2014amb la robustesa del sistema p\u00fablic de sanitat com a factor per a entendre tamb\u00e9 la incid\u00e8ncia de la mortalitat, o amb la p\u00e8rdua conjuntural d\u2019anys d\u2019esperan\u00e7a de vida, o amb la interrupci\u00f3 temporal de les migracions internacionals, aix\u00ed com en l\u2019aprofundiment de la davallada de la fecunditat\u2014, per\u00f2 tamb\u00e9 en el terreny del dret \u2014en la l\u00f2gica recentralitzadora de l\u2019Estat auton\u00f2mic, o amb all\u00f2 que s\u2019ha qualificat en l\u2019informe corresponent d\u2019aquesta \u00e0rea com \u00abla temptaci\u00f3 tecnocr\u00e0tica o l\u2019autorit\u00e0ria\u00bb, que ja assetjaven les democr\u00e0cies liberals\u2014 i que, des de la perspectiva dels drets fonamentals, apuntava a una clara involuci\u00f3. El mateix podr\u00edem dir de la mobilitat: si l\u2019aturada ha posat en relleu, via desabastament, l\u2019excessiva depend\u00e8ncia del producte asi\u00e0tic i, en general, la ignor\u00e0ncia del producte de proximitat, el retorn a la normalitat pot haver esborrat aquesta evid\u00e8ncia de la mem\u00f2ria de la societat doblegada a la l\u00f2gica del mercat.<\/p>\n
Amb la constataci\u00f3 d\u2019aquesta propensi\u00f3 general a l\u2019acceleraci\u00f3 o a la suspensi\u00f3 temporal, a la mirada sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies de la COVID-19 li \u00e9s dif\u00edcil, de vegades, de captar els corrents subterranis que aquesta ha provocat. Prenem, a tall d\u2019exemple, l\u2019impacte econ\u00f2mic de la pand\u00e8mia sobre els mitjans de comunicaci\u00f3. La davallada dels ingressos provinents de la publicitat, l\u2019ajornament generalitzat del pagament per continguts a les publicacions digitals i el creixement del consum de la informaci\u00f3 via xarxes socials han estat les tres tend\u00e8ncies principals del per\u00edode en l\u2019\u00e0mbit comunicatiu constatades en l\u2019informe corresponent. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0, la combinaci\u00f3 d\u2019aquests trets ha configurat un escenari en qu\u00e8 la caiguda d\u2019ingressos per la publicitat i l\u2019augment del pagament per continguts que, de tota manera, s\u2019implementa gradualment, representen un reflux en la informaci\u00f3 dels mitjans, l\u2019arena dels quals \u00e9s inundada pels fluxos d\u2019informaci\u00f3 generats a les xarxes socials. De retruc aquest salt incremental del consum en l\u00ednia (streaming<\/em>) i en xarxa ha acabat per perjudicar la pres\u00e8ncia del catal\u00e0, i la COVID-19 ha actuat com a radiografia magnificadora de les febleses de la comunitat catalanoparlant davant l\u2019embat del mercat. Nom\u00e9s cal pensar en la pol\u00e8mica \u2014posterior a la redacci\u00f3 de l\u2019informe\u2014 del catal\u00e0 en les grans plataformes audiovisuals. L\u2019increment de la pres\u00e8ncia institucional \u2014sobre la qual ja hem dit que creix la desconfian\u00e7a entre la ciutadania\u2014, no ha pogut contrarestar la desinformaci\u00f3 que moltes vegades acompanyava aquesta marea provocada per les xarxes. L\u2019escullera que representa l\u2019aplicaci\u00f3 de la comprovaci\u00f3 de la veracitat de la informaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la verificaci\u00f3 de fets (el fact-checking<\/em>) pot haver estat insuficient: el mateix mecanisme de comprovaci\u00f3, banalitzat pel partidisme, es pot veure arrossegat al remol\u00ed de la postveritat. I aix\u00f2 malgrat el paper cr\u00edtic que les mateixes xarxes socials poden tenir, especialment en contra de la manipulaci\u00f3 informativa, sigui institucional o no. En definitiva, els canvis en el finan\u00e7ament dels mitjans de comunicaci\u00f3 han acabat no nom\u00e9s amb modificacions en els processos de producci\u00f3 de la informaci\u00f3 i la seva recepci\u00f3, sin\u00f3 en les pautes de consum i els continguts esbiaixats, tot i que els professionals dels mitjans vulguin contrarestar l\u2019augment de la desinformaci\u00f3 amb l\u2019articulaci\u00f3 de dispositius sobre la comprovaci\u00f3 de les informacions emeses. Perqu\u00e8, com tanmateix es deia en l\u2019apartat corresponent, la davallada d\u2019ingressos contrasta amb l\u2019augment del consum d\u2019informaci\u00f3, comprensible per la mateixa situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia provocada per un fenomen caracteritzat pel desconeixement i la incertesa, per la manca d\u2019informaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 per les condicions de confinament que s\u2019imposen com a estrat\u00e8gia per a limitar la difusi\u00f3 de la pand\u00e8mia.<\/p>\nAix\u00ed doncs, quan parlem de mutacions, no s\u2019ha seguit l\u2019ordre de les sis onades de la pand\u00e8mia comptabilitzades fins al novembre de 2021 \u2014incloent-hi l\u2019aparici\u00f3 de noves variants del virus que la provoca\u2014, sin\u00f3 que la pauta ha estat marcada per altres forces independents i pr\u00e8vies a la de la mateixa evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia. La comparaci\u00f3 entre els territoris de parla catalana ha estat clara: les onades, si ens referim als alts i baixos de la mortalitat (relacionats, \u00e9s clar, amb els ritmes de la infecci\u00f3), han sigut de diferent intensitat i calendari als territoris considerats, com tamb\u00e9 ho han sigut als diferents estats. De manera que les pulsacions que han modulat la percepci\u00f3 de la pand\u00e8mia, tot i estar marcades pels grans pics de les principals onades, han seguit l\u2019efecte de l\u00f2giques superiors a la del cicle pand\u00e8mic concret d\u2019un territori determinat. De fet, les mateixes onades s\u2019han de considerar moviments d\u2019expansi\u00f3 i contracci\u00f3 de la infecci\u00f3 provocats m\u00e9s pel tempteig de les mesures de control, per males previsions pressionades per la demanda de restablir l\u2019activitat econ\u00f2mica \u2014relaxant de vegades prematurament aquest control\u2014, que no pas per la naturalesa del virus i la seva variaci\u00f3. Dit d\u2019una altra manera: el medi social \u00e9s el que ha condicionat l\u2019evoluci\u00f3 de la mateixa incid\u00e8ncia pand\u00e8mica, expressada en l\u2019heterocronicitat. Si no s\u00f3n les onades marcades per la mesura dels casos detectats i la mortalitat enregistrada, quins s\u00f3n els esdeveniments que han marcat les \u00abmutacions socials\u00bb de la COVID-19? Quin \u00e9s el desllorigador que ens permet parlar de canvis en la percepci\u00f3? Per a nosaltres la clau est\u00e0 en la construcci\u00f3 d\u2019immunologia biopol\u00edtica com a resposta a la pand\u00e8mia, en el sentit que aplica Roberto Esposito \u2014com el poder de preservar la vida individual i de la comunitat que alhora afavoreix la salut del cos pol\u00edtic de l\u2019Estat-naci\u00f3 (2011)\u2014, amb tres fases diferenciades: la primera, en qu\u00e8 l\u2019objectiu principal \u00e9s el desplegament de tecnologies de poder per a controlar els comportaments de la poblaci\u00f3 com a mesura per a limitar l\u2019expansi\u00f3 de la pand\u00e8mia, en la qual tamb\u00e9 es dona un ajustament del sistema sanitari a les noves condicions d\u2019excepcionalitat; la segona, marcada per la recerca biom\u00e8dica i el descobriment, la producci\u00f3 i la disponibilitat de la vacuna, en qu\u00e8 les condicions de la recerca s\u00f3n indestriables de la mediaci\u00f3 del mercat, i la tercera, la que assaja, amb els mateixos titubejos que en la fase inicial, la desescalada o relaxaci\u00f3 del control, pressionada des del principi per les tres dicotomies ja esmentades: seguretat-llibertat, salut-economia i equitat-desigualtat. Les tres fases han estat significativament travessades per la discussi\u00f3 sobre \u00abla immunitat de ramat\u00bb, objectiu que ha operat aqu\u00ed m\u00e9s com un marc metaf\u00f2ric que no pas com una fita, a la fi q\u00fcestionada per les ci\u00e8ncies de la salut. Aix\u00ed, la immunitat de ramat ha servit tant a les posicions neoliberals extremes \u2014pensem en les pol\u00edtiques de lliure circulaci\u00f3 del virus promogudes per les administracions de Donald Trump, Boris Johnson o Jair Bolsonaro\u2014 com a aquelles que, en el pol oposat, la presentaven com el b\u00e9 com\u00fa producte dels \u00abcomportaments responsables\u00bb.<\/p>\n
Si ho pensem en termes de recerca, m\u00e9s estrictament en camps de recerca, el confinament de la poblaci\u00f3 i la dist\u00e0ncia social, que foren les primeres mesures preses per a controlar la pand\u00e8mia, coincidiren tant amb l\u2019abocament d\u2019esfor\u00e7os en la recerca biom\u00e8dica i farmac\u00e8utica per a entendre el virus i la manera de combatre\u2019n els virulents efectes tradu\u00efts en la mortalitat, com tamb\u00e9 amb un salt exponencial en la inversi\u00f3 en investigaci\u00f3 destinada a la digitalitzaci\u00f3 i el control: sigui amb l\u2019aflorament dels \u00abanalistes de dades\u00bb dedicats a la creaci\u00f3 de models matem\u00e0tics que permetessin preveure l\u2019evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia, en l\u2019ocupaci\u00f3 hospital\u00e0ria i a la seva traducci\u00f3 en la poblaci\u00f3; sigui amb el desenvolupament d\u2019aplicacions per al control de la mobilitat \u2014sobretot a partir de la telefonia m\u00f2bil, beneficiant-se de la febre per les dades massives (big data<\/em>)\u2014; sigui en la mateixa preemin\u00e8ncia de l\u2019anomenat periodisme de dades<\/em>, com la conversi\u00f3 de la not\u00edcia en xifra. Aquest impuls digital, que s\u2019ha fet palpable tamb\u00e9 en els canvis d\u2019h\u00e0bits de la poblaci\u00f3 \u2014pensem en l\u2019augment de les compres en l\u00ednia o en l\u2019extensi\u00f3 del teletreball\u2014, ha actuat d\u2019ariet de la quarta revoluci\u00f3 industrial. Acceleraci\u00f3 en la digitalitzaci\u00f3 que ser\u00e0 un dels resultats finals (una mutaci\u00f3, m\u00e9s per la velocitat que per la novetat) de la crisi pand\u00e8mica. Les ci\u00e8ncies socials, en general, ja ho veurem, van reaccionar m\u00e9s tardanament. Per tres condicions primordials que concerneixen la seva producci\u00f3: 1) l\u2019afectaci\u00f3 en la producci\u00f3 de dades p\u00fabliques que constitueixen la base de les metodologies quantitatives en ci\u00e8ncies socials, escasses, poc fiables i publicades amb un retard considerable \u2014aqu\u00ed ho hem vist en els cap\u00edtols dedicats a la demografia o a la mobilitat\u2014; 2) en part per l\u2019impacte en les forces productives, \u00e9s a dir, primordialment en l\u2019adaptaci\u00f3 del personal investigador a les condicions del treball telem\u00e0tic, incloent-hi la conciliaci\u00f3 de la vida familiar i laboral en l\u2019espai del confinament, i, 3) en part, substancialment, pel paper marginal que aquestes persones ocupen en el mercat, en qu\u00e8 el valor de la ci\u00e8ncia es mesura per la seva capacitat d\u2019esdevenir una font d\u2019ingressos en forma de patent: el que en l\u2019argot neoliberal s\u2019oculta rere la crida a \u00abla innovaci\u00f3\u00bb i \u00abl\u2019impacte social\u00bb.<\/p>\n\u00a0<\/strong><\/p>\nReacci\u00f3 d\u2019institucions i poblacions<\/strong><\/p>\nDels diferents apartats que integren l\u2019informe es despr\u00e8n com l\u2019evoluci\u00f3 de la percepci\u00f3 de la pand\u00e8mia ha estat mediatitzada pels efectes en les institucions i per la reacci\u00f3, l\u2019acomodaci\u00f3 i l\u2019ag\u00e8ncia de la poblaci\u00f3. Quan parlem d\u2019institucions en parlem a diferents escales, des de les organitzacions supranacionals a les associacions que s\u2019aglutinen a la societat civil, amb un lloc central reservat a l\u2019Estat.<\/p>\n
El cap\u00edtol sobre pol\u00edtica educativa ens servir\u00e0 per a projectar una mirada des de diferents escales a les institucions i les poblacions que hi estan implicades. La resposta un\u00e0nime de les administracions, que podem prendre tamb\u00e9 com un exemple de governabilitat de dalt a baix \u2014des de la UNESCO i l\u2019ONU als consells escolars\u2014, al mateix temps que s\u2019apuntava com a priorit\u00e0ria l\u2019adopci\u00f3 de pol\u00edtiques d\u2019equitat i inclusives, ha passat de puntetes sobre les raons estructurals que provocaven les desigualtats que pretesament es volen combatre. La posici\u00f3 davant l\u2019\u00fas de les noves tecnologies ha estat paradigm\u00e0tic en aquest sentit: s\u2019ha presentat com a panacea la capacitaci\u00f3 digital del professorat i de l\u2019alumnat, i la pretensi\u00f3 d\u2019alfabetitzaci\u00f3 digital de l\u2019entorn familiar com si l\u2019acci\u00f3 educativa per ella mateixa pogu\u00e9s fer desapar\u00e8ixer la bretxa constatada i evidenciada per la pand\u00e8mia. No nom\u00e9s no es considera la dotaci\u00f3 material als mitjans tecnol\u00f2gics necessaris per a normalitzar l\u2019\u00fas de les TIC, s\u2019omet deliberadament les condicions materials i humanes m\u00ednimes de caire estructural que fan possible aquest acc\u00e9s entre les poblacions etiquetades com a \u00abvulnerables\u00bb o les limita a l\u2019espai f\u00edsic de l\u2019escola (metres quadrats de l\u2019aula, dotaci\u00f3 d\u2019aparells inform\u00e0tics o la millora de la proporci\u00f3 de professorat per alumne, per exemple). D\u2019aquesta manera, tenim l\u2019efecte pervers que una instituci\u00f3 com l\u2019escola p\u00fablica, defensada com la garantia per equilibrar les desigualtats de partida dels alumnes, esdev\u00e9 una pe\u00e7a m\u00e9s de la reproducci\u00f3 de la desigualtat. Res no sembla que hagi canviat, ni en el discurs de les organitzacions supraestatals ni en el de l\u2019Administraci\u00f3 local, no nom\u00e9s perqu\u00e8 els problemes identificats com a principal impacte de la COVID-19 s\u00f3n els mateixos que abans, sin\u00f3 perqu\u00e8 el discurs, l\u2019enfocament i l\u2019estrat\u00e8gia per fer-los front presenta escasses difer\u00e8ncies, enquadrats en la gesti\u00f3 de riscos i dirigits a la \u00abformaci\u00f3 de capital hum\u00e0\u00bb i la p\u00e8rdua que la pand\u00e8mia pot suposar per satisfer les demandes futures del mercat (mesurades a la fi com a ocupabilitat perjudicada per la capacitaci\u00f3 disminu\u00efda). Com hem dit, la narrativa generada per les resolucions supranacionals ha servit de gui\u00f3 per a la resposta de les diferents administracions de l\u2019Estat, com a discurs normatiu i prescriptiu, a part d\u2019hegem\u00f2nic. D\u2019aquesta manera, es pot veure com el suposat enfrontament que sol presentar-se com a nucli de la tensi\u00f3 de la globalitzaci\u00f3, \u00e9s a dir, la pugna entre les institucions supraestatals i l\u2019estat, es desdibuixa, ja que en l\u2019essencial, en la forma de govern, estan d\u2019acord, i han adoptat totes un discurs que emana des de dalt, basat en la ret\u00f2rica de la gesti\u00f3 neoliberal. En el camp de l\u2019educaci\u00f3, ens temem que els problemes psicol\u00f2gics dels infants s\u00f3n els derelictes que ha deixat al descobert la retirada progressiva de la marea pand\u00e8mica amb la recuperaci\u00f3 de la presencialitat, m\u00e9s que l\u2019esbombada revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica a les aules.<\/p>\n
Seguint amb la reacci\u00f3 institucional, i com la pand\u00e8mia pot haver afectat les relacions entre les diferents escales (supraestatal, estatal i local), el cas dels pa\u00efsos de parla catalana se\u2019ns apareix com un bon exemple d\u2019aquesta traducci\u00f3 a escala local de totes les contradiccions i l\u00ednies de tensi\u00f3 que ja s\u2019estaven detectant amb l\u2019entrada al nou mil\u00b7lenni. La situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia de la COVID-19 no ha provocat res m\u00e9s que fer transparent i magnificar alhora el seu abast. Una d\u2019aquestes l\u00ednies a escala global ha estat el retorn al protagonisme dels estats, i ha posat en evid\u00e8ncia la relativa fragilitat de les organitzacions supranacionals, per\u00f2 tamb\u00e9, en l\u2019exemple espanyol, la limitaci\u00f3 de l\u2019Administraci\u00f3 local. Aquesta tend\u00e8ncia s\u2019ha deixat sentir especialment als territoris de parla catalana de l\u2019Estat espanyol, arran de l\u2019accentuaci\u00f3 del proc\u00e9s de recentralitzaci\u00f3 pol\u00edtica que es fa evident amb la declaraci\u00f3 de l\u2019estat d\u2019alarma. Recentralitzaci\u00f3 que, en la ret\u00f2rica emprada, aix\u00ed com en la primera intenci\u00f3, estava clarament determinada per la reacci\u00f3 enfront del proc\u00e9s constituent catal\u00e0. No \u00e9s estrany, doncs, que del possible ventall de disposicions en l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica i jur\u00eddica es tri\u00e9s la que refor\u00e7ava el paper unitari de l\u2019Estat, per damunt de la mateixa estructura sanit\u00e0ria descentralitzada, com s\u2019ha vist en l\u2019informe jur\u00eddic. Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019ha palesat en el paper de vegades ambigu, de vegades contradictori, que s\u2019ha pogut observar en l\u2019articulaci\u00f3 dels territoris transfronterers. Regions que han oscil\u00b7lat entre els efectes del tancament de fronteres i el seu control derivats de les decisions de l\u2019Estat franc\u00e8s i l\u2019espanyol, i la cooperaci\u00f3 de la xarxa sanit\u00e0ria, simbolitzada per la coordinaci\u00f3 dels serveis hospitalaris a totes dues bandes de la frontera.<\/p>\n
L\u2019impacte de la pand\u00e8mia no s\u2019ha d\u2019avaluar, no obstant aix\u00f2, nom\u00e9s pels canvis institucionals dirigits a un augment del control en el capitalisme de la vigil\u00e0ncia (Zuboff, 2019), o el discurs de reformulaci\u00f3 d\u2019un sistema obsedit pel lideratge, en qu\u00e8 la resta dels ciutadans s\u00f3n elements passius en compet\u00e8ncia els uns amb els altres. La mirada antropol\u00f2gica als moviments urbans a la ciutat de Val\u00e8ncia ens ha descobert de manera exemplar l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019una solidaritat, de la capacitat d\u2019autoorganitzaci\u00f3 a partir del suport mutu ve\u00efnal, amb diferents tipus d\u2019associacions, amb tradicions i intervencions tamb\u00e9 diverses. La bretxa tecnol\u00f2gica tamb\u00e9 aqu\u00ed ha discriminat i ha afavorit aquells moviments amb un pes singular de les generacions natives digitals, \u00e9s a dir, amb una proporci\u00f3 elevada de joves. Per\u00f2 aquesta aparici\u00f3 de respostes solid\u00e0ries, en qu\u00e8 ha ocupat un lloc destacat la lluita feminista en la reivindicaci\u00f3 de la feina de cura, ha deixat pas a una ressaca que progressava amb la desescalada del confinament i, en general, de les mesures excepcionals que l\u2019havien provocat. La contestaci\u00f3 dels dispositius de control i de gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia durant l\u2019estat d\u2019alarma s\u2019ha relaxat a mesura que guanyava for\u00e7a la sensaci\u00f3 de retorn a la normalitat. En aquest sentit, la \u00abnova normalitat\u00bb \u2014que t\u00e9 l\u2019origen en les vel\u00b7le\u00eftats neoliberals amb l\u2019apropiaci\u00f3 del concepte de resili\u00e8ncia<\/em>\u2014, ha estat tamb\u00e9 el discurs de l\u2019apaivagament de l\u2019activisme, all\u00e0 on estava sobreeixint una administraci\u00f3 distanciada per la implementaci\u00f3 de l\u2019acc\u00e9s digital i temptada de refor\u00e7ar el paternalisme autoritari. La retirada de la marea, tamb\u00e9 en el camp de l\u2019activisme, ha deixat al descobert amb m\u00e9s cruesa les falles tect\u00f2niques que l\u2019arena amagava.<\/p>\nA cavall entre l\u2019impacte i la reacci\u00f3 d\u2019institucions i poblacions afectades \u00e9s on haurem de situar l\u2019impacte que ha tingut sobre els investigadors i la reacci\u00f3 de les ci\u00e8ncies socials a la pand\u00e8mia. En l\u2019informe, aquests dos punts han estat abordats de manera sistem\u00e0tica per l\u2019apartat de psicologia social, amb una aproximaci\u00f3 a la commoci\u00f3 que ha causat en els productors (personal investigador del sistema p\u00fablic catal\u00e0) \u2014no nom\u00e9s en ci\u00e8ncies socials\u2014, mentre que el darrer apartat sobre la producci\u00f3 de la recerca en sociologia al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a Catalunya ens acosta puntualment a la manera com s\u2019ha organitzat la recerca en temps de COVID-19. El cert desemparament inicial dels individus per part de les institucions tamb\u00e9 es constata com una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la pand\u00e8mia entre els investigadors, amb un biaix cap a aquells que ocupaven les baules m\u00e9s febles del sistema de recerca, com ara els joves i les dones, aquestes darreres confrontades, a m\u00e9s, al redoblament de la pressi\u00f3 de la conciliaci\u00f3 de la vida familiar i laboral en el confinament. La pauta durant la pand\u00e8mia ha estat incrementar la discriminaci\u00f3 del mercat a favor de les anomenades ci\u00e8ncies dures<\/em> ja existent pr\u00e8viament \u2014aqu\u00ed beneficiant, comprensiblement, en primer lloc les ci\u00e8ncies de la salut\u2014, ja esmentada en aquest ep\u00edleg, i normalitzada pel sistema p\u00fablic de recerca mitjan\u00e7ant el finan\u00e7ament per mitj\u00e0 de les convocat\u00f2ries competitives. Tant com la mateixa necessitat de donar resposta a la problem\u00e0tica social que plantejava la pand\u00e8mia, haurem de comptar, doncs, amb aquesta canalitzaci\u00f3, sancionada pel proc\u00e9s avaluador. Si b\u00e9, en un esfor\u00e7 per veure el got mig ple, s\u2019ha posat en valor el protagonisme que els experts han tingut en els mitjans de comunicaci\u00f3 durant la crisi pand\u00e8mica, que de retruc hauria afavorit les ci\u00e8ncies socials. Si observem la progressi\u00f3 de la recerca en el camp de la sociologia, tampoc no ens ha de sorprendre que els \u00e0mbits m\u00e9s estudiats hagin estat aquells en qu\u00e8 es percebia que la pand\u00e8mia estava incidint de manera m\u00e9s notable: en el de l\u2019educaci\u00f3, en el de la desigualtat social i les relacions de g\u00e8nere, aix\u00ed com en la incid\u00e8ncia en la gent gran o els infants, a part, \u00e9s clar, d\u2019aquells en qu\u00e8 s\u2019abordava la salut. Un cop m\u00e9s queda el dubte de si aquesta concentraci\u00f3 respon a la necessitat de fer front a l\u2019emerg\u00e8ncia per part de la sociologia \u2014i extrapolant els resultats, en general, de les diferents disciplines que s\u2019integren en les ci\u00e8ncies socials\u2014, o si \u00e9s producte d\u2019adequar-se a unes convocat\u00f2ries que, com ja hem dit, privilegiaven la recerca en aquest \u00e0mbit. Aix\u00f2, tenint en compte la robustesa que ja tenien, pr\u00e8viament a la pand\u00e8mia, la majoria d\u2019\u00e0rees esmentades en la sociologia catalana i valenciana, tant en la sociologia de l\u2019educaci\u00f3 com des de la perspectiva de g\u00e8nere.<\/p>\nFinalment, entre altres efectes postpand\u00e8mics immediats, podem trobar en els discursos pol\u00edtics una revaloraci\u00f3 dels sistemes p\u00fablics de sanitat, educaci\u00f3 o recerca, contra la tend\u00e8ncia que, des de la Gran Recessi\u00f3 i la difusi\u00f3 del discurs d\u2019austeritat, n\u2019havia accelerat l\u2019erosi\u00f3. Erosi\u00f3 que s\u2019estava perpetrant en nom de l\u2019efici\u00e8ncia, com a coartada de l\u2019estalvi en l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica en benefici de la progressiva privatitzaci\u00f3 dels serveis, que ja s\u2019havia encetat molt abans. Per\u00f2 aquesta revaloraci\u00f3 de la sanitat p\u00fablica, que semblava avalada per la resposta positiva d\u2019inversi\u00f3 en pol\u00edtiques econ\u00f2miques compensat\u00f2ries, oposada a la recepta de retallades que es va aplicar aleshores, corre el perill de restar com una excepcionalitat o un simple gest ret\u00f2ric. Recurs al cap i a la fi utilitzat per mitigar la tensi\u00f3 creixent a la qual la pand\u00e8mia ha sotm\u00e8s tant les institucions com els professionals del sector que suplien amb el seu sobreesfor\u00e7 els d\u00e8ficits ja existents, tant com el com\u00fa dels ciutadans que se\u2019n veien perjudicats com a usuaris. Tot s\u2019hi val per a rebaixar la febre. Les expectatives pessimistes que s\u2019han generat quant a la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i que als territoris de parla catalana es mesuren amb una caiguda del producte interior brut (PIB) per damunt del conjunt espanyol i comunitari, malgrat tots els esfor\u00e7os fets durant la crisi sanit\u00e0ria, apunten a un retorn a la contenci\u00f3. Retorn que, per lluitar contra la inflaci\u00f3, \u00e9s aprofitat per a aprofundir en les pol\u00edtiques d\u2019austeritat anteriors, normatives de la doxa neoliberal i impulsades per la mateixa UE; pensem en la retallada en el sistema de pensions.<\/p>\n
<\/p>\n
Aportaci\u00f3 de la catalan\u00edstica: de la comparaci\u00f3 entre els territoris de parla catalana<\/strong><\/p>\nLes dificultats per a poder recollir dades comparables a tots els territoris de parla catalana, en aquells apartats que s\u2019ho plantejaven \u2014demografia, economia i mobilitat, principalment\u2014, ja ens indiquen una de les caracter\u00edstiques principals de la situaci\u00f3 d\u2019aquests territoris: la seva depend\u00e8ncia d\u2019estats diferents i el grau diferent d\u2019autonomia de les seves respectives administracions. Depend\u00e8ncia que explica la manca de dades comparables i f\u00e0cilment accessibles i que a la pr\u00e0ctica ens ha limitat a la revisi\u00f3 als territoris sota l\u2019Administraci\u00f3 espanyola. Nogensmenys, l\u2019estad\u00edstica p\u00fablica de la qual s\u00f3n deutores les ci\u00e8ncies socials, amb metodologies eminentment quantitatives, \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 de l\u2019articulaci\u00f3 del mateix Estat. El fraccionament i la depend\u00e8ncia dels territoris de parla catalana passa factura en aquest sentit. Per\u00f2 difer\u00e8ncies que, com hem vist al cap\u00edtol demogr\u00e0fic, es plantejaven d\u2019entrada amb el diferent recompte de la mortalitat portat a terme a Catalunya i a la resta d\u2019Espanya (i, per tant, al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a les Illes Balears), en el moment de fer l\u2019informe i per raons de comparabilitat, hem apostat pel com\u00fa denominador lleugerament subenregistrat del conjunt espanyol; malgrat que aquest desajustament al final, molt probablement, s\u2019acostar\u00e0 m\u00e9s al registre que va dur a terme el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya que no pas a l\u2019adoptat per la Universitat Carles III, que ha acabat essent la dada oficial de refer\u00e8ncia per a totes les comunitats aut\u00f2nomes.<\/p>\n
No obstant, quan s\u2019ha pogut dur a terme, la comparaci\u00f3 no ha estat debades; ha resultat \u00fatil en un triple sentit. Primer, perqu\u00e8 era una manera de copsar les disparitats de societats que han establert sistemes demogr\u00e0fics, socials o econ\u00f2mics singularitzats a trav\u00e9s de la seva hist\u00f2ria, encara que similars. Segon, i a la inversa, perqu\u00e8 les similituds observades enfront de la mateixa crisi sanit\u00e0ria ens assenyalen all\u00f2 que t\u00e9 de comparable cada territori per\u00f2 tamb\u00e9 els trets distintius de la mateixa interacci\u00f3 de la pand\u00e8mia amb el mitj\u00e0 social on s\u2019expandeix. I tercer, perqu\u00e8 \u2014com ens ha fet avinent el cap\u00edtol geogr\u00e0fic de la mobilitat\u2014 introdueix la perspectiva d\u2019escala en la comparaci\u00f3. Aix\u00ed, la resposta de l\u2019Estat franc\u00e8s no ha resultat gaire allunyada de la de l\u2019Estat espanyol, tots dos estats integrants de la UE, plantejant el tancament de les fronteres com la problem\u00e0tica comuna de la regi\u00f3 transfronterera que s\u2019articula a banda i banda dels Pirineus. En canvi, les disposicions internes s\u00ed que han diferit, at\u00e8s el contrast de l\u2019organitzaci\u00f3 auton\u00f2mica espanyola i departamental francesa. Per sota de l\u2019Estat, ja ho hem dit, la col\u00b7laboraci\u00f3 anava en sentit contrari, com tamb\u00e9 ho anava el moviment de la poblaci\u00f3 que es pretenia controlar: sigui aquells avesats a beneficiar-se d\u2019uns millors preus al sud, sigui aquells que tenien segones resid\u00e8ncies a l\u2019enclavament de la Baixa Cerdanya a Fran\u00e7a.<\/p>\n
Si el marc jur\u00eddic era el mateix per als tres territoris peninsulars, i compartien el fet d\u2019haver esdevingut feia temps \u00absistemes complexos de reproducci\u00f3 demogr\u00e0fica\u00bb, \u00e9s a dir, que el creixement de la poblaci\u00f3 dep\u00e8n fonamentalment del saldo migratori m\u00e9s que no pas del creixement vegetatiu; en canvi, els models migratoris previs ja eren prou diferenciats abans de la pand\u00e8mia, en connexi\u00f3 directa amb el paper que les migracions (i el turisme) tenen en l\u2019economia de cadascun d\u2019aquests territoris per separat. D\u2019altra banda, la interrupci\u00f3 pand\u00e8mica tant de les migracions entre els tres territoris com de la mobilitat p\u00fablica i privada, ha posat en relleu el paper que aquests moviments tenen com a vertebradors dels esmentats fluxos que la represa de la pand\u00e8mia hauria de veure com a potencialitats.<\/p>\n
<\/p>\n
La mirada multidisciplin\u00e0ria<\/strong><\/p>\nPer acabar, hem de recordar que la intenci\u00f3 d\u2019aquest informe \u00e9s tamb\u00e9 fer un exercici de multidisciplinarietat, en el sentit d\u2019animar les diferents disciplines representades en l\u2019\u00e0rea a indagar sobre un mateix fenomen social, amb un ample marge de llibertat a l\u2019hora d\u2019acotar tant la metodologia com la problem\u00e0tica concreta. Aqu\u00ed destacar\u00edem dues aportacions i una evid\u00e8ncia.<\/p>\n
En primer lloc, els informes en ci\u00e8ncies jur\u00eddiques, economia, geografia, ci\u00e8ncies de la comunicaci\u00f3, psicologia social, sociologia, antropologia, pol\u00edtica educativa, demografia i hist\u00f2ria de les fronteres, amb maneres de fer pr\u00f2pies i objectes particulars de recerca, creiem que tenen el valor d\u2019haver coincidit a subratllar les principals tend\u00e8ncies que expliquen l\u2019impacte social de la pand\u00e8mia, sense el qual tampoc aquesta no s\u2019entendria ni en la seva progressi\u00f3 m\u00e9s biol\u00f2gica, ni en la seva mesura epidemiol\u00f2gica. L\u2019esfor\u00e7, doncs, ha pagat la pena, encara que nom\u00e9s sigui com un mostrari de les realitats que pot fer emergir quan es projecta cadascuna de les mirades diferents a un esdeveniment crucial i que hem provat de sintetitzar en aquest ep\u00edleg. A escala institucional, l\u2019esfor\u00e7 de reflexi\u00f3 comuna no deixa de ser un esfor\u00e7 de cohesi\u00f3 dintre de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans.<\/p>\n
D\u2019altra banda, podr\u00edem parlar dels efectes que ha tingut la pand\u00e8mia en aquestes mirades singulars, cadascuna des de la seva tradici\u00f3: des de l\u2019afectaci\u00f3 en la producci\u00f3 de la recerca \u2014principalment en les condicions de treball del personal investigador\u2014, per\u00f2 tamb\u00e9 en el sistema de recerca al complet que la fa possible, en les convocat\u00f2ries p\u00fabliques i privades que la regulen, orientant i marcant prioritats (tamb\u00e9 de manera negativa, relegant an\u00e0lisis menystingudes pel mercat).<\/p>\n
Per acabar, ha posat sobre la taula el necessari pas de la multidisciplinarietat a la interdisciplinarietat. I, encara que hagi estat en la part opaca reservada a la discussi\u00f3, ha tingut el valor de la traducci\u00f3 com un primer pas en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
Merc\u00e8 Barcel\u00f3 i Serramalera<\/span>
Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nAndreu Domingo i Valls<\/span>
Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics
Institut d\u2019Estudis Catalans\u00a0<\/p>\n <\/p>\n
Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\nAgamben, Giorgio<\/span> (1998). Homo sacer<\/em>: Sovereign power and bare life. <\/em>Stanford: Stanford University Press.<\/p>\nArendt, Hannah<\/span> (2017). Verdad y mentira en la pol\u00edtica. <\/em>Barcelona: P\u00e1gina Ind\u00f3mita.<\/p>\nEsposito, Roberto<\/span> (2011). B\u00edos<\/em>: Biopol\u00edtica y filosof\u00eda. <\/em>Buenos Aires: Amorrortu.<\/p>\nFoucault, Michel (2001a<\/em>)<\/span> [1979]. \u00abNaissance de la biopolitique\u00bb. Annuaire du Coll\u00e8ge de France, 79 ann\u00e9e. Histoire des syst\u00e8mes de pens\u00e9, ann\u00e9e 1978-79<\/em>. A: Foucault, M.<\/span> (2001). Dits et \u00e9crits II, 1976-1988<\/em>. Par\u00eds: Gallimard, p. 818-825.<\/p>\n\u2014 (2001b<\/em>) [1977]. \u00ab\u201cEntretien avec Michel Foucault\u201d, r\u00e9alis\u00e9 par A. Fontana et P. Pasquino, en juin 1976\u00bb. A: Foucault, M.<\/span> (2001). Dits et \u00e9crits II, 1976-1988<\/em>. Par\u00eds: Gallimard, p. 158-159.<\/p>\nZuboff, Shoshana<\/span> (2019). The age of surveillance capitalism. <\/em>Londres: Profile Books.<\/p>\n[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_row _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_divider _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_divider][et_pb_text _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
AUTORS<\/h2>\n
[\/et_pb_text][et_pb_accordion _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” hover_enabled=”0″ global_colors_info=”{}” sticky_enabled=”0″][et_pb_accordion_item title=”1. DEMOGRAFIA” open=”on” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” body_text_align=”left” text_orientation=”left” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}”]
Andreu Domingo i Valls<\/strong> \u00e9s doctor en sociologia, investigador i subdirector del Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics (CED), a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB). \u00c9s el president de l\u2019Asociaci\u00f3n de Demograf\u00eda Hist\u00f3rica (ADEH) i membre numerari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials. Especialitzat en immigraci\u00f3 internacional i formaci\u00f3 de fam\u00edlia, tamb\u00e9 s\u2019interessa per l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019imaginari social i la teoria de la poblaci\u00f3. \u00c9s investigador principal del Grup d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics i de les Migracions (Gedem), grup de recerca consolidat reconegut per la Generalitat de Catalunya.<\/p><\/div>![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/amand_blanes.png\")
Amand Blanes Llorens<\/strong> \u00e9s investigador del Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics (CED), a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB). \u00c9s llicenciat en geografia i hist\u00f2ria i en ci\u00e8ncies pol\u00edtiques i sociologia, i doctor en demografia per la UAB. La seva l\u00ednia de recerca se centra en l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019envelliment demogr\u00e0fic, la mortalitat, la depend\u00e8ncia i la salut de la poblaci\u00f3. En la recerca aplicada aborda els models d\u2019estimaci\u00f3 i de projecci\u00f3 de poblaci\u00f3 i projeccions derivades de les llars i l\u2019activitat.<\/p><\/div>![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/albert_esteve.png\")
Albert Esteve Pal\u00f3s<\/strong> \u00e9s doctor en demografia per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB), professor Serra H\u00fanter de demografia al Departament de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director del Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics (CED). Impulsor de la plataforma digital Explorador Social, la seva \u00e0rea d\u2019expertesa inclou tem\u00e0tiques relacionades amb la demografia en general, la fam\u00edlia i la llar. \u00c9s l\u2019investigador principal del Grup de Recerca en Demografia i Fam\u00edlies (Demfams), grup de recerca consolidat reconegut pel govern catal\u00e0.<\/p><\/div><\/p>\n <\/p>\n
[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”2. DRET” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}” open=”off”]
Merc\u00e8 Barcel\u00f3 i Serramalera<\/strong> \u00e9s catedr\u00e0tica de dret constitucional a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Ha dedicat la recerca a l\u2019estudi dels drets i deures constitucionals, a l\u2019organitzaci\u00f3 territorial de l\u2019Estat, al sistema de fonts del dret, al dret processal constitucional i al dret p\u00fablic de Catalunya. Ha estat lletrada al Tribunal Constitucional espanyol (1994-1998), membre de la Comissi\u00f3 Assessora per a la Reforma de l\u2019Autogovern durant el proc\u00e9s de reforma de l\u2019Estatut d\u2019autonomia de Catalunya de 2006, membre de la Comissi\u00f3 Jur\u00eddica Assessora de la Generalitat de Catalunya (2005-2014) i directora de la Revista Catalana de Dret P\u00fablic<\/em> (2005-2012). \u00c9s membre numer\u00e0ria de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (des de 2020)..<\/p><\/div>![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/08\/SFCS_Alberti.jpg\")
Enoch Albert\u00ed Rovira<\/strong> (Vilafranca del Pened\u00e8s, 1958) \u00e9s doctor en dret per la Universitat de Barcelona (1986). Va fer una estada predoctoral a la Universitat de Bielefeld (Alemanya, 1982-1984). \u00c9s catedr\u00e0tic de dret constitucional a la Universitat de Barcelona (des de 1992), deg\u00e0 de la Facultat de Dret d\u2019aquesta universitat (2008-2016), director de la Revista Catalana de Dret P\u00fablic<\/em> (des de 2016) i membre numerari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (des de 2017). Ha dirigit projectes de recerca i ha publicat llibres i articles en mat\u00e8ria d\u2019organitzaci\u00f3 territorial de l\u2019Estat, constituci\u00f3 econ\u00f2mica, drets fonamentals i integraci\u00f3 europea.<\/p><\/div>![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/josepm_vilajosana.png\")
Josep M. Vilajosana Rubio<\/strong> \u00e9s catedr\u00e0tic de filosofia del dret a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual ha estat vicerector (2002-2005) i deg\u00e0 de la Facultat de Dret (2010-2016). Autor de nombroses publicacions acad\u00e8miques, entre els seus darrers llibres cal destacar El derecho en acci\u00f3n. La dimensi\u00f3n social de las normas jur\u00eddicas<\/em> (2010), Las razones de la pena<\/em> (2015), Identificaci\u00f3n y justificaci\u00f3n del derecho<\/em> (2a ed., 2017) i Legal conventionalism<\/em> (2019, ed. amb L. Ram\u00edrez).<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”3. ECONOMIA” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}” open=”off”]Albert Carreras Odriozola<\/strong> (Barcelona, 1955) \u00e9s membre de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials (des de 2017), doctor en ci\u00e8ncies econ\u00f2miques i empresarials per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, catedr\u00e0tic d\u2019hist\u00f2ria i institucions econ\u00f2miques del Departament d\u2019Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, cofundador del grup Economistes pel Benestar i col\u00b7legiat de m\u00e8rit del Col\u00b7legi d\u2019Economistes de Catalunya. L\u2019any 2018 va rebre, amb Andreu Mas-Colell i Ivan Planas, el Premi Joan Sard\u00e0 Dexeus de la Revista Econ\u00f2mica de Catalunya<\/em> al millor llibre de l\u2019any sobre economia catalana per Turbul\u00e8ncies i tribulacions. Els anys de les retallades,<\/em> publicat per Edicions 62.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”4. COMUNICACI\u00d3” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}” open=”off”]Maria Corominas<\/strong>\u00a0(Solsona, 1961) \u00e9s professora titular d\u2019universitat al departament de mitjans, comunicaci\u00f3 i cultura de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Ha dedicat la seva recerca especialment a la llengua i els mitjans de comunicaci\u00f3 i a les pol\u00edtiques de comunicaci\u00f3 i les transformacions dels mitjans en el context digital. \u00c9s membre numer\u00e0ria de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC), fou presidenta de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials (2016-2020) i des del 2021 \u00e9s vicepresidenta de l\u2019IEC.<\/p><\/div>![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/aida_martori_muntsant.png\")
Aida Martori Muntsant<\/strong>\u00a0(Arenys de Munt, 1987) \u00e9s professora permanent del grau en mitjans audiovisuals al Tecnocampus de la Universitat Pompeu Fabra i membre del grup de recerca Daniel Jones (Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona). La seva \u00e0rea de recerca ha estat centrada en l\u2019estructura de la comunicaci\u00f3, els mitjans de proximitat, el servei p\u00fablic audiovisual, la digitalitzaci\u00f3 i el transm\u00e8dia. Ha fet estades de recerca i doc\u00e8ncia als Estats Units, al Regne Unit i a Israel.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”5. EDUCACI\u00d3” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}” open=”off”]Bernat Sureda Garcia<\/strong> \u00e9s catedr\u00e0tic de teoria i hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3 a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Especialista en hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3, \u00e9s el director del Grup d\u2019Estudis d\u2019Hist\u00f2ria de l\u2019Educaci\u00f3 de la UIB. Ha estat vicerector de la UIB i president del Consell Escolar de les Illes Balears. Va dirigir la revista Educaci\u00f3 i Hist\u00f2ria<\/em>. \u00c9s membre numerari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans.<\/p><\/div>![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/avelina-miquel-lara.png\")
Avelina Miquel Lara<\/strong> \u00e9s doctora en educaci\u00f3 per la Universitat de les Illes Balears, de la qual \u00e9s professora ajudant doctora. L\u2019\u00fas de noves metodologies i noves fonts, tals com la hist\u00f2ria p\u00fablica o les fonts visuals, han estat el fil conductor de la seva recerca en hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3.<\/p><\/div><\/p>\n <\/p>\n
[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”6. GEOGRAFIA” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}” open=”off”]
Josep Vicent Boira i Maiques<\/strong> \u00e9s doctor en geografia, catedr\u00e0tic de geografia humana a la Universitat de Val\u00e8ncia i membre numerari de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans. Ha ampliat estudis en universitats italianes i americanes. Ha obtingut el Premi Joan Fuster (2002) sobre l\u2019Euroregi\u00f3, el Premi Ramon Trias Fargas (2009) sobre les relacions econ\u00f2miques entre Catalunya i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i el Premi Carles Rahola (2021) amb el llibre La Via Augusta del segle XXI. El corredor mediterrani contra l\u2019Espanya radial<\/em> (editat per Proa). Ha estat secretari auton\u00f2mic de la Generalitat Valenciana (2015-2018) i avui \u00e9s comissionat del govern d\u2019Espanya per al desenvolupament del Corredor Mediterrani.<\/p><\/div>Oriol Nel\u00b7lo i Colom<\/strong>\u00a0\u00e9s ge\u00f2graf especialitzat en estudis urbans i ordenaci\u00f3 del territori. Format a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (Doctor en Geografia) i a la Johns Hopkins University (Mestratge en Afers Internacionals), ha estat director de l\u2019Institut d\u2019Estudis Metropolitans de Barcelona (1988-1999), Diputat al Parlament de Catalunya (1999-2003) i Secretari per a la Planificaci\u00f3 Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011). Actualment, \u00e9s membre numerari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans i professor de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona on dirigeix el Grup d\u2019Estudis sobre Energia, Territori i Societat.<\/p><\/div>Joana Maria Segu\u00ed i Pons<\/strong>\u00a0\u00e9s doctora en geografia (1987) i catedr\u00e0tica de geografia humana (2001). Les seves l\u00ednies de recerca priorit\u00e0ries s\u00f3n: mobilitat, transports i turisme i xarxes de la informaci\u00f3. \u00c9s investigadora principal del Grup de Recerca Turisme, Mobilitat i Territori (GITMOT) de la Universitat de les Illes Balears (UIB), directora de l\u2019Observatori Interdisciplinari de la Mobilitat de les Illes Balears (UIB), creat el 2021, i membre numer\u00e0ria de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans. \u00c9s coautora de dotze llibres i de m\u00e9s de quaranta cap\u00edtols, tant nacionals com internacionals, i de m\u00e9s de vuitanta articles; els darrers a Journal of Geo-Information, Sustainability, Journal of Transport Geography, Eure, Estudios Geogr\u00e1ficos, Bolet\u00edn de la Asociaci\u00f3n de Ge\u00f3grafos Espa\u00f1oles <\/em>o Sud-Ouest europ\u00e9en<\/em>.<\/p><\/div>![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Maurici_Ruiz.png\")
Maurici Ruiz P\u00e9rez<\/strong> \u00e9s doctor en geografia i professor titular d\u2019universitat. Ha desenvolupat la seva carrera docent i investigadora a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i a l\u2019Institut Mediterrani d\u2019Estudis Avan\u00e7ats (Imedea), del CSIC. \u00c9s el director del Servei de Sistemes d\u2019Informaci\u00f3 Geogr\u00e0fica i Teledetecci\u00f3 de la UIB des de la seva creaci\u00f3 l\u2019any 1993. La seva l\u00ednia de recerca \u00e9s l\u2019an\u00e0lisi integrada de les components territorials i les seves din\u00e0miques mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 de les tecnologies de la informaci\u00f3 geogr\u00e0fica.<\/p><\/div>![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Joan_Checa.png\")
Joan Checa Rius<\/strong> (Sora, 1992) \u00e9s ge\u00f2graf per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB, 2015). Des del 2016 \u00e9s investigador al departament de geografia de la UAB dins del Grup d\u2019Estudis sobre Energia, Territori i Societat i \u00e9s professor associat de la mateixa universitat. La seva recerca se centra principalment en l\u2019an\u00e0lisi de les din\u00e0miques socials i territorials, aix\u00ed com en la seva relaci\u00f3 amb la q\u00fcesti\u00f3 energ\u00e8tica.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”7. ANTROPOLOGIA” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}” open=”off”]Albert Moncus\u00ed Ferr\u00e9<\/strong> \u00e9s doctor en antropologia social per la Universitat Rovira i Virgili i professor del departament de sociologia i antropologia social de la Universitat de Val\u00e8ncia. Investiga sobre processos de patrimonialitzaci\u00f3, fronteres i identitats nacionals, migracions, conviv\u00e8ncia inter\u00e8tnica i transformacions urbanes. Ha estat investigador convidat a la Queen\u2019s University de Belfast, al Laboratori d\u2019Antropologia Urbana (del Centre Nacional de la Recerca Cient\u00edfica franc\u00e8s) i al Centre sobre Migraci\u00f3, Pol\u00edtica i Societat de la Universitat d\u2019Oxford (COMPAS).<\/p><\/div>![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Hernan_Fioravanti.png\")
Hernan Fioravanti \u00c1lvarez<\/strong> \u00e9s graduat en antropologia social i cultural per la Universitat Nacional d\u2019Educaci\u00f3 a Dist\u00e0ncia (UNED) i doctor en ci\u00e8ncies socials per la Universitat de Val\u00e8ncia. El seu treball gira al voltant de l\u2019antropologia urbana, les din\u00e0miques de gentrificaci\u00f3 i turistificaci\u00f3, la seguretat a l\u2019espai p\u00fablic, les mem\u00f2ries dels barris o els moviments socials urbans. Ha fet estades d\u2019investigaci\u00f3 a M\u00e8xic i al Regne Unit, contribucions a congressos internacionals i publicacions relacionades amb les seves l\u00ednies de recerca.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”8. FRONTERES” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}” open=”off”]Martina Camiade Boyer<\/strong> \u00e9s\u00a0catedr\u00e0tica honor\u00e0ria de llengua i cultura catalanes de l\u2019Institut Franco-Catal\u00e0 Transfronterer (Universitat de Perpiny\u00e0), delegada de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans a Perpiny\u00e0 i membre associada del grup de recerca UMR 7367 Dynamiques Europ\u00e9ennes de l\u2019escola de ci\u00e8ncies pol\u00edtiques Sciences Po Strasbourg (Universitat d\u2019Estrasburg). Les seves \u00e0rees d\u2019especialitzaci\u00f3 s\u00f3n la hist\u00f2ria de les fronteres, la cooperaci\u00f3 territorial europea i, particularment, la cooperaci\u00f3 transfronterera. Actualment fa classes en el M\u00e0ster 2 Fronteres: cooperacions i conflictes (FRONT) a la Sciences Po Strasbourg. \u00c9s corresponsable del projecte europeu de cooperaci\u00f3 transfronterera CATCAR 2019\/22 (del programa Interreg POCTEFA), codirectora de la classe magistral \u00abTrans\/fronteres i di\u00e0leg de les disciplines\u00bb i membre del comit\u00e8 director de TEIN (Xarxa Europea Transfronterera d\u2019Euroinstituts i Universitats).<\/p><\/div>![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Jordi_Cicres.png\")
Jordi Cicres Bosch<\/strong> \u00e9s professor agregat de did\u00e0ctica de la llengua i de la literatura a la Universitat de Girona (UdG). Llicenciat en filologia catalana (UdG, 2000), filologia hisp\u00e0nica (UdG, 2004), m\u00e0ster en ling\u00fc\u00edstica forense per l\u2019Institut d\u2019Educaci\u00f3 Cont\u00ednua de la Universitat Pompeu Fabra (UPF, 2008) i doctor en ling\u00fc\u00edstica aplicada (UPF, 2007), \u00e9s membre del Grup de Recerca en Educaci\u00f3 Cient\u00edfica i Ambiental (GRECA) de la UdG. Les seves \u00e0rees d\u2019especialitzaci\u00f3 inclouen la cooperaci\u00f3 transfronterera i la ling\u00fc\u00edstica aplicada, sobretot l\u2019aplicaci\u00f3 de la fon\u00e8tica en diversos contextos.<\/p><\/div>![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Ludovic_Herreria.png\")
Ludovic Herreria Larrey<\/strong> \u00e9s m\u00e0ster d\u2019estudis europeus i internacionals i de relacions transfrontereres per l\u2019Institut Franco-Catal\u00e0 Transfronterer (Universitat de Perpiny\u00e0). Des del gener de 2020 fins al 31 d\u2019octubre de 2021 fou secretari de la delegaci\u00f3 de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans a Perpiny\u00e0. Ha col\u00b7laborat en els projectes europeus TEIN4citizens (de la Xarxa Europea Transfronterera d\u2019Euroinstituts i Universitats) i CATCAR (del programa Interreg POCTEFA). Des de l\u20191 de novembre de 2021 \u00e9s assistent de projectes de cooperaci\u00f3 territorial europea a l\u2019Euroregi\u00f3 Pirineus Mediterr\u00e0nia.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”9. PSICOLOGIA” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” hover_enabled=”0″ global_colors_info=”{}” open=”off” sticky_enabled=”0″]Montserrat Castell\u00f3 i Badia<\/strong> \u00e9s catedr\u00e0tica de psicologia de la Facultat de psicologia, ci\u00e8ncies de l’educaci\u00f3 i l’esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Directora de l’Institut de Recerca en Psicologia, Aprenentatge i Desenvolupament de la mateixa universitat (URL). Membre numerari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, Secci\u00f3 de Filosofia I Ci\u00e8ncies Socials. Activitat de recerca i publicacions recents especialitzada en el desenvolupament de la identitat i la carrera investigadora, l’escriptura i la comunicaci\u00f3 en contextos professionals.<\/p><\/div><\/p>\n![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/anna_sala.png\")
Anna Sala-Bubar\u00e9<\/strong> \u00e9s professora associada i investigadora de la Facultat de Psicologia, Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 i de l\u2019Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i professora associada de la Facultat d\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat de Barcelona. La seva activitat de recerca i transfer\u00e8ncia est\u00e0 especialitzada en la formaci\u00f3 de personal investigador, l\u2019escriptura acad\u00e8mia i la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/p><\/div>\n![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Nuria_Sunye.png\")
N\u00faria Su\u00f1\u00e9 i Soler<\/strong> \u00e9s doctora en Psicologia de l\u2019Educaci\u00f3. Professora associada a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i professora col\u00b7laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya. Investigadora a la Universitat Ramon Llull (Blanquerna). Psic\u00f2loga i coach a www.psicologia-santcugat.com<\/a>. Activitat de recerca, formaci\u00f3 i transfer\u00e8ncia especialitzada en la identitat i carreres professionals del personal investigador, l\u2019educaci\u00f3 inclusiva i la digitalitzaci\u00f3 d\u2019entorns d\u2019aprenentatge.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”10. SOCIOLOGIA” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}” open=”off”]![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/paquita-sanvicen.png\")
Paquita Sanvic\u00e9n-Torn\u00e9<\/strong> \u00e9s mestra, llicenciada en filologia i doctora en sociologia. \u00c9s membre de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Sociologia i professora del departament de geografia i sociologia de la Universitat de Lleida (UdL). Forma part de l\u2019Institut de Desenvolupament Social i Territorial (UdL), del grup de recerca consolidat Grup d\u2019Estudis Societat, Salut, Educaci\u00f3 i Cultura (UdL) i del Grupo de Acci\u00f3n Progenedu del Campus Iberus. T\u00e9 com a principals l\u00ednies de recerca el g\u00e8nere, la immigraci\u00f3, les cultures en contacte, l\u2019educaci\u00f3 al llarg de la vida i les narratives.<\/p><\/div>![\"Foto](\"https:\/\/covid-19.iec.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/12\/Irene_Cusso.png\")
Irene Cuss\u00f3-Parcerisas<\/strong> \u00e9s soci\u00f2loga i doctora en educaci\u00f3. Forma part del Grup de Treball Fam\u00edlia, Inf\u00e0ncia i Grups de Conviv\u00e8ncia de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Sociologia i \u00e9s ajudant d\u2019investigaci\u00f3 del grup de recerca consolidat Pedagogia, Societat i Innovaci\u00f3 amb el suport de les Tecnologies de la Informaci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3 (PSITIC), de la Facultat de Psicologia, Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 i de l\u2019Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (URL). Professora associada de la Facultat d\u2019Educaci\u00f3 Social i Treball Social Pere Tarr\u00e9s (FESTS), de la URL, \u00e9s membre de l\u2019equip de direcci\u00f3 cient\u00edfica del Programa CaixaProinf\u00e0ncia de la Fundaci\u00f3 La Caixa. Els seus principals temes d\u2019investigaci\u00f3 s\u00f3n: la pobresa infantil, l\u2019acci\u00f3 socioeducativa i l\u2019impuls de l\u2019indicador social pressupostos de refer\u00e8ncia (reference budgets<\/em>).<\/p><\/div>
La mirada multidisciplin\u00e0ria, una estrat\u00e8gia de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019IEC<\/em><\/strong><\/h2>\n <\/h2>\n
DOI: 10.2436\/15.3000.01.1<\/p>\n
L\u2019informe que us presentem \u00e9s el resultat inicial del projecte de recerca titulat \u00abImpacte social de la COVID-19. Una mirada multidisciplin\u00e0ria\u00bb, coordinat per Andreu Domingo i Valls i Merc\u00e8 Barcel\u00f3 i Serramalera, elaborat en el si de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans i patrocinat per aquesta instituci\u00f3.<\/p>\n
En la mesura, doncs, que el seu germen es troba fermament ancorat en l\u2019Institut i, dins d\u2019ell, en la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials, l\u2019objectiu principal d\u2019an\u00e0lisi \u2014els canvis socials que ha provocat la pand\u00e8mia de la COVID-19\u2014 es du a terme de manera multidisciplin\u00e0ria, tot prenent com a refer\u00e8ncia els territoris de parla catalana i contextualitzant-los respecte d\u2019Espanya, d\u2019Europa i del m\u00f3n.<\/p>\n
Perqu\u00e8, a part dels efectes directes sobre la mortalitat i la salut de la poblaci\u00f3, la pand\u00e8mia tamb\u00e9 n\u2019ha tingut, i de for\u00e7a importants, sobre els drets de les persones, en l\u2019economia i el mercat de treball, sobre els mitjans de comunicaci\u00f3, en la mobilitat en el territori, en la formaci\u00f3 d\u2019infants i joves i en la manera mateixa d\u2019investigar. En general, ha tingut importants efectes sobre les poblacions afectades i les seves reaccions, i n\u2019ha fet augmentar b\u00e9 la resili\u00e8ncia, b\u00e9 la vulnerabilitat.<\/p>\n
Per aix\u00f2 calia investigar aquest mateix fenomen des de diferents mirades de les ci\u00e8ncies socials: l\u2019economia, el dret, la geografia, les ci\u00e8ncies de la comunicaci\u00f3, la psicologia educativa, la sociologia, l\u2019antropologia, la hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3, la demografia i la hist\u00f2ria de les fronteres. Les conclusions de totes elles, aix\u00f2 ja es veur\u00e0, ens porten a copsar una crisi social, pol\u00edtica i jur\u00eddica \u2014crisi<\/em> entesa com a canvi brusc, fase dif\u00edcil de travessar\u2014 d\u2019abast encara per determinar per\u00f2 que ben poques aportacions positives, almenys de moment, ha comportat. Tot al contrari, en l\u00ednies generals, la mirada \u00e9s per als autors d\u2019aquest informe m\u00e9s aviat for\u00e7a negativa i pessimista.<\/p>\nEls treballs aportats els hem agrupat per al lector en tres grans blocs. Un de primer ens aproxima al cercle biopol\u00edtic, a l\u2019afectaci\u00f3 i reacci\u00f3 de les estructures pol\u00edtiques i socials. I l\u2019enceta el treball, coordinat per Andreu Domingo, que aborda l\u2019impacte de la COVID-19 en la din\u00e0mica demogr\u00e0fica dels territoris de parla catalana respecte de la mortalitat, la fecunditat i les migracions. Si b\u00e9 la mortalitat sembla que tendeix a oferir xifres conjunturals amb un retorn als valors que es donaven abans la pand\u00e8mia, el seu impacte sobre la natalitat i la fecunditat sembla que aporta una tend\u00e8ncia a la baixa, tot consolidant-ne el declivi. No aix\u00ed les migracions, que si b\u00e9 les internacionals conjunturalment van patir els efectes de la COVID-19, les internes van fer incrementar els moviments dirigits a municipis de menys poblaci\u00f3, tot i que encara \u00e9s aviat per parlar pr\u00f2piament de canvi de paradigma. La perspectiva jur\u00eddica, coordinada per Merc\u00e8 Barcel\u00f3, es fixa en el repte democr\u00e0tic que ha suposat la pand\u00e8mia per als poders p\u00fablics i les restriccions immediates de drets i llibertats per a la ciutadania. La primera reacci\u00f3 de l\u2019Estat fou centralitzar els gestors p\u00fablics de la pand\u00e8mia amb la declaraci\u00f3 de l\u2019estat d\u2019alarma i restringir drets sense tenir en compte les exig\u00e8ncies del principi de proporcionalitat. Omissi\u00f3 que, en for\u00e7a ocasions, els jutges han aprofitat per erigir-se, ells mateixos, en legisladors, tot determinant quines mesures restrictives eren les adients. Amb tot plegat, s\u2019ha perdut l\u2019ocasi\u00f3 de dur a terme m\u00e9s cooperaci\u00f3 entre els estats i pol\u00edtiques amb control democr\u00e0tic i de respecte als drets i llibertats, i s\u2019ha optat per una gesti\u00f3 competitiva entre comunitats i l\u2019Estat mateix autorit\u00e0ria i tecnocr\u00e0tica. Albert Carreras coordina la mirada econ\u00f2mica i, en un primer balan\u00e7, qualifica la situaci\u00f3 de \u00abdesastre complet\u00bb en haver propiciat, la pand\u00e8mia, la principal caiguda d\u2019activitat econ\u00f2mica en temps de pau des de 1868 i la principal des de l\u2019esclat de la guerra els anys 1936 i 1937. L\u2019an\u00e0lisi de les mutacions des de la perspectiva de les ci\u00e8ncies de la comunicaci\u00f3 la coordina Maria Corominas i posa en relleu les contradiccions que la COVID-19 ha destapat en l\u2019\u00e0mbit comunicatiu: els mitjans han esdevingut serveis essencials en termes d\u2019informaci\u00f3 i d\u2019entreteniment, per\u00f2, al mateix temps, han patit una forta crisi lligada a l\u2019aturada de l\u2019activitat econ\u00f2mica. Tanca aquest bloc el treball coordinat per Bernat Sureda, en qu\u00e8 s\u2019adverteix que la crisi provocada per la pand\u00e8mia \u2014amb la paralitzaci\u00f3 de l\u2019activitat escolar o funcionament a dist\u00e0ncia conseg\u00fcents\u2014 no ha perm\u00e8s que les escoles continuessin desenvolupant la seva funci\u00f3 b\u00e0sica de compensar les desigualtats i de proporcionar la igualtat d\u2019oportunitats i els recursos necessaris per viure en comunitat. La gesti\u00f3 adultoc\u00e8ntrica de la pand\u00e8mia ha invisibilitzat, a m\u00e9s, els infants i adolescents com a subjectes de drets.<\/p>\n
El segon bloc d\u2019estudis fa refer\u00e8ncia a les reaccions de les institucions i de la poblaci\u00f3 respecte de les mutacions originades durant aquest per\u00edode. El primer estudi, coordinat per Josep Vicent Boira, Oriol Nel\u00b7lo i Joana Maria Segu\u00ed, se centra, des de la perspectiva de la geografia, en els canvis i afeccions en la mobilitat externa i interna de l\u2019Eix Mediterrani, amb una especial incid\u00e8ncia en el transport col\u00b7lectiu. Respon a preguntes com ara quina \u00e9s la relaci\u00f3 de la disminuci\u00f3 de la mobilitat amb la pand\u00e8mia, tamb\u00e9 des d\u2019una perspectiva territorial comparada, o si els canvis en la mobilitat han tingut una incid\u00e8ncia diferenciada en les \u00e0rees urbanes en els diversos grups socials; i conclou en tots dos casos que s\u00ed, ja que els m\u00e9s benestants han pogut limitar els seus despla\u00e7aments, mentre que per als m\u00e9s vulnerables la mobilitat ha estat una c\u00e0rrega i un risc que no han pogut evitar. El segon treball d\u2019aquest conjunt d\u2019aportacions el coordina Albert Moncus\u00ed, des de l\u2019antropologia, i t\u00e9 per objectiu presentar els efectes de la pand\u00e8mia sobre la vida dels ve\u00efns de la ciutat de Val\u00e8ncia i analitzar les respostes que hi han donat els moviments urbans. La conclusi\u00f3 \u00e9s clara: la crisi sanit\u00e0ria s\u2019ha manifestat com a front visible d\u2019una crisi econ\u00f2mica, ecol\u00f2gica i de cures socials que ja era pr\u00e8via, amb conseq\u00fc\u00e8ncies tamb\u00e9 en l\u2019espai p\u00fablic en forma de control biopol\u00edtic de pres\u00e8ncies, moviments i interaccions entre subjectes, en especial de determinats col\u00b7lectius, com les persones sense llar, el jovent i les persones grans. Clou aquest bloc l\u2019estudi coordinat per Martina Camiade dedicat a l\u2019impacte de la COVID-19 en l\u2019Espai Catal\u00e0 Transfronterer i andorr\u00e0, en qu\u00e8 es visibilitzen els greus l\u00edmits de les institucions europees en la seva capacitat d\u2019actuar de manera r\u00e0pida i efica\u00e7, i com s\u2019ha arribat a les decisions preses en la individualitat de cada estat sense un veritable debat o control parlamentaris i sense tenir en compte les realitats transfrontereres.<\/p>\n
El darrer conjunt de treballs es dedica a considerar els canvis ocorreguts en l\u2019\u00e0mbit de la recerca, tamb\u00e9 en el de les ci\u00e8ncies socials mateixes. El primer, coordinat per Montserrat Castell\u00f3 des de la perspectiva de la psicologia educativa, t\u00e9 com a objecte con\u00e8ixer l\u2019impacte de la pand\u00e8mia en la recerca que es fa als diferents territoris de parla catalana per tal de poder dissenyar guies d\u2019actuaci\u00f3 i oferir recomanacions pr\u00e0ctiques a diferents \u00e0mbits: acad\u00e8mic, pol\u00edtic i social. El segon estudi, coordinat per Paquita Sanvic\u00e9n des de l\u2019\u00e0mbit de la sociologia, inventaria i visibilitza la intensa tasca sociol\u00f2gica d\u2019an\u00e0lisi, investigaci\u00f3 i transfer\u00e8ncia acad\u00e8mica i divulgativa feta a la Comunitat Valenciana i a Catalunya.<\/p>\n
Aquest informe, que abasta des de l\u2019inici de la pand\u00e8mia, al mar\u00e7 de 2020, fins al setembre de 2021, no pot ser en el seu conjunt, ni tampoc no ho pret\u00e9n, un estudi tancat perqu\u00e8, de fet, la crisi generada per la pand\u00e8mia no ha acabat ni s\u2019albira quan ho far\u00e0. Les dades continuen ballant, es continuen sumant, i la crisi que s\u00ed que detecten totes aquestes disciplines continua aprofundint-se i continuen apareixent-ne mutacions.<\/p>\n
<\/p>\n
Merc\u00e8 Barcel\u00f3 i Serramalera<\/span>
Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nAndreu Domingo i Valls<\/span>
Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n[\/et_pb_text][et_pb_divider _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_divider][et_pb_text _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” background_color=”RGBA(255,255,255,0)” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
INFORMES<\/h1>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” use_background_color_gradient=”on” background_color_gradient_start=”rgba(255,255,255,0)” background_color_gradient_end=”rgba(255,255,255,0)” min_height=”2129.3px” custom_margin=”-76px|||||” global_colors_info=”{}”][et_pb_row column_structure=”1_3,1_3,1_3″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” use_background_color_gradient=”on” background_color_gradient_start=”rgba(162,191,196,0.32)” background_color_gradient_end=”#ffffff” min_height=”2364.3px” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_blurb title=”1. DEMOGRAFIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=367″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”demografia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=367″ global_colors_info=”{}”]IMPACTE DE LA COVID-19 EN LA DIN\u00c0MICA DEMOGR\u00c0FICA DELS TERRITORIS DE PARLA CATALANA: <\/strong>MORTALITAT, FECUNDITAT I MIGRACIONS<\/strong><\/p>\n
\nCoordinaci\u00f3:
\nAndreu Domingo i Valls
\n<\/strong>Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics
\nInstitut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
\nAmand Blanes Llorens
\n<\/strong>Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics<\/p>\nAlbert Esteve Pal\u00f3s
\n<\/strong>Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics
\nUniversitat Pompeu Fabra[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”2. DRET” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=385″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”dret” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=385″ global_colors_info=”{}”]REPTES DEMOCR\u00c0TICS EN TEMPS DE PAND\u00c8MIA: EL TERM\u00d2METRE DELS DRETS DE LA CIUTADANIA. <\/strong>UNA PERSPECTIVA JUR\u00cdDICA<\/strong><\/p>\n
\nCoordinaci\u00f3:
\nMerc\u00e8 Barcel\u00f3 i Serramalera
\n<\/strong>Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
\nInstitut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
\nEnoch Albert\u00ed Rovira
\n<\/strong>Universitat de Barcelona<\/p>\nJosep M. Vilajosana Rubio
\n<\/strong>Universitat Pompeu Fabra[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”3. ECONOMIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=391″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”economia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=391″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\nL\u2019IMPACTE DE LA PAND\u00c8MIA DE LA COVID-19 EN L’ECONOMIA: REFLEXIONS SOBRE LA IGNOR\u00c0NCIA COL\u00b7LECTIVA<\/strong><\/p>\n
Albert Carreras Odriozola
<\/strong>Universitat Pompeu Fabra
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”4. COMUNICACI\u00d3” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=408″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”comunicacio” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=408″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
COVID-19 I COMUNICACI\u00d3 A CATALUNYA: <\/strong>ACCENTUACI\u00d3 DE TEND\u00c8NCIES<\/strong><\/p>\n
Coordinaci\u00f3:
Maria Corominas i Piulats
<\/strong>Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
Aida Martori Muntsant
<\/strong>Escola Superior Polit\u00e8cnica \u2013 Tecnocampus
\nUniversitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n[\/et_pb_blurb][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_blurb title=”5. EDUCACI\u00d3” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=413″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”educacio” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=413″ global_colors_info=”{}”]EFECTES DE LA PAND\u00c8MIA DE LA COVID-19 SOBRE SISTEMES EDUCATIUS JA VULNERABLES<\/strong><\/p>\n<\/p>\n
Coordinaci\u00f3:
\nBernat Sureda Garcia
\n<\/strong>Universitat de les Illes Balears
\nInstitut d’Estudis Catalans<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
\nAvelina Miquel Lara
\n<\/strong>Universitat de les Illes Balears[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”6. GEOGRAFIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=418″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”geografia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=418″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\nLA GRAN ATURADA.
<\/strong>LA MOBILITAT A CATALUNYA, LES ILLES BALEARS I EL PA\u00cdS VALENCI\u00c0 DURANT LA CRISI SANIT\u00c0RIA DE LA COVID-19<\/strong><\/p>\n<\/p>\n
Coordinaci\u00f3:\u00a0
Josep Vicent Boira i Maiques
<\/strong>Universitat de Val\u00e8ncia
Institut d\u2019Estudis Catalans\u00a0<\/strong><\/p>\n<\/p>\n
Oriol Nel\u00b7lo i Colom
<\/strong>Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n<\/p>\n
Joana Maria Segu\u00ed i Pons
<\/strong>Universitat de les Illes Balears
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
Joan Checa Rius<\/strong>
Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\nMaurici Ruiz P\u00e9rez<\/strong>
Universitat de les Illes Balears<\/p>\n[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”7. ANTROPOLOGIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=422″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”antropologia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=422″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
ELS MOVIMENTS URBANS ENFRONT DE LA COVID-19:\u00a0<\/strong>EL CAS DE VAL\u00c8NCIA<\/strong><\/p>\n<\/p>\n
Coordinaci\u00f3:\u00a0
Albert Moncus\u00ed Ferr\u00e9
<\/strong>Universitat de Val\u00e8ncia
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
Hern\u00e1n Fioravanti \u00c1lvarez
<\/strong>Universitat de Val\u00e8ncia<\/p>\n[\/et_pb_blurb][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_blurb title=”8. FRONTERES” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=426″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”fronteres” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=426″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
IMPACTE SOCIAL DE LA COVID-19\u00a0 A L\u2019ESPAI CATAL\u00c0 TRANSFRONTERER I ANDORRA<\/strong><\/p>\n<\/p>\n
Coordinaci\u00f3:
Martina Camiade Boyer
<\/strong>Universitat de Perpiny\u00e0
Delegada de l\u2019IEC a Perpiny\u00e0<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
Jordi Cicres Bosch
<\/strong>Universitat de Girona<\/p>\nLudovic Herreria Larrey
<\/strong>Secretari de la Delegaci\u00f3 IEC a Perpiny\u00e0<\/p>\n[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”9. PSICOLOGIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=430″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”psicologia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=430″ global_colors_info=”{}”]FER RECERCA (ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA) EN TEMPS DE PAND\u00c8MIA.
\n<\/strong>LA VEU DELS PROTAGONISTES<\/strong><\/p>\n<\/p>\n
Coordinaci\u00f3:
\nMontserrat Castell\u00f3 i Badia
\n<\/strong>Universitat Ramon Llull
\nInstitut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
\nAnna Sala-Bubar\u00e9
\n<\/strong>Universitat Ramon Llull<\/p>\nN\u00faria Su\u00f1\u00e9 i Soler
\n<\/strong>Universitat Ramon Llull[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”10. SOCIOLOGIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=435″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”sociologia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=435″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\nIMPACTES SOCIALS DE LA PAND\u00c8MIA DE LA COVID-19 OBSERVATS AMB PERSPECTIVA SOCIOL\u00d2GICA. APROXIMACI\u00d3 A LES AN\u00c0LISIS I APORTACIONS REALITZADES DES DE LA SOCIOLOGIA VALENCIANA I CATALANA<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n
Coordinaci\u00f3:
Paquita Sanvic\u00e9n-Torn\u00e9
<\/strong>Universitat de Lleida
Associaci\u00f3 Catalana de Sociologia<\/p>\nCol\u00b7laboraci\u00f3:
Maria \u00c0ngels Abell\u00e1n-L\u00f3pez
<\/strong>Universitat de Val\u00e8ncia
Associaci\u00f3 Valenciana de Sociologia<\/p>\nIrene Cuss\u00f3-Parcerisas
<\/strong>Universitat Ramon Llull
Associaci\u00f3 Catalana de Sociologia
<\/strong><\/p>\n[\/et_pb_blurb][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_row _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_divider _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_divider][et_pb_text _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
EP\u00cdLEG<\/h2>\n
[\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
Ci\u00e8ncies socials i immunologia biopol\u00edtica als pa\u00efsos de parla catalana<\/em><\/strong><\/h2>\n <\/h2>\n
DOI: 10.2436\/15.3000.01.12<\/p>\n
L\u2019objectiu principal de la recerca que ha motivat aquest informe ha estat copsar l\u2019impacte social de la COVID-19, fer-ho des de les diferents disciplines que aplega la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials (SFCS) de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC), i abastar en aquesta an\u00e0lisi multidisciplin\u00e0ria els territoris de parla catalana. Malgrat l\u2019ambici\u00f3 inicial, mai no s\u2019ha pret\u00e8s cobrir exhaustivament ni totes les mirades disciplin\u00e0ries \u2014amb mancances notables com les de la filosofia o les ci\u00e8ncies pol\u00edtiques\u2014, ni tots els possibles reptes plantejats per la pand\u00e8mia \u2014per exemple, el fenomen del negacionisme o l\u2019impacte sobre l\u2019activitat i l\u2019\u00fas del temps\u2014, ni una comparativa sistem\u00e0tica entre els territoris. El punt de partida era la idea din\u00e0mica que l\u2019impacte anava canviant amb el transcurs del temps, de manera similar a una mutaci\u00f3 com a alteraci\u00f3 permanent aplicada no al virus, sin\u00f3 a estructures i din\u00e0miques fonamentals per a la societat, com a efecte de la pand\u00e8mia. De manera que, aix\u00ed que se succe\u00efen les diferents onades al m\u00f3n i als territoris de parla catalana, la nostra percepci\u00f3 i comprensi\u00f3 cient\u00edfica de la pand\u00e8mia es modificava, per\u00f2 tamb\u00e9 els dispositius de seguretat desplegats per limitar-la i finalment controlar-la \u2014o, si ho preferiu en termes evolutius, adaptar-s\u2019hi\u2014, aix\u00ed com la reacci\u00f3 de la poblaci\u00f3. Defens\u00e0vem, en la proposta inicial, la singularitat de l\u2019aportaci\u00f3 de les ci\u00e8ncies socials en l\u2019aprehensi\u00f3 d\u2019aquest car\u00e0cter mutable de la pand\u00e8mia i del seu impacte. Com tamb\u00e9 argument\u00e0vem sobre els avantatges que ens podia proporcionar l\u2019angle privilegiat d\u2019un treball multidisciplinari, en el qual convergissin les disciplines representades a la SFCS de l\u2019IEC. Per acabar, en un fenomen social com el xoc que ha representat la pand\u00e8mia que, com tots els altres, ha hagut de situar-se en la corda fluixa tibada entre all\u00f2 global i all\u00f2 local, defens\u00e0vem que l\u2019an\u00e0lisi dels territoris de parla catalana ens havia d\u2019aportar tamb\u00e9 un coneixement espec\u00edfic tant sobre la naturalesa dels efectes socials de la pand\u00e8mia com sobre la situaci\u00f3 mateixa dels diferents territoris compresos.<\/p>\n
Aquest ep\u00edleg no t\u00e9 la intenci\u00f3 de fer un resum de les diferents aportacions; no constitueix, doncs, unes conclusions que sintetitzen els principals resultats de l\u2019informe, sin\u00f3 que \u00e9s una diagnosi a partir del creuament de les diferents mirades, en les quals ens replantegem les preguntes que provocaven aquesta recerca: en primer lloc, tornarem a l\u2019escaquer biopol\u00edtic, a fer una radiografia de les problem\u00e0tiques substancials que han emergit amb la crisi sanit\u00e0ria; en segon lloc, abordarem el tema central de la proposta, la idea de mutaci\u00f3, i, en tercer lloc, analitzarem l\u2019impacte que aquesta ha tingut en les institucions, principalment l\u2019Estat, i la reacci\u00f3 de la poblaci\u00f3, incloent-hi el \u00abretorn a la normalitat\u00bb, realitzant un exercici reflexiu que consideri tamb\u00e9 la petja que ha deixat en la recerca en ci\u00e8ncies socials. Acabarem amb unes reflexions sobre all\u00f2 que s\u2019ha anomenat catalan\u00edstica<\/em>, derivat de la comparaci\u00f3 dels territoris de parla catalana, i de la perspectiva multidisciplin\u00e0ria utilitzada en l\u2019informe.<\/p>\n <\/p>\n
L\u2019escaquer biopol\u00edtic: governabilitat i excepcionalitat<\/strong><\/p>\nEn els divuit mesos que van des del mar\u00e7 de 2020, moment en el qual es reconeix a Europa l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una pand\u00e8mia provocada pel virus SARS-CoV-2, responsable de la COVID-19, fins al setembre de 2021, data en la qual finalitza l\u2019informe que aqu\u00ed es presenta, als pa\u00efsos de parla catalana situats en territori espanyol es van produir pel capbaix 24.000 defuncions imputables a la pand\u00e8mia, d\u2019un total, aleshores, d\u2019un poc m\u00e9s de quatre milions al m\u00f3n. Aquest fet inesperat, tot i que previsible \u2014el que ens porta a pensar en un \u00abcigne gris\u00bb\u2014, s\u2019ha caracteritzat pel seu abast global, i ha aconseguit afectar totes les estructures pol\u00edtiques i socials de cadascun dels pa\u00efsos del m\u00f3n, per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019ordre d\u2019una societat de mercat que, en el segle xxi, s\u2019ha caracteritzat precisament per la seva globalitzaci\u00f3. El precedent hist\u00f2ric de la grip de 1918 feia temps que havia estat oblidat fora dels cercles dedicats a l\u2019epidemiologia, amb la falsa seguretat que donava als pa\u00efsos desenvolupats saber que s\u2019havia acomplert amb la \u00abtransici\u00f3 sanit\u00e0ria\u00bb. Les malalties infeccioses, a mitjans del segle passat, havien quedat arraconades als pa\u00efsos que se situaven en els marges del sistema capitalista. \u00c9s per aquesta convicci\u00f3 que, malgrat les reiterades advert\u00e8ncies sobre el risc de l\u2019impacte d\u2019una malaltia infecciosa en un horitz\u00f3 molt proper, i espec\u00edficament de la fam\u00edlia dels coronavirus \u2014despr\u00e9s dels episodis de grip avi\u00e0ria de 2004 i 2006\u2014, la pand\u00e8mia els va enxampar a tots per sorpresa. De res no van servir els informes produ\u00efts per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, amb el suport d\u2019institucions internacionals com, per exemple, el Banc Mundial \u2014que esbossen un govern global\u2014: l\u2019esclat va agafar aquestes institucions tan desprevingudes com als estats. En el cas dels pa\u00efsos occidentals i de la Uni\u00f3 Europea (UE), fins i tot quan la pand\u00e8mia feia mesos que ja s\u2019havia est\u00e8s a la Xina.<\/p>\n
L\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria, en termes de governabilitat, es va situar clarament al tauler de la biopol\u00edtica, per la mateixa naturalesa pand\u00e8mica de la crisi i els efectes sobre la mortalitat, que activava els dispositius de seguretat de l\u2019Estat amb l\u2019objectiu de protegir la vida dels seus ciutadans. Queia de ple en la l\u00ednia de la definici\u00f3 original de biopol\u00edtica<\/em> que va enunciar en el seu moment Michel Foucault (2001a<\/em>), com la manera de racionalitzar els problemes que sorgeixen de la pr\u00e0ctica governamental dels fen\u00f2mens propis d\u2019un conjunt d\u2019\u00e9ssers vius constitu\u00efts en poblaci\u00f3. Emerg\u00e8ncia que posava en relleu l\u2019excepcionalitat com a forma de govern, seguint la interpretaci\u00f3 que a partir de Carl Schmitt ha popularitzat el fil\u00f2sof Giorgio Agamben (1998), i que es tradu\u00efa en la pregunta crucial sobre \u00abA qui salvar i a qui deixar morir?\u00bb. Pregunta que ha planat per damunt de les decisions pol\u00edtiques, i que va voler despla\u00e7ar la seva responsabilitat de la pol\u00edtica a la medicina, formulada com a codi deontol\u00f2gic, en tot cas presentant-la com una \u00abdecisi\u00f3 dels experts\u00bb. M\u00e9s enll\u00e0 de la temptaci\u00f3 tecnocr\u00e0tica al\u00b7ludida en l\u2019apartat jur\u00eddic, actuava com a coartada d\u2019una classe pol\u00edtica preocupada per la pr\u00f2pia imatge, per l\u2019acceptaci\u00f3 i legitimaci\u00f3 de les seves decisions.<\/p>\nEls eixos i moviments que travessen aquest escaquer biopol\u00edtic han emergit de manera transversal en els diferents apartats recollits en l\u2019informe. Heu pogut veure com el debat entre seguretat i llibertat \u2014entesa aquesta darrera com a drets civils\u2014, esdevenia l\u2019objecte central de l\u2019apartat de l\u2019\u00e0rea jur\u00eddica. Per\u00f2 tamb\u00e9 la formulaci\u00f3 dicot\u00f2mica de la falsa disjuntiva entre salut i economia ha estat un segon eix ineludible, que s\u2019ha deixat sentir tant en les decisions sobre l\u2019activitat econ\u00f2mica de la poblaci\u00f3 com en les relacions entre els estats i el tancament de fronteres \u2014com s\u2019ha pogut constatar al cap\u00edtol sobre la regi\u00f3 transfronterera que uneix el Principat i la Catalunya del Nord, d\u2019una banda, amb Andorra, de l\u2019altra. Paradoxalment, l\u2019estr\u00e8s que vinculem a la dicotomia entre salut i economia pot entendre\u2019s com el resultat de l\u2019augment de l\u2019efici\u00e8ncia biopol\u00edtica de l\u2019estat, com es desprendria de la comparaci\u00f3 amb la pand\u00e8mia de 1918, efectuada en el cap\u00edtol sobre l\u2019impacte econ\u00f2mic, amb el resultat d\u2019un extraordinari augment del valor de la vida, correspost per la rapidesa en el descobriment de les vacunes i llur efici\u00e8ncia. Decisions que, per l\u2019especial incid\u00e8ncia de la pand\u00e8mia en els grups d\u2019edat m\u00e9s grans \u2014vegeu la secci\u00f3 demogr\u00e0fica\u2014, de bon comen\u00e7ament va prendre la forma de la contraposici\u00f3 entre els interessos dels joves, avaluats com el futur i l\u2019activitat (en qu\u00e8 s\u2019inclo\u00efen els infants en edat escolar i el dret a l\u2019educaci\u00f3), i els interessos dels vells, que queien del cant\u00f3 de la balan\u00e7a de la seguretat, entesa com el deure de preservar vides. El que, en termes generacionals, s\u2019ha vehiculat popularment com un greuge m\u00e9s en la pugna que enfronta boomers<\/em> i millennials<\/em>. L\u2019encreuament d\u2019aquests dos eixos, seguretat-llibertat i salut-economia, pivotava clarament al voltant del paper d\u2019un estat posat en q\u00fcesti\u00f3 amb la globalitzaci\u00f3, precisament en la seva capacitat de garantir la protecci\u00f3 a la poblaci\u00f3 que governa, d\u2019una banda, i, de l\u2019altra, per la p\u00e8rdua de confian\u00e7a de la ciutadania \u2014com s\u2019expressava en l\u2019apartat de comunicaci\u00f3\u2014, el que significa ni m\u00e9s ni menys que la p\u00e8rdua del reconeixement de ser la font de producci\u00f3 social de \u00abla veritat\u00bb. Tornant a Michel Foucault (2001b<\/em>), \u00abL\u2019Estat com a productor del discurs que institueix el que funciona com a veritable, distingint els enunciats que es consideren falsos dels veritables, i disposant dels mecanismes sancionadors, de les t\u00e8cniques i procediments per a produir all\u00f2 veritable, i l\u2019estatut encarregat de decidir qu\u00e8 \u00e9s una cosa i l\u2019altra\u00bb. En termes de comunicaci\u00f3, la combinaci\u00f3 d\u2019aquesta m\u00e9s que comprensible p\u00e8rdua de confian\u00e7a en un estat que ja no \u00e9s capa\u00e7 de produir veritat social, amb el desenvolupament de les noves tecnologies va donar via lliure a l\u2019ascens del que coneixem com postveritat<\/em>: l\u2019expulsi\u00f3 de la veritat del camp pol\u00edtic, com ja ens havia previngut als anys setanta del segle passat Hannah Arendt (2017). \u00c9s aqu\u00ed on neix el vector de l\u2019anomenada infod\u00e8mia<\/em> que ha acompanyat la pand\u00e8mia de la COVID-19 i que s\u2019ha tradu\u00eft en la circulaci\u00f3 de teories de la conspiraci\u00f3 i en un trampol\u00ed per a l\u2019impuls del negacionisme.<\/p>\nPer\u00f2 aquest encreuament no podria entendre\u2019s sense el tercer eix que ha emergit amb for\u00e7a en els diferents informes i que seria aquell que es mou en la l\u00ednia de l\u2019equitat i la desigualtat, sovintejat tant en el paper de la mateixa escola com a correctora o reproductora de la desigualtat, singularment en l\u2019acc\u00e9s a les noves tecnologies, com a l\u2019hora d\u2019avaluar l\u2019impacte en termes de classe social i de poblacions especialment vulnerables o vulnerabilitzades \u2014per exemple, en l\u2019an\u00e0lisi de la mobilitat i dels usuaris de transport p\u00fablic, aix\u00ed com en la mateixa reacci\u00f3 dels moviments urbans activats per a combatre aquesta desigualtat. Aquest eix ens remetia for\u00e7osament a un sistema de producci\u00f3 responsable de la desigualtat i a la creaci\u00f3 de poblaci\u00f3 redundant, aix\u00ed com a les seves contradiccions. La contradicci\u00f3 entre creixement econ\u00f2mic i medi ambient, en qu\u00e8 podr\u00edem ubicar el naixement mateix de la pand\u00e8mia com a efecte d\u2019una zoonosi. La contradicci\u00f3 entre producci\u00f3 i reproducci\u00f3, que ens aboca a la consideraci\u00f3 del gran elefant violeta que representen les desigualtats de g\u00e8nere, \u00e9s a dir, m\u00e9s enll\u00e0 del sistema sanitari estrictament parlant, de la invisibilitzaci\u00f3 i devaluaci\u00f3 del treball de cura, majorit\u00e0riament assumit per les dones. La contradicci\u00f3 entre sistema econ\u00f2mic i reproducci\u00f3 demogr\u00e0fica \u2014que es palesa sobretot en el descens de la fecunditat, per\u00f2 tamb\u00e9 en les migracions. Aquest eix ens encaminava a la comparaci\u00f3 amb els efectes de la Gran Recessi\u00f3 de 2008, com a crisi sist\u00e8mica no nom\u00e9s del capitalisme \u2014en el sentit de la producci\u00f3\u2014, sin\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0, com a crisi de l\u2019ordre la societat de mercat. Comparaci\u00f3 en la qual l\u2019eco de les retallades per la pol\u00edtica d\u2019austeritat aplicades al sector sanitari fa una d\u00e8cada es deixava sentir ara en la mortalitat. Les desigualtats han acabat expressant-se en el llenguatge de la quarta revoluci\u00f3 industrial, amb la digitalitzaci\u00f3 de la nostra societat com a pedra de toc del discurs i la pr\u00e0ctica neoliberals. Per\u00f2 val m\u00e9s que no ens avancem. \u00c9s hora de considerar els principals impactes de la COVID-19, que es poden besllumar a trav\u00e9s de la lectura de l\u2019informe.<\/p>\n
<\/p>\n
Mutacions: acceleracions i par\u00e8ntesis <\/strong><\/p>\nM\u00e9s que no pas grans fractures o la g\u00e8nesi de fen\u00f2mens emergents \u2014amb la prud\u00e8ncia obligada en pronunciar-se sobre una pand\u00e8mia encara activa\u2014, la COVID-19 sembla que se saldar\u00e0 amb l\u2019acceleraci\u00f3 de tend\u00e8ncies aparegudes anteriorment per a alguns fen\u00f2mens, o com un par\u00e8ntesi conjuntural per a d\u2019altres \u2014que el temps anir\u00e0 minimitzant, sense per\u00f2 que hagin transformat en subst\u00e0ncia les l\u00ednies de for\u00e7a de l\u2019evoluci\u00f3 que podien detectar-se ja abans de la crisi sanit\u00e0ria i la seva amplificaci\u00f3 sind\u00e8mica. Podr\u00edem dir que plou sobre mullat. Les grans tend\u00e8ncies assenyalades en els diferents camps analitzats no s\u00f3n altres que les derivades de l\u2019evoluci\u00f3 del capitalisme contemporani, caracteritzat per la globalitzaci\u00f3 \u2014l\u2019acceleraci\u00f3 de fluxos de persones, mercaderies i informaci\u00f3 d\u2019abast mundial\u2014, i les seves contradiccions ja esmentades, des de la que planteja la reproducci\u00f3 demogr\u00e0fica respecte a la reproducci\u00f3 social, fins a l\u2019articulaci\u00f3 pol\u00edtica i jur\u00eddica de les democr\u00e0cies liberals, passant per la divisi\u00f3 entre p\u00fablic i privat i la producci\u00f3 del b\u00e9 com\u00fa. Tend\u00e8ncies i contradiccions que, malgrat el seu car\u00e0cter i g\u00e8nesi global, acaben manifestant-se localment. D\u2019aquesta manera, la pand\u00e8mia hauria contribu\u00eft a fer aflorar la l\u00f2gica interna del sistema, m\u00e9s que no pas a provocar una ruptura, tan anhelada que molt sovint adquiria trets messi\u00e0nics, sigui en la seva forma ut\u00f2pica, sigui en la dist\u00f2pica. Recordem les promeses de refundaci\u00f3 del capitalisme \u2014que ja s\u2019havien deixat sentir en la Gran Recessi\u00f3 de 2008, o el debat recurrent sobre la renda b\u00e0sica universal. Aquest efecte ha estat pal\u00e8s en els fen\u00f2mens demogr\u00e0fics \u2014amb la robustesa del sistema p\u00fablic de sanitat com a factor per a entendre tamb\u00e9 la incid\u00e8ncia de la mortalitat, o amb la p\u00e8rdua conjuntural d\u2019anys d\u2019esperan\u00e7a de vida, o amb la interrupci\u00f3 temporal de les migracions internacionals, aix\u00ed com en l\u2019aprofundiment de la davallada de la fecunditat\u2014, per\u00f2 tamb\u00e9 en el terreny del dret \u2014en la l\u00f2gica recentralitzadora de l\u2019Estat auton\u00f2mic, o amb all\u00f2 que s\u2019ha qualificat en l\u2019informe corresponent d\u2019aquesta \u00e0rea com \u00abla temptaci\u00f3 tecnocr\u00e0tica o l\u2019autorit\u00e0ria\u00bb, que ja assetjaven les democr\u00e0cies liberals\u2014 i que, des de la perspectiva dels drets fonamentals, apuntava a una clara involuci\u00f3. El mateix podr\u00edem dir de la mobilitat: si l\u2019aturada ha posat en relleu, via desabastament, l\u2019excessiva depend\u00e8ncia del producte asi\u00e0tic i, en general, la ignor\u00e0ncia del producte de proximitat, el retorn a la normalitat pot haver esborrat aquesta evid\u00e8ncia de la mem\u00f2ria de la societat doblegada a la l\u00f2gica del mercat.<\/p>\n
Amb la constataci\u00f3 d\u2019aquesta propensi\u00f3 general a l\u2019acceleraci\u00f3 o a la suspensi\u00f3 temporal, a la mirada sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies de la COVID-19 li \u00e9s dif\u00edcil, de vegades, de captar els corrents subterranis que aquesta ha provocat. Prenem, a tall d\u2019exemple, l\u2019impacte econ\u00f2mic de la pand\u00e8mia sobre els mitjans de comunicaci\u00f3. La davallada dels ingressos provinents de la publicitat, l\u2019ajornament generalitzat del pagament per continguts a les publicacions digitals i el creixement del consum de la informaci\u00f3 via xarxes socials han estat les tres tend\u00e8ncies principals del per\u00edode en l\u2019\u00e0mbit comunicatiu constatades en l\u2019informe corresponent. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0, la combinaci\u00f3 d\u2019aquests trets ha configurat un escenari en qu\u00e8 la caiguda d\u2019ingressos per la publicitat i l\u2019augment del pagament per continguts que, de tota manera, s\u2019implementa gradualment, representen un reflux en la informaci\u00f3 dels mitjans, l\u2019arena dels quals \u00e9s inundada pels fluxos d\u2019informaci\u00f3 generats a les xarxes socials. De retruc aquest salt incremental del consum en l\u00ednia (streaming<\/em>) i en xarxa ha acabat per perjudicar la pres\u00e8ncia del catal\u00e0, i la COVID-19 ha actuat com a radiografia magnificadora de les febleses de la comunitat catalanoparlant davant l\u2019embat del mercat. Nom\u00e9s cal pensar en la pol\u00e8mica \u2014posterior a la redacci\u00f3 de l\u2019informe\u2014 del catal\u00e0 en les grans plataformes audiovisuals. L\u2019increment de la pres\u00e8ncia institucional \u2014sobre la qual ja hem dit que creix la desconfian\u00e7a entre la ciutadania\u2014, no ha pogut contrarestar la desinformaci\u00f3 que moltes vegades acompanyava aquesta marea provocada per les xarxes. L\u2019escullera que representa l\u2019aplicaci\u00f3 de la comprovaci\u00f3 de la veracitat de la informaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la verificaci\u00f3 de fets (el fact-checking<\/em>) pot haver estat insuficient: el mateix mecanisme de comprovaci\u00f3, banalitzat pel partidisme, es pot veure arrossegat al remol\u00ed de la postveritat. I aix\u00f2 malgrat el paper cr\u00edtic que les mateixes xarxes socials poden tenir, especialment en contra de la manipulaci\u00f3 informativa, sigui institucional o no. En definitiva, els canvis en el finan\u00e7ament dels mitjans de comunicaci\u00f3 han acabat no nom\u00e9s amb modificacions en els processos de producci\u00f3 de la informaci\u00f3 i la seva recepci\u00f3, sin\u00f3 en les pautes de consum i els continguts esbiaixats, tot i que els professionals dels mitjans vulguin contrarestar l\u2019augment de la desinformaci\u00f3 amb l\u2019articulaci\u00f3 de dispositius sobre la comprovaci\u00f3 de les informacions emeses. Perqu\u00e8, com tanmateix es deia en l\u2019apartat corresponent, la davallada d\u2019ingressos contrasta amb l\u2019augment del consum d\u2019informaci\u00f3, comprensible per la mateixa situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia provocada per un fenomen caracteritzat pel desconeixement i la incertesa, per la manca d\u2019informaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 per les condicions de confinament que s\u2019imposen com a estrat\u00e8gia per a limitar la difusi\u00f3 de la pand\u00e8mia.<\/p>\nAix\u00ed doncs, quan parlem de mutacions, no s\u2019ha seguit l\u2019ordre de les sis onades de la pand\u00e8mia comptabilitzades fins al novembre de 2021 \u2014incloent-hi l\u2019aparici\u00f3 de noves variants del virus que la provoca\u2014, sin\u00f3 que la pauta ha estat marcada per altres forces independents i pr\u00e8vies a la de la mateixa evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia. La comparaci\u00f3 entre els territoris de parla catalana ha estat clara: les onades, si ens referim als alts i baixos de la mortalitat (relacionats, \u00e9s clar, amb els ritmes de la infecci\u00f3), han sigut de diferent intensitat i calendari als territoris considerats, com tamb\u00e9 ho han sigut als diferents estats. De manera que les pulsacions que han modulat la percepci\u00f3 de la pand\u00e8mia, tot i estar marcades pels grans pics de les principals onades, han seguit l\u2019efecte de l\u00f2giques superiors a la del cicle pand\u00e8mic concret d\u2019un territori determinat. De fet, les mateixes onades s\u2019han de considerar moviments d\u2019expansi\u00f3 i contracci\u00f3 de la infecci\u00f3 provocats m\u00e9s pel tempteig de les mesures de control, per males previsions pressionades per la demanda de restablir l\u2019activitat econ\u00f2mica \u2014relaxant de vegades prematurament aquest control\u2014, que no pas per la naturalesa del virus i la seva variaci\u00f3. Dit d\u2019una altra manera: el medi social \u00e9s el que ha condicionat l\u2019evoluci\u00f3 de la mateixa incid\u00e8ncia pand\u00e8mica, expressada en l\u2019heterocronicitat. Si no s\u00f3n les onades marcades per la mesura dels casos detectats i la mortalitat enregistrada, quins s\u00f3n els esdeveniments que han marcat les \u00abmutacions socials\u00bb de la COVID-19? Quin \u00e9s el desllorigador que ens permet parlar de canvis en la percepci\u00f3? Per a nosaltres la clau est\u00e0 en la construcci\u00f3 d\u2019immunologia biopol\u00edtica com a resposta a la pand\u00e8mia, en el sentit que aplica Roberto Esposito \u2014com el poder de preservar la vida individual i de la comunitat que alhora afavoreix la salut del cos pol\u00edtic de l\u2019Estat-naci\u00f3 (2011)\u2014, amb tres fases diferenciades: la primera, en qu\u00e8 l\u2019objectiu principal \u00e9s el desplegament de tecnologies de poder per a controlar els comportaments de la poblaci\u00f3 com a mesura per a limitar l\u2019expansi\u00f3 de la pand\u00e8mia, en la qual tamb\u00e9 es dona un ajustament del sistema sanitari a les noves condicions d\u2019excepcionalitat; la segona, marcada per la recerca biom\u00e8dica i el descobriment, la producci\u00f3 i la disponibilitat de la vacuna, en qu\u00e8 les condicions de la recerca s\u00f3n indestriables de la mediaci\u00f3 del mercat, i la tercera, la que assaja, amb els mateixos titubejos que en la fase inicial, la desescalada o relaxaci\u00f3 del control, pressionada des del principi per les tres dicotomies ja esmentades: seguretat-llibertat, salut-economia i equitat-desigualtat. Les tres fases han estat significativament travessades per la discussi\u00f3 sobre \u00abla immunitat de ramat\u00bb, objectiu que ha operat aqu\u00ed m\u00e9s com un marc metaf\u00f2ric que no pas com una fita, a la fi q\u00fcestionada per les ci\u00e8ncies de la salut. Aix\u00ed, la immunitat de ramat ha servit tant a les posicions neoliberals extremes \u2014pensem en les pol\u00edtiques de lliure circulaci\u00f3 del virus promogudes per les administracions de Donald Trump, Boris Johnson o Jair Bolsonaro\u2014 com a aquelles que, en el pol oposat, la presentaven com el b\u00e9 com\u00fa producte dels \u00abcomportaments responsables\u00bb.<\/p>\n
Si ho pensem en termes de recerca, m\u00e9s estrictament en camps de recerca, el confinament de la poblaci\u00f3 i la dist\u00e0ncia social, que foren les primeres mesures preses per a controlar la pand\u00e8mia, coincidiren tant amb l\u2019abocament d\u2019esfor\u00e7os en la recerca biom\u00e8dica i farmac\u00e8utica per a entendre el virus i la manera de combatre\u2019n els virulents efectes tradu\u00efts en la mortalitat, com tamb\u00e9 amb un salt exponencial en la inversi\u00f3 en investigaci\u00f3 destinada a la digitalitzaci\u00f3 i el control: sigui amb l\u2019aflorament dels \u00abanalistes de dades\u00bb dedicats a la creaci\u00f3 de models matem\u00e0tics que permetessin preveure l\u2019evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia, en l\u2019ocupaci\u00f3 hospital\u00e0ria i a la seva traducci\u00f3 en la poblaci\u00f3; sigui amb el desenvolupament d\u2019aplicacions per al control de la mobilitat \u2014sobretot a partir de la telefonia m\u00f2bil, beneficiant-se de la febre per les dades massives (big data<\/em>)\u2014; sigui en la mateixa preemin\u00e8ncia de l\u2019anomenat periodisme de dades<\/em>, com la conversi\u00f3 de la not\u00edcia en xifra. Aquest impuls digital, que s\u2019ha fet palpable tamb\u00e9 en els canvis d\u2019h\u00e0bits de la poblaci\u00f3 \u2014pensem en l\u2019augment de les compres en l\u00ednia o en l\u2019extensi\u00f3 del teletreball\u2014, ha actuat d\u2019ariet de la quarta revoluci\u00f3 industrial. Acceleraci\u00f3 en la digitalitzaci\u00f3 que ser\u00e0 un dels resultats finals (una mutaci\u00f3, m\u00e9s per la velocitat que per la novetat) de la crisi pand\u00e8mica. Les ci\u00e8ncies socials, en general, ja ho veurem, van reaccionar m\u00e9s tardanament. Per tres condicions primordials que concerneixen la seva producci\u00f3: 1) l\u2019afectaci\u00f3 en la producci\u00f3 de dades p\u00fabliques que constitueixen la base de les metodologies quantitatives en ci\u00e8ncies socials, escasses, poc fiables i publicades amb un retard considerable \u2014aqu\u00ed ho hem vist en els cap\u00edtols dedicats a la demografia o a la mobilitat\u2014; 2) en part per l\u2019impacte en les forces productives, \u00e9s a dir, primordialment en l\u2019adaptaci\u00f3 del personal investigador a les condicions del treball telem\u00e0tic, incloent-hi la conciliaci\u00f3 de la vida familiar i laboral en l\u2019espai del confinament, i, 3) en part, substancialment, pel paper marginal que aquestes persones ocupen en el mercat, en qu\u00e8 el valor de la ci\u00e8ncia es mesura per la seva capacitat d\u2019esdevenir una font d\u2019ingressos en forma de patent: el que en l\u2019argot neoliberal s\u2019oculta rere la crida a \u00abla innovaci\u00f3\u00bb i \u00abl\u2019impacte social\u00bb.<\/p>\n\u00a0<\/strong><\/p>\nReacci\u00f3 d\u2019institucions i poblacions<\/strong><\/p>\nDels diferents apartats que integren l\u2019informe es despr\u00e8n com l\u2019evoluci\u00f3 de la percepci\u00f3 de la pand\u00e8mia ha estat mediatitzada pels efectes en les institucions i per la reacci\u00f3, l\u2019acomodaci\u00f3 i l\u2019ag\u00e8ncia de la poblaci\u00f3. Quan parlem d\u2019institucions en parlem a diferents escales, des de les organitzacions supranacionals a les associacions que s\u2019aglutinen a la societat civil, amb un lloc central reservat a l\u2019Estat.<\/p>\n
El cap\u00edtol sobre pol\u00edtica educativa ens servir\u00e0 per a projectar una mirada des de diferents escales a les institucions i les poblacions que hi estan implicades. La resposta un\u00e0nime de les administracions, que podem prendre tamb\u00e9 com un exemple de governabilitat de dalt a baix \u2014des de la UNESCO i l\u2019ONU als consells escolars\u2014, al mateix temps que s\u2019apuntava com a priorit\u00e0ria l\u2019adopci\u00f3 de pol\u00edtiques d\u2019equitat i inclusives, ha passat de puntetes sobre les raons estructurals que provocaven les desigualtats que pretesament es volen combatre. La posici\u00f3 davant l\u2019\u00fas de les noves tecnologies ha estat paradigm\u00e0tic en aquest sentit: s\u2019ha presentat com a panacea la capacitaci\u00f3 digital del professorat i de l\u2019alumnat, i la pretensi\u00f3 d\u2019alfabetitzaci\u00f3 digital de l\u2019entorn familiar com si l\u2019acci\u00f3 educativa per ella mateixa pogu\u00e9s fer desapar\u00e8ixer la bretxa constatada i evidenciada per la pand\u00e8mia. No nom\u00e9s no es considera la dotaci\u00f3 material als mitjans tecnol\u00f2gics necessaris per a normalitzar l\u2019\u00fas de les TIC, s\u2019omet deliberadament les condicions materials i humanes m\u00ednimes de caire estructural que fan possible aquest acc\u00e9s entre les poblacions etiquetades com a \u00abvulnerables\u00bb o les limita a l\u2019espai f\u00edsic de l\u2019escola (metres quadrats de l\u2019aula, dotaci\u00f3 d\u2019aparells inform\u00e0tics o la millora de la proporci\u00f3 de professorat per alumne, per exemple). D\u2019aquesta manera, tenim l\u2019efecte pervers que una instituci\u00f3 com l\u2019escola p\u00fablica, defensada com la garantia per equilibrar les desigualtats de partida dels alumnes, esdev\u00e9 una pe\u00e7a m\u00e9s de la reproducci\u00f3 de la desigualtat. Res no sembla que hagi canviat, ni en el discurs de les organitzacions supraestatals ni en el de l\u2019Administraci\u00f3 local, no nom\u00e9s perqu\u00e8 els problemes identificats com a principal impacte de la COVID-19 s\u00f3n els mateixos que abans, sin\u00f3 perqu\u00e8 el discurs, l\u2019enfocament i l\u2019estrat\u00e8gia per fer-los front presenta escasses difer\u00e8ncies, enquadrats en la gesti\u00f3 de riscos i dirigits a la \u00abformaci\u00f3 de capital hum\u00e0\u00bb i la p\u00e8rdua que la pand\u00e8mia pot suposar per satisfer les demandes futures del mercat (mesurades a la fi com a ocupabilitat perjudicada per la capacitaci\u00f3 disminu\u00efda). Com hem dit, la narrativa generada per les resolucions supranacionals ha servit de gui\u00f3 per a la resposta de les diferents administracions de l\u2019Estat, com a discurs normatiu i prescriptiu, a part d\u2019hegem\u00f2nic. D\u2019aquesta manera, es pot veure com el suposat enfrontament que sol presentar-se com a nucli de la tensi\u00f3 de la globalitzaci\u00f3, \u00e9s a dir, la pugna entre les institucions supraestatals i l\u2019estat, es desdibuixa, ja que en l\u2019essencial, en la forma de govern, estan d\u2019acord, i han adoptat totes un discurs que emana des de dalt, basat en la ret\u00f2rica de la gesti\u00f3 neoliberal. En el camp de l\u2019educaci\u00f3, ens temem que els problemes psicol\u00f2gics dels infants s\u00f3n els derelictes que ha deixat al descobert la retirada progressiva de la marea pand\u00e8mica amb la recuperaci\u00f3 de la presencialitat, m\u00e9s que l\u2019esbombada revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica a les aules.<\/p>\n
Seguint amb la reacci\u00f3 institucional, i com la pand\u00e8mia pot haver afectat les relacions entre les diferents escales (supraestatal, estatal i local), el cas dels pa\u00efsos de parla catalana se\u2019ns apareix com un bon exemple d\u2019aquesta traducci\u00f3 a escala local de totes les contradiccions i l\u00ednies de tensi\u00f3 que ja s\u2019estaven detectant amb l\u2019entrada al nou mil\u00b7lenni. La situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia de la COVID-19 no ha provocat res m\u00e9s que fer transparent i magnificar alhora el seu abast. Una d\u2019aquestes l\u00ednies a escala global ha estat el retorn al protagonisme dels estats, i ha posat en evid\u00e8ncia la relativa fragilitat de les organitzacions supranacionals, per\u00f2 tamb\u00e9, en l\u2019exemple espanyol, la limitaci\u00f3 de l\u2019Administraci\u00f3 local. Aquesta tend\u00e8ncia s\u2019ha deixat sentir especialment als territoris de parla catalana de l\u2019Estat espanyol, arran de l\u2019accentuaci\u00f3 del proc\u00e9s de recentralitzaci\u00f3 pol\u00edtica que es fa evident amb la declaraci\u00f3 de l\u2019estat d\u2019alarma. Recentralitzaci\u00f3 que, en la ret\u00f2rica emprada, aix\u00ed com en la primera intenci\u00f3, estava clarament determinada per la reacci\u00f3 enfront del proc\u00e9s constituent catal\u00e0. No \u00e9s estrany, doncs, que del possible ventall de disposicions en l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica i jur\u00eddica es tri\u00e9s la que refor\u00e7ava el paper unitari de l\u2019Estat, per damunt de la mateixa estructura sanit\u00e0ria descentralitzada, com s\u2019ha vist en l\u2019informe jur\u00eddic. Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019ha palesat en el paper de vegades ambigu, de vegades contradictori, que s\u2019ha pogut observar en l\u2019articulaci\u00f3 dels territoris transfronterers. Regions que han oscil\u00b7lat entre els efectes del tancament de fronteres i el seu control derivats de les decisions de l\u2019Estat franc\u00e8s i l\u2019espanyol, i la cooperaci\u00f3 de la xarxa sanit\u00e0ria, simbolitzada per la coordinaci\u00f3 dels serveis hospitalaris a totes dues bandes de la frontera.<\/p>\n
L\u2019impacte de la pand\u00e8mia no s\u2019ha d\u2019avaluar, no obstant aix\u00f2, nom\u00e9s pels canvis institucionals dirigits a un augment del control en el capitalisme de la vigil\u00e0ncia (Zuboff, 2019), o el discurs de reformulaci\u00f3 d\u2019un sistema obsedit pel lideratge, en qu\u00e8 la resta dels ciutadans s\u00f3n elements passius en compet\u00e8ncia els uns amb els altres. La mirada antropol\u00f2gica als moviments urbans a la ciutat de Val\u00e8ncia ens ha descobert de manera exemplar l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019una solidaritat, de la capacitat d\u2019autoorganitzaci\u00f3 a partir del suport mutu ve\u00efnal, amb diferents tipus d\u2019associacions, amb tradicions i intervencions tamb\u00e9 diverses. La bretxa tecnol\u00f2gica tamb\u00e9 aqu\u00ed ha discriminat i ha afavorit aquells moviments amb un pes singular de les generacions natives digitals, \u00e9s a dir, amb una proporci\u00f3 elevada de joves. Per\u00f2 aquesta aparici\u00f3 de respostes solid\u00e0ries, en qu\u00e8 ha ocupat un lloc destacat la lluita feminista en la reivindicaci\u00f3 de la feina de cura, ha deixat pas a una ressaca que progressava amb la desescalada del confinament i, en general, de les mesures excepcionals que l\u2019havien provocat. La contestaci\u00f3 dels dispositius de control i de gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia durant l\u2019estat d\u2019alarma s\u2019ha relaxat a mesura que guanyava for\u00e7a la sensaci\u00f3 de retorn a la normalitat. En aquest sentit, la \u00abnova normalitat\u00bb \u2014que t\u00e9 l\u2019origen en les vel\u00b7le\u00eftats neoliberals amb l\u2019apropiaci\u00f3 del concepte de resili\u00e8ncia<\/em>\u2014, ha estat tamb\u00e9 el discurs de l\u2019apaivagament de l\u2019activisme, all\u00e0 on estava sobreeixint una administraci\u00f3 distanciada per la implementaci\u00f3 de l\u2019acc\u00e9s digital i temptada de refor\u00e7ar el paternalisme autoritari. La retirada de la marea, tamb\u00e9 en el camp de l\u2019activisme, ha deixat al descobert amb m\u00e9s cruesa les falles tect\u00f2niques que l\u2019arena amagava.<\/p>\nA cavall entre l\u2019impacte i la reacci\u00f3 d\u2019institucions i poblacions afectades \u00e9s on haurem de situar l\u2019impacte que ha tingut sobre els investigadors i la reacci\u00f3 de les ci\u00e8ncies socials a la pand\u00e8mia. En l\u2019informe, aquests dos punts han estat abordats de manera sistem\u00e0tica per l\u2019apartat de psicologia social, amb una aproximaci\u00f3 a la commoci\u00f3 que ha causat en els productors (personal investigador del sistema p\u00fablic catal\u00e0) \u2014no nom\u00e9s en ci\u00e8ncies socials\u2014, mentre que el darrer apartat sobre la producci\u00f3 de la recerca en sociologia al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a Catalunya ens acosta puntualment a la manera com s\u2019ha organitzat la recerca en temps de COVID-19. El cert desemparament inicial dels individus per part de les institucions tamb\u00e9 es constata com una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la pand\u00e8mia entre els investigadors, amb un biaix cap a aquells que ocupaven les baules m\u00e9s febles del sistema de recerca, com ara els joves i les dones, aquestes darreres confrontades, a m\u00e9s, al redoblament de la pressi\u00f3 de la conciliaci\u00f3 de la vida familiar i laboral en el confinament. La pauta durant la pand\u00e8mia ha estat incrementar la discriminaci\u00f3 del mercat a favor de les anomenades ci\u00e8ncies dures<\/em> ja existent pr\u00e8viament \u2014aqu\u00ed beneficiant, comprensiblement, en primer lloc les ci\u00e8ncies de la salut\u2014, ja esmentada en aquest ep\u00edleg, i normalitzada pel sistema p\u00fablic de recerca mitjan\u00e7ant el finan\u00e7ament per mitj\u00e0 de les convocat\u00f2ries competitives. Tant com la mateixa necessitat de donar resposta a la problem\u00e0tica social que plantejava la pand\u00e8mia, haurem de comptar, doncs, amb aquesta canalitzaci\u00f3, sancionada pel proc\u00e9s avaluador. Si b\u00e9, en un esfor\u00e7 per veure el got mig ple, s\u2019ha posat en valor el protagonisme que els experts han tingut en els mitjans de comunicaci\u00f3 durant la crisi pand\u00e8mica, que de retruc hauria afavorit les ci\u00e8ncies socials. Si observem la progressi\u00f3 de la recerca en el camp de la sociologia, tampoc no ens ha de sorprendre que els \u00e0mbits m\u00e9s estudiats hagin estat aquells en qu\u00e8 es percebia que la pand\u00e8mia estava incidint de manera m\u00e9s notable: en el de l\u2019educaci\u00f3, en el de la desigualtat social i les relacions de g\u00e8nere, aix\u00ed com en la incid\u00e8ncia en la gent gran o els infants, a part, \u00e9s clar, d\u2019aquells en qu\u00e8 s\u2019abordava la salut. Un cop m\u00e9s queda el dubte de si aquesta concentraci\u00f3 respon a la necessitat de fer front a l\u2019emerg\u00e8ncia per part de la sociologia \u2014i extrapolant els resultats, en general, de les diferents disciplines que s\u2019integren en les ci\u00e8ncies socials\u2014, o si \u00e9s producte d\u2019adequar-se a unes convocat\u00f2ries que, com ja hem dit, privilegiaven la recerca en aquest \u00e0mbit. Aix\u00f2, tenint en compte la robustesa que ja tenien, pr\u00e8viament a la pand\u00e8mia, la majoria d\u2019\u00e0rees esmentades en la sociologia catalana i valenciana, tant en la sociologia de l\u2019educaci\u00f3 com des de la perspectiva de g\u00e8nere.<\/p>\nFinalment, entre altres efectes postpand\u00e8mics immediats, podem trobar en els discursos pol\u00edtics una revaloraci\u00f3 dels sistemes p\u00fablics de sanitat, educaci\u00f3 o recerca, contra la tend\u00e8ncia que, des de la Gran Recessi\u00f3 i la difusi\u00f3 del discurs d\u2019austeritat, n\u2019havia accelerat l\u2019erosi\u00f3. Erosi\u00f3 que s\u2019estava perpetrant en nom de l\u2019efici\u00e8ncia, com a coartada de l\u2019estalvi en l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica en benefici de la progressiva privatitzaci\u00f3 dels serveis, que ja s\u2019havia encetat molt abans. Per\u00f2 aquesta revaloraci\u00f3 de la sanitat p\u00fablica, que semblava avalada per la resposta positiva d\u2019inversi\u00f3 en pol\u00edtiques econ\u00f2miques compensat\u00f2ries, oposada a la recepta de retallades que es va aplicar aleshores, corre el perill de restar com una excepcionalitat o un simple gest ret\u00f2ric. Recurs al cap i a la fi utilitzat per mitigar la tensi\u00f3 creixent a la qual la pand\u00e8mia ha sotm\u00e8s tant les institucions com els professionals del sector que suplien amb el seu sobreesfor\u00e7 els d\u00e8ficits ja existents, tant com el com\u00fa dels ciutadans que se\u2019n veien perjudicats com a usuaris. Tot s\u2019hi val per a rebaixar la febre. Les expectatives pessimistes que s\u2019han generat quant a la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i que als territoris de parla catalana es mesuren amb una caiguda del producte interior brut (PIB) per damunt del conjunt espanyol i comunitari, malgrat tots els esfor\u00e7os fets durant la crisi sanit\u00e0ria, apunten a un retorn a la contenci\u00f3. Retorn que, per lluitar contra la inflaci\u00f3, \u00e9s aprofitat per a aprofundir en les pol\u00edtiques d\u2019austeritat anteriors, normatives de la doxa neoliberal i impulsades per la mateixa UE; pensem en la retallada en el sistema de pensions.<\/p>\n
<\/p>\n
Aportaci\u00f3 de la catalan\u00edstica: de la comparaci\u00f3 entre els territoris de parla catalana<\/strong><\/p>\nLes dificultats per a poder recollir dades comparables a tots els territoris de parla catalana, en aquells apartats que s\u2019ho plantejaven \u2014demografia, economia i mobilitat, principalment\u2014, ja ens indiquen una de les caracter\u00edstiques principals de la situaci\u00f3 d\u2019aquests territoris: la seva depend\u00e8ncia d\u2019estats diferents i el grau diferent d\u2019autonomia de les seves respectives administracions. Depend\u00e8ncia que explica la manca de dades comparables i f\u00e0cilment accessibles i que a la pr\u00e0ctica ens ha limitat a la revisi\u00f3 als territoris sota l\u2019Administraci\u00f3 espanyola. Nogensmenys, l\u2019estad\u00edstica p\u00fablica de la qual s\u00f3n deutores les ci\u00e8ncies socials, amb metodologies eminentment quantitatives, \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 de l\u2019articulaci\u00f3 del mateix Estat. El fraccionament i la depend\u00e8ncia dels territoris de parla catalana passa factura en aquest sentit. Per\u00f2 difer\u00e8ncies que, com hem vist al cap\u00edtol demogr\u00e0fic, es plantejaven d\u2019entrada amb el diferent recompte de la mortalitat portat a terme a Catalunya i a la resta d\u2019Espanya (i, per tant, al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a les Illes Balears), en el moment de fer l\u2019informe i per raons de comparabilitat, hem apostat pel com\u00fa denominador lleugerament subenregistrat del conjunt espanyol; malgrat que aquest desajustament al final, molt probablement, s\u2019acostar\u00e0 m\u00e9s al registre que va dur a terme el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya que no pas a l\u2019adoptat per la Universitat Carles III, que ha acabat essent la dada oficial de refer\u00e8ncia per a totes les comunitats aut\u00f2nomes.<\/p>\n
No obstant, quan s\u2019ha pogut dur a terme, la comparaci\u00f3 no ha estat debades; ha resultat \u00fatil en un triple sentit. Primer, perqu\u00e8 era una manera de copsar les disparitats de societats que han establert sistemes demogr\u00e0fics, socials o econ\u00f2mics singularitzats a trav\u00e9s de la seva hist\u00f2ria, encara que similars. Segon, i a la inversa, perqu\u00e8 les similituds observades enfront de la mateixa crisi sanit\u00e0ria ens assenyalen all\u00f2 que t\u00e9 de comparable cada territori per\u00f2 tamb\u00e9 els trets distintius de la mateixa interacci\u00f3 de la pand\u00e8mia amb el mitj\u00e0 social on s\u2019expandeix. I tercer, perqu\u00e8 \u2014com ens ha fet avinent el cap\u00edtol geogr\u00e0fic de la mobilitat\u2014 introdueix la perspectiva d\u2019escala en la comparaci\u00f3. Aix\u00ed, la resposta de l\u2019Estat franc\u00e8s no ha resultat gaire allunyada de la de l\u2019Estat espanyol, tots dos estats integrants de la UE, plantejant el tancament de les fronteres com la problem\u00e0tica comuna de la regi\u00f3 transfronterera que s\u2019articula a banda i banda dels Pirineus. En canvi, les disposicions internes s\u00ed que han diferit, at\u00e8s el contrast de l\u2019organitzaci\u00f3 auton\u00f2mica espanyola i departamental francesa. Per sota de l\u2019Estat, ja ho hem dit, la col\u00b7laboraci\u00f3 anava en sentit contrari, com tamb\u00e9 ho anava el moviment de la poblaci\u00f3 que es pretenia controlar: sigui aquells avesats a beneficiar-se d\u2019uns millors preus al sud, sigui aquells que tenien segones resid\u00e8ncies a l\u2019enclavament de la Baixa Cerdanya a Fran\u00e7a.<\/p>\n
Si el marc jur\u00eddic era el mateix per als tres territoris peninsulars, i compartien el fet d\u2019haver esdevingut feia temps \u00absistemes complexos de reproducci\u00f3 demogr\u00e0fica\u00bb, \u00e9s a dir, que el creixement de la poblaci\u00f3 dep\u00e8n fonamentalment del saldo migratori m\u00e9s que no pas del creixement vegetatiu; en canvi, els models migratoris previs ja eren prou diferenciats abans de la pand\u00e8mia, en connexi\u00f3 directa amb el paper que les migracions (i el turisme) tenen en l\u2019economia de cadascun d\u2019aquests territoris per separat. D\u2019altra banda, la interrupci\u00f3 pand\u00e8mica tant de les migracions entre els tres territoris com de la mobilitat p\u00fablica i privada, ha posat en relleu el paper que aquests moviments tenen com a vertebradors dels esmentats fluxos que la represa de la pand\u00e8mia hauria de veure com a potencialitats.<\/p>\n
<\/p>\n
La mirada multidisciplin\u00e0ria<\/strong><\/p>\nPer acabar, hem de recordar que la intenci\u00f3 d\u2019aquest informe \u00e9s tamb\u00e9 fer un exercici de multidisciplinarietat, en el sentit d\u2019animar les diferents disciplines representades en l\u2019\u00e0rea a indagar sobre un mateix fenomen social, amb un ample marge de llibertat a l\u2019hora d\u2019acotar tant la metodologia com la problem\u00e0tica concreta. Aqu\u00ed destacar\u00edem dues aportacions i una evid\u00e8ncia.<\/p>\n
En primer lloc, els informes en ci\u00e8ncies jur\u00eddiques, economia, geografia, ci\u00e8ncies de la comunicaci\u00f3, psicologia social, sociologia, antropologia, pol\u00edtica educativa, demografia i hist\u00f2ria de les fronteres, amb maneres de fer pr\u00f2pies i objectes particulars de recerca, creiem que tenen el valor d\u2019haver coincidit a subratllar les principals tend\u00e8ncies que expliquen l\u2019impacte social de la pand\u00e8mia, sense el qual tampoc aquesta no s\u2019entendria ni en la seva progressi\u00f3 m\u00e9s biol\u00f2gica, ni en la seva mesura epidemiol\u00f2gica. L\u2019esfor\u00e7, doncs, ha pagat la pena, encara que nom\u00e9s sigui com un mostrari de les realitats que pot fer emergir quan es projecta cadascuna de les mirades diferents a un esdeveniment crucial i que hem provat de sintetitzar en aquest ep\u00edleg. A escala institucional, l\u2019esfor\u00e7 de reflexi\u00f3 comuna no deixa de ser un esfor\u00e7 de cohesi\u00f3 dintre de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans.<\/p>\n
D\u2019altra banda, podr\u00edem parlar dels efectes que ha tingut la pand\u00e8mia en aquestes mirades singulars, cadascuna des de la seva tradici\u00f3: des de l\u2019afectaci\u00f3 en la producci\u00f3 de la recerca \u2014principalment en les condicions de treball del personal investigador\u2014, per\u00f2 tamb\u00e9 en el sistema de recerca al complet que la fa possible, en les convocat\u00f2ries p\u00fabliques i privades que la regulen, orientant i marcant prioritats (tamb\u00e9 de manera negativa, relegant an\u00e0lisis menystingudes pel mercat).<\/p>\n
Per acabar, ha posat sobre la taula el necessari pas de la multidisciplinarietat a la interdisciplinarietat. I, encara que hagi estat en la part opaca reservada a la discussi\u00f3, ha tingut el valor de la traducci\u00f3 com un primer pas en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
Merc\u00e8 Barcel\u00f3 i Serramalera<\/span>
Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nAndreu Domingo i Valls<\/span>
Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics
Institut d\u2019Estudis Catalans\u00a0<\/p>\n <\/p>\n
Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\nAgamben, Giorgio<\/span> (1998). Homo sacer<\/em>: Sovereign power and bare life. <\/em>Stanford: Stanford University Press.<\/p>\nArendt, Hannah<\/span> (2017). Verdad y mentira en la pol\u00edtica. <\/em>Barcelona: P\u00e1gina Ind\u00f3mita.<\/p>\nEsposito, Roberto<\/span> (2011). B\u00edos<\/em>: Biopol\u00edtica y filosof\u00eda. <\/em>Buenos Aires: Amorrortu.<\/p>\nFoucault, Michel (2001a<\/em>)<\/span> [1979]. \u00abNaissance de la biopolitique\u00bb. Annuaire du Coll\u00e8ge de France, 79 ann\u00e9e. Histoire des syst\u00e8mes de pens\u00e9, ann\u00e9e 1978-79<\/em>. A: Foucault, M.<\/span> (2001). Dits et \u00e9crits II, 1976-1988<\/em>. Par\u00eds: Gallimard, p. 818-825.<\/p>\n\u2014 (2001b<\/em>) [1977]. \u00ab\u201cEntretien avec Michel Foucault\u201d, r\u00e9alis\u00e9 par A. Fontana et P. Pasquino, en juin 1976\u00bb. A: Foucault, M.<\/span> (2001). Dits et \u00e9crits II, 1976-1988<\/em>. Par\u00eds: Gallimard, p. 158-159.<\/p>\nZuboff, Shoshana<\/span> (2019). The age of surveillance capitalism. <\/em>Londres: Profile Books.<\/p>\n[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_row _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_divider _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_divider][et_pb_text _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
AUTORS<\/h2>\n
[\/et_pb_text][et_pb_accordion _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” hover_enabled=”0″ global_colors_info=”{}” sticky_enabled=”0″][et_pb_accordion_item title=”1. DEMOGRAFIA” open=”on” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” body_text_align=”left” text_orientation=”left” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}”]
Andreu Domingo i Valls<\/strong> \u00e9s doctor en sociologia, investigador i subdirector del Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics (CED), a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB). \u00c9s el president de l\u2019Asociaci\u00f3n de Demograf\u00eda Hist\u00f3rica (ADEH) i membre numerari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials. Especialitzat en immigraci\u00f3 internacional i formaci\u00f3 de fam\u00edlia, tamb\u00e9 s\u2019interessa per l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019imaginari social i la teoria de la poblaci\u00f3. \u00c9s investigador principal del Grup d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics i de les Migracions (Gedem), grup de recerca consolidat reconegut per la Generalitat de Catalunya.<\/p><\/div>Amand Blanes Llorens<\/strong> \u00e9s investigador del Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics (CED), a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB). \u00c9s llicenciat en geografia i hist\u00f2ria i en ci\u00e8ncies pol\u00edtiques i sociologia, i doctor en demografia per la UAB. La seva l\u00ednia de recerca se centra en l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019envelliment demogr\u00e0fic, la mortalitat, la depend\u00e8ncia i la salut de la poblaci\u00f3. En la recerca aplicada aborda els models d\u2019estimaci\u00f3 i de projecci\u00f3 de poblaci\u00f3 i projeccions derivades de les llars i l\u2019activitat.<\/p><\/div>Albert Esteve Pal\u00f3s<\/strong> \u00e9s doctor en demografia per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB), professor Serra H\u00fanter de demografia al Departament de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director del Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics (CED). Impulsor de la plataforma digital Explorador Social, la seva \u00e0rea d\u2019expertesa inclou tem\u00e0tiques relacionades amb la demografia en general, la fam\u00edlia i la llar. \u00c9s l\u2019investigador principal del Grup de Recerca en Demografia i Fam\u00edlies (Demfams), grup de recerca consolidat reconegut pel govern catal\u00e0.<\/p><\/div><\/p>\n <\/p>\n
[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”2. DRET” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}” open=”off”]
Merc\u00e8 Barcel\u00f3 i Serramalera<\/strong> \u00e9s catedr\u00e0tica de dret constitucional a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Ha dedicat la recerca a l\u2019estudi dels drets i deures constitucionals, a l\u2019organitzaci\u00f3 territorial de l\u2019Estat, al sistema de fonts del dret, al dret processal constitucional i al dret p\u00fablic de Catalunya. Ha estat lletrada al Tribunal Constitucional espanyol (1994-1998), membre de la Comissi\u00f3 Assessora per a la Reforma de l\u2019Autogovern durant el proc\u00e9s de reforma de l\u2019Estatut d\u2019autonomia de Catalunya de 2006, membre de la Comissi\u00f3 Jur\u00eddica Assessora de la Generalitat de Catalunya (2005-2014) i directora de la Revista Catalana de Dret P\u00fablic<\/em> (2005-2012). \u00c9s membre numer\u00e0ria de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (des de 2020)..<\/p><\/div>Enoch Albert\u00ed Rovira<\/strong> (Vilafranca del Pened\u00e8s, 1958) \u00e9s doctor en dret per la Universitat de Barcelona (1986). Va fer una estada predoctoral a la Universitat de Bielefeld (Alemanya, 1982-1984). \u00c9s catedr\u00e0tic de dret constitucional a la Universitat de Barcelona (des de 1992), deg\u00e0 de la Facultat de Dret d\u2019aquesta universitat (2008-2016), director de la Revista Catalana de Dret P\u00fablic<\/em> (des de 2016) i membre numerari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (des de 2017). Ha dirigit projectes de recerca i ha publicat llibres i articles en mat\u00e8ria d\u2019organitzaci\u00f3 territorial de l\u2019Estat, constituci\u00f3 econ\u00f2mica, drets fonamentals i integraci\u00f3 europea.<\/p><\/div>Josep M. Vilajosana Rubio<\/strong> \u00e9s catedr\u00e0tic de filosofia del dret a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual ha estat vicerector (2002-2005) i deg\u00e0 de la Facultat de Dret (2010-2016). Autor de nombroses publicacions acad\u00e8miques, entre els seus darrers llibres cal destacar El derecho en acci\u00f3n. La dimensi\u00f3n social de las normas jur\u00eddicas<\/em> (2010), Las razones de la pena<\/em> (2015), Identificaci\u00f3n y justificaci\u00f3n del derecho<\/em> (2a ed., 2017) i Legal conventionalism<\/em> (2019, ed. amb L. Ram\u00edrez).<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”3. ECONOMIA” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}” open=”off”]Albert Carreras Odriozola<\/strong> (Barcelona, 1955) \u00e9s membre de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials (des de 2017), doctor en ci\u00e8ncies econ\u00f2miques i empresarials per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, catedr\u00e0tic d\u2019hist\u00f2ria i institucions econ\u00f2miques del Departament d\u2019Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, cofundador del grup Economistes pel Benestar i col\u00b7legiat de m\u00e8rit del Col\u00b7legi d\u2019Economistes de Catalunya. L\u2019any 2018 va rebre, amb Andreu Mas-Colell i Ivan Planas, el Premi Joan Sard\u00e0 Dexeus de la Revista Econ\u00f2mica de Catalunya<\/em> al millor llibre de l\u2019any sobre economia catalana per Turbul\u00e8ncies i tribulacions. Els anys de les retallades,<\/em> publicat per Edicions 62.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”4. COMUNICACI\u00d3” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}” open=”off”]Maria Corominas<\/strong>\u00a0(Solsona, 1961) \u00e9s professora titular d\u2019universitat al departament de mitjans, comunicaci\u00f3 i cultura de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Ha dedicat la seva recerca especialment a la llengua i els mitjans de comunicaci\u00f3 i a les pol\u00edtiques de comunicaci\u00f3 i les transformacions dels mitjans en el context digital. \u00c9s membre numer\u00e0ria de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC), fou presidenta de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials (2016-2020) i des del 2021 \u00e9s vicepresidenta de l\u2019IEC.<\/p><\/div>Aida Martori Muntsant<\/strong>\u00a0(Arenys de Munt, 1987) \u00e9s professora permanent del grau en mitjans audiovisuals al Tecnocampus de la Universitat Pompeu Fabra i membre del grup de recerca Daniel Jones (Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona). La seva \u00e0rea de recerca ha estat centrada en l\u2019estructura de la comunicaci\u00f3, els mitjans de proximitat, el servei p\u00fablic audiovisual, la digitalitzaci\u00f3 i el transm\u00e8dia. Ha fet estades de recerca i doc\u00e8ncia als Estats Units, al Regne Unit i a Israel.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”5. EDUCACI\u00d3” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}” open=”off”]Bernat Sureda Garcia<\/strong> \u00e9s catedr\u00e0tic de teoria i hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3 a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Especialista en hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3, \u00e9s el director del Grup d\u2019Estudis d\u2019Hist\u00f2ria de l\u2019Educaci\u00f3 de la UIB. Ha estat vicerector de la UIB i president del Consell Escolar de les Illes Balears. Va dirigir la revista Educaci\u00f3 i Hist\u00f2ria<\/em>. \u00c9s membre numerari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans.<\/p><\/div>Avelina Miquel Lara<\/strong> \u00e9s doctora en educaci\u00f3 per la Universitat de les Illes Balears, de la qual \u00e9s professora ajudant doctora. L\u2019\u00fas de noves metodologies i noves fonts, tals com la hist\u00f2ria p\u00fablica o les fonts visuals, han estat el fil conductor de la seva recerca en hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3.<\/p><\/div><\/p>\n <\/p>\n
[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”6. GEOGRAFIA” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}” open=”off”]
Josep Vicent Boira i Maiques<\/strong> \u00e9s doctor en geografia, catedr\u00e0tic de geografia humana a la Universitat de Val\u00e8ncia i membre numerari de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans. Ha ampliat estudis en universitats italianes i americanes. Ha obtingut el Premi Joan Fuster (2002) sobre l\u2019Euroregi\u00f3, el Premi Ramon Trias Fargas (2009) sobre les relacions econ\u00f2miques entre Catalunya i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i el Premi Carles Rahola (2021) amb el llibre La Via Augusta del segle XXI. El corredor mediterrani contra l\u2019Espanya radial<\/em> (editat per Proa). Ha estat secretari auton\u00f2mic de la Generalitat Valenciana (2015-2018) i avui \u00e9s comissionat del govern d\u2019Espanya per al desenvolupament del Corredor Mediterrani.<\/p><\/div>Oriol Nel\u00b7lo i Colom<\/strong>\u00a0\u00e9s ge\u00f2graf especialitzat en estudis urbans i ordenaci\u00f3 del territori. Format a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (Doctor en Geografia) i a la Johns Hopkins University (Mestratge en Afers Internacionals), ha estat director de l\u2019Institut d\u2019Estudis Metropolitans de Barcelona (1988-1999), Diputat al Parlament de Catalunya (1999-2003) i Secretari per a la Planificaci\u00f3 Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011). Actualment, \u00e9s membre numerari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans i professor de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona on dirigeix el Grup d\u2019Estudis sobre Energia, Territori i Societat.<\/p><\/div>Joana Maria Segu\u00ed i Pons<\/strong>\u00a0\u00e9s doctora en geografia (1987) i catedr\u00e0tica de geografia humana (2001). Les seves l\u00ednies de recerca priorit\u00e0ries s\u00f3n: mobilitat, transports i turisme i xarxes de la informaci\u00f3. \u00c9s investigadora principal del Grup de Recerca Turisme, Mobilitat i Territori (GITMOT) de la Universitat de les Illes Balears (UIB), directora de l\u2019Observatori Interdisciplinari de la Mobilitat de les Illes Balears (UIB), creat el 2021, i membre numer\u00e0ria de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans. \u00c9s coautora de dotze llibres i de m\u00e9s de quaranta cap\u00edtols, tant nacionals com internacionals, i de m\u00e9s de vuitanta articles; els darrers a Journal of Geo-Information, Sustainability, Journal of Transport Geography, Eure, Estudios Geogr\u00e1ficos, Bolet\u00edn de la Asociaci\u00f3n de Ge\u00f3grafos Espa\u00f1oles <\/em>o Sud-Ouest europ\u00e9en<\/em>.<\/p><\/div>Maurici Ruiz P\u00e9rez<\/strong> \u00e9s doctor en geografia i professor titular d\u2019universitat. Ha desenvolupat la seva carrera docent i investigadora a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i a l\u2019Institut Mediterrani d\u2019Estudis Avan\u00e7ats (Imedea), del CSIC. \u00c9s el director del Servei de Sistemes d\u2019Informaci\u00f3 Geogr\u00e0fica i Teledetecci\u00f3 de la UIB des de la seva creaci\u00f3 l\u2019any 1993. La seva l\u00ednia de recerca \u00e9s l\u2019an\u00e0lisi integrada de les components territorials i les seves din\u00e0miques mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 de les tecnologies de la informaci\u00f3 geogr\u00e0fica.<\/p><\/div>Joan Checa Rius<\/strong> (Sora, 1992) \u00e9s ge\u00f2graf per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB, 2015). Des del 2016 \u00e9s investigador al departament de geografia de la UAB dins del Grup d\u2019Estudis sobre Energia, Territori i Societat i \u00e9s professor associat de la mateixa universitat. La seva recerca se centra principalment en l\u2019an\u00e0lisi de les din\u00e0miques socials i territorials, aix\u00ed com en la seva relaci\u00f3 amb la q\u00fcesti\u00f3 energ\u00e8tica.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”7. ANTROPOLOGIA” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}” open=”off”]Albert Moncus\u00ed Ferr\u00e9<\/strong> \u00e9s doctor en antropologia social per la Universitat Rovira i Virgili i professor del departament de sociologia i antropologia social de la Universitat de Val\u00e8ncia. Investiga sobre processos de patrimonialitzaci\u00f3, fronteres i identitats nacionals, migracions, conviv\u00e8ncia inter\u00e8tnica i transformacions urbanes. Ha estat investigador convidat a la Queen\u2019s University de Belfast, al Laboratori d\u2019Antropologia Urbana (del Centre Nacional de la Recerca Cient\u00edfica franc\u00e8s) i al Centre sobre Migraci\u00f3, Pol\u00edtica i Societat de la Universitat d\u2019Oxford (COMPAS).<\/p><\/div>Hernan Fioravanti \u00c1lvarez<\/strong> \u00e9s graduat en antropologia social i cultural per la Universitat Nacional d\u2019Educaci\u00f3 a Dist\u00e0ncia (UNED) i doctor en ci\u00e8ncies socials per la Universitat de Val\u00e8ncia. El seu treball gira al voltant de l\u2019antropologia urbana, les din\u00e0miques de gentrificaci\u00f3 i turistificaci\u00f3, la seguretat a l\u2019espai p\u00fablic, les mem\u00f2ries dels barris o els moviments socials urbans. Ha fet estades d\u2019investigaci\u00f3 a M\u00e8xic i al Regne Unit, contribucions a congressos internacionals i publicacions relacionades amb les seves l\u00ednies de recerca.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”8. FRONTERES” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}” open=”off”]Martina Camiade Boyer<\/strong> \u00e9s\u00a0catedr\u00e0tica honor\u00e0ria de llengua i cultura catalanes de l\u2019Institut Franco-Catal\u00e0 Transfronterer (Universitat de Perpiny\u00e0), delegada de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans a Perpiny\u00e0 i membre associada del grup de recerca UMR 7367 Dynamiques Europ\u00e9ennes de l\u2019escola de ci\u00e8ncies pol\u00edtiques Sciences Po Strasbourg (Universitat d\u2019Estrasburg). Les seves \u00e0rees d\u2019especialitzaci\u00f3 s\u00f3n la hist\u00f2ria de les fronteres, la cooperaci\u00f3 territorial europea i, particularment, la cooperaci\u00f3 transfronterera. Actualment fa classes en el M\u00e0ster 2 Fronteres: cooperacions i conflictes (FRONT) a la Sciences Po Strasbourg. \u00c9s corresponsable del projecte europeu de cooperaci\u00f3 transfronterera CATCAR 2019\/22 (del programa Interreg POCTEFA), codirectora de la classe magistral \u00abTrans\/fronteres i di\u00e0leg de les disciplines\u00bb i membre del comit\u00e8 director de TEIN (Xarxa Europea Transfronterera d\u2019Euroinstituts i Universitats).<\/p><\/div>Jordi Cicres Bosch<\/strong> \u00e9s professor agregat de did\u00e0ctica de la llengua i de la literatura a la Universitat de Girona (UdG). Llicenciat en filologia catalana (UdG, 2000), filologia hisp\u00e0nica (UdG, 2004), m\u00e0ster en ling\u00fc\u00edstica forense per l\u2019Institut d\u2019Educaci\u00f3 Cont\u00ednua de la Universitat Pompeu Fabra (UPF, 2008) i doctor en ling\u00fc\u00edstica aplicada (UPF, 2007), \u00e9s membre del Grup de Recerca en Educaci\u00f3 Cient\u00edfica i Ambiental (GRECA) de la UdG. Les seves \u00e0rees d\u2019especialitzaci\u00f3 inclouen la cooperaci\u00f3 transfronterera i la ling\u00fc\u00edstica aplicada, sobretot l\u2019aplicaci\u00f3 de la fon\u00e8tica en diversos contextos.<\/p><\/div>Ludovic Herreria Larrey<\/strong> \u00e9s m\u00e0ster d\u2019estudis europeus i internacionals i de relacions transfrontereres per l\u2019Institut Franco-Catal\u00e0 Transfronterer (Universitat de Perpiny\u00e0). Des del gener de 2020 fins al 31 d\u2019octubre de 2021 fou secretari de la delegaci\u00f3 de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans a Perpiny\u00e0. Ha col\u00b7laborat en els projectes europeus TEIN4citizens (de la Xarxa Europea Transfronterera d\u2019Euroinstituts i Universitats) i CATCAR (del programa Interreg POCTEFA). Des de l\u20191 de novembre de 2021 \u00e9s assistent de projectes de cooperaci\u00f3 territorial europea a l\u2019Euroregi\u00f3 Pirineus Mediterr\u00e0nia.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”9. PSICOLOGIA” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” hover_enabled=”0″ global_colors_info=”{}” open=”off” sticky_enabled=”0″]Montserrat Castell\u00f3 i Badia<\/strong> \u00e9s catedr\u00e0tica de psicologia de la Facultat de psicologia, ci\u00e8ncies de l’educaci\u00f3 i l’esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Directora de l’Institut de Recerca en Psicologia, Aprenentatge i Desenvolupament de la mateixa universitat (URL). Membre numerari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, Secci\u00f3 de Filosofia I Ci\u00e8ncies Socials. Activitat de recerca i publicacions recents especialitzada en el desenvolupament de la identitat i la carrera investigadora, l’escriptura i la comunicaci\u00f3 en contextos professionals.<\/p><\/div><\/p>\nAnna Sala-Bubar\u00e9<\/strong> \u00e9s professora associada i investigadora de la Facultat de Psicologia, Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 i de l\u2019Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i professora associada de la Facultat d\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat de Barcelona. La seva activitat de recerca i transfer\u00e8ncia est\u00e0 especialitzada en la formaci\u00f3 de personal investigador, l\u2019escriptura acad\u00e8mia i la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/p><\/div>\nN\u00faria Su\u00f1\u00e9 i Soler<\/strong> \u00e9s doctora en Psicologia de l\u2019Educaci\u00f3. Professora associada a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i professora col\u00b7laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya. Investigadora a la Universitat Ramon Llull (Blanquerna). Psic\u00f2loga i coach a www.psicologia-santcugat.com<\/a>. Activitat de recerca, formaci\u00f3 i transfer\u00e8ncia especialitzada en la identitat i carreres professionals del personal investigador, l\u2019educaci\u00f3 inclusiva i la digitalitzaci\u00f3 d\u2019entorns d\u2019aprenentatge.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”10. SOCIOLOGIA” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}” open=”off”]Paquita Sanvic\u00e9n-Torn\u00e9<\/strong> \u00e9s mestra, llicenciada en filologia i doctora en sociologia. \u00c9s membre de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Sociologia i professora del departament de geografia i sociologia de la Universitat de Lleida (UdL). Forma part de l\u2019Institut de Desenvolupament Social i Territorial (UdL), del grup de recerca consolidat Grup d\u2019Estudis Societat, Salut, Educaci\u00f3 i Cultura (UdL) i del Grupo de Acci\u00f3n Progenedu del Campus Iberus. T\u00e9 com a principals l\u00ednies de recerca el g\u00e8nere, la immigraci\u00f3, les cultures en contacte, l\u2019educaci\u00f3 al llarg de la vida i les narratives.<\/p><\/div>Irene Cuss\u00f3-Parcerisas<\/strong> \u00e9s soci\u00f2loga i doctora en educaci\u00f3. Forma part del Grup de Treball Fam\u00edlia, Inf\u00e0ncia i Grups de Conviv\u00e8ncia de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Sociologia i \u00e9s ajudant d\u2019investigaci\u00f3 del grup de recerca consolidat Pedagogia, Societat i Innovaci\u00f3 amb el suport de les Tecnologies de la Informaci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3 (PSITIC), de la Facultat de Psicologia, Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 i de l\u2019Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (URL). Professora associada de la Facultat d\u2019Educaci\u00f3 Social i Treball Social Pere Tarr\u00e9s (FESTS), de la URL, \u00e9s membre de l\u2019equip de direcci\u00f3 cient\u00edfica del Programa CaixaProinf\u00e0ncia de la Fundaci\u00f3 La Caixa. Els seus principals temes d\u2019investigaci\u00f3 s\u00f3n: la pobresa infantil, l\u2019acci\u00f3 socioeducativa i l\u2019impuls de l\u2019indicador social pressupostos de refer\u00e8ncia (reference budgets<\/em>).<\/p><\/div>
Els treballs aportats els hem agrupat per al lector en tres grans blocs. Un de primer ens aproxima al cercle biopol\u00edtic, a l\u2019afectaci\u00f3 i reacci\u00f3 de les estructures pol\u00edtiques i socials. I l\u2019enceta el treball, coordinat per Andreu Domingo, que aborda l\u2019impacte de la COVID-19 en la din\u00e0mica demogr\u00e0fica dels territoris de parla catalana respecte de la mortalitat, la fecunditat i les migracions. Si b\u00e9 la mortalitat sembla que tendeix a oferir xifres conjunturals amb un retorn als valors que es donaven abans la pand\u00e8mia, el seu impacte sobre la natalitat i la fecunditat sembla que aporta una tend\u00e8ncia a la baixa, tot consolidant-ne el declivi. No aix\u00ed les migracions, que si b\u00e9 les internacionals conjunturalment van patir els efectes de la COVID-19, les internes van fer incrementar els moviments dirigits a municipis de menys poblaci\u00f3, tot i que encara \u00e9s aviat per parlar pr\u00f2piament de canvi de paradigma. La perspectiva jur\u00eddica, coordinada per Merc\u00e8 Barcel\u00f3, es fixa en el repte democr\u00e0tic que ha suposat la pand\u00e8mia per als poders p\u00fablics i les restriccions immediates de drets i llibertats per a la ciutadania. La primera reacci\u00f3 de l\u2019Estat fou centralitzar els gestors p\u00fablics de la pand\u00e8mia amb la declaraci\u00f3 de l\u2019estat d\u2019alarma i restringir drets sense tenir en compte les exig\u00e8ncies del principi de proporcionalitat. Omissi\u00f3 que, en for\u00e7a ocasions, els jutges han aprofitat per erigir-se, ells mateixos, en legisladors, tot determinant quines mesures restrictives eren les adients. Amb tot plegat, s\u2019ha perdut l\u2019ocasi\u00f3 de dur a terme m\u00e9s cooperaci\u00f3 entre els estats i pol\u00edtiques amb control democr\u00e0tic i de respecte als drets i llibertats, i s\u2019ha optat per una gesti\u00f3 competitiva entre comunitats i l\u2019Estat mateix autorit\u00e0ria i tecnocr\u00e0tica. Albert Carreras coordina la mirada econ\u00f2mica i, en un primer balan\u00e7, qualifica la situaci\u00f3 de \u00abdesastre complet\u00bb en haver propiciat, la pand\u00e8mia, la principal caiguda d\u2019activitat econ\u00f2mica en temps de pau des de 1868 i la principal des de l\u2019esclat de la guerra els anys 1936 i 1937. L\u2019an\u00e0lisi de les mutacions des de la perspectiva de les ci\u00e8ncies de la comunicaci\u00f3 la coordina Maria Corominas i posa en relleu les contradiccions que la COVID-19 ha destapat en l\u2019\u00e0mbit comunicatiu: els mitjans han esdevingut serveis essencials en termes d\u2019informaci\u00f3 i d\u2019entreteniment, per\u00f2, al mateix temps, han patit una forta crisi lligada a l\u2019aturada de l\u2019activitat econ\u00f2mica. Tanca aquest bloc el treball coordinat per Bernat Sureda, en qu\u00e8 s\u2019adverteix que la crisi provocada per la pand\u00e8mia \u2014amb la paralitzaci\u00f3 de l\u2019activitat escolar o funcionament a dist\u00e0ncia conseg\u00fcents\u2014 no ha perm\u00e8s que les escoles continuessin desenvolupant la seva funci\u00f3 b\u00e0sica de compensar les desigualtats i de proporcionar la igualtat d\u2019oportunitats i els recursos necessaris per viure en comunitat. La gesti\u00f3 adultoc\u00e8ntrica de la pand\u00e8mia ha invisibilitzat, a m\u00e9s, els infants i adolescents com a subjectes de drets.<\/p>\n
El segon bloc d\u2019estudis fa refer\u00e8ncia a les reaccions de les institucions i de la poblaci\u00f3 respecte de les mutacions originades durant aquest per\u00edode. El primer estudi, coordinat per Josep Vicent Boira, Oriol Nel\u00b7lo i Joana Maria Segu\u00ed, se centra, des de la perspectiva de la geografia, en els canvis i afeccions en la mobilitat externa i interna de l\u2019Eix Mediterrani, amb una especial incid\u00e8ncia en el transport col\u00b7lectiu. Respon a preguntes com ara quina \u00e9s la relaci\u00f3 de la disminuci\u00f3 de la mobilitat amb la pand\u00e8mia, tamb\u00e9 des d\u2019una perspectiva territorial comparada, o si els canvis en la mobilitat han tingut una incid\u00e8ncia diferenciada en les \u00e0rees urbanes en els diversos grups socials; i conclou en tots dos casos que s\u00ed, ja que els m\u00e9s benestants han pogut limitar els seus despla\u00e7aments, mentre que per als m\u00e9s vulnerables la mobilitat ha estat una c\u00e0rrega i un risc que no han pogut evitar. El segon treball d\u2019aquest conjunt d\u2019aportacions el coordina Albert Moncus\u00ed, des de l\u2019antropologia, i t\u00e9 per objectiu presentar els efectes de la pand\u00e8mia sobre la vida dels ve\u00efns de la ciutat de Val\u00e8ncia i analitzar les respostes que hi han donat els moviments urbans. La conclusi\u00f3 \u00e9s clara: la crisi sanit\u00e0ria s\u2019ha manifestat com a front visible d\u2019una crisi econ\u00f2mica, ecol\u00f2gica i de cures socials que ja era pr\u00e8via, amb conseq\u00fc\u00e8ncies tamb\u00e9 en l\u2019espai p\u00fablic en forma de control biopol\u00edtic de pres\u00e8ncies, moviments i interaccions entre subjectes, en especial de determinats col\u00b7lectius, com les persones sense llar, el jovent i les persones grans. Clou aquest bloc l\u2019estudi coordinat per Martina Camiade dedicat a l\u2019impacte de la COVID-19 en l\u2019Espai Catal\u00e0 Transfronterer i andorr\u00e0, en qu\u00e8 es visibilitzen els greus l\u00edmits de les institucions europees en la seva capacitat d\u2019actuar de manera r\u00e0pida i efica\u00e7, i com s\u2019ha arribat a les decisions preses en la individualitat de cada estat sense un veritable debat o control parlamentaris i sense tenir en compte les realitats transfrontereres.<\/p>\n
El darrer conjunt de treballs es dedica a considerar els canvis ocorreguts en l\u2019\u00e0mbit de la recerca, tamb\u00e9 en el de les ci\u00e8ncies socials mateixes. El primer, coordinat per Montserrat Castell\u00f3 des de la perspectiva de la psicologia educativa, t\u00e9 com a objecte con\u00e8ixer l\u2019impacte de la pand\u00e8mia en la recerca que es fa als diferents territoris de parla catalana per tal de poder dissenyar guies d\u2019actuaci\u00f3 i oferir recomanacions pr\u00e0ctiques a diferents \u00e0mbits: acad\u00e8mic, pol\u00edtic i social. El segon estudi, coordinat per Paquita Sanvic\u00e9n des de l\u2019\u00e0mbit de la sociologia, inventaria i visibilitza la intensa tasca sociol\u00f2gica d\u2019an\u00e0lisi, investigaci\u00f3 i transfer\u00e8ncia acad\u00e8mica i divulgativa feta a la Comunitat Valenciana i a Catalunya.<\/p>\n
Aquest informe, que abasta des de l\u2019inici de la pand\u00e8mia, al mar\u00e7 de 2020, fins al setembre de 2021, no pot ser en el seu conjunt, ni tampoc no ho pret\u00e9n, un estudi tancat perqu\u00e8, de fet, la crisi generada per la pand\u00e8mia no ha acabat ni s\u2019albira quan ho far\u00e0. Les dades continuen ballant, es continuen sumant, i la crisi que s\u00ed que detecten totes aquestes disciplines continua aprofundint-se i continuen apareixent-ne mutacions.<\/p>\n
<\/p>\n
Merc\u00e8 Barcel\u00f3 i Serramalera<\/span> Andreu Domingo i Valls<\/span> [\/et_pb_text][et_pb_divider _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_divider][et_pb_text _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” background_color=”RGBA(255,255,255,0)” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” use_background_color_gradient=”on” background_color_gradient_start=”rgba(255,255,255,0)” background_color_gradient_end=”rgba(255,255,255,0)” min_height=”2129.3px” custom_margin=”-76px|||||” global_colors_info=”{}”][et_pb_row column_structure=”1_3,1_3,1_3″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” use_background_color_gradient=”on” background_color_gradient_start=”rgba(162,191,196,0.32)” background_color_gradient_end=”#ffffff” min_height=”2364.3px” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_blurb title=”1. DEMOGRAFIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=367″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”demografia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=367″ global_colors_info=”{}”]IMPACTE DE LA COVID-19 EN LA DIN\u00c0MICA DEMOGR\u00c0FICA DELS TERRITORIS DE PARLA CATALANA: <\/strong>MORTALITAT, FECUNDITAT I MIGRACIONS<\/strong><\/p>\n Col\u00b7laboraci\u00f3: Albert Esteve Pal\u00f3s Col\u00b7laboraci\u00f3: Josep M. Vilajosana Rubio L\u2019IMPACTE DE LA PAND\u00c8MIA DE LA COVID-19 EN L’ECONOMIA: REFLEXIONS SOBRE LA IGNOR\u00c0NCIA COL\u00b7LECTIVA<\/strong><\/p>\n [\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”4. COMUNICACI\u00d3” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=408″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”comunicacio” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=408″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\n COVID-19 I COMUNICACI\u00d3 A CATALUNYA: <\/strong>ACCENTUACI\u00d3 DE TEND\u00c8NCIES<\/strong><\/p>\n Col\u00b7laboraci\u00f3: [\/et_pb_blurb][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_blurb title=”5. EDUCACI\u00d3” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=413″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”educacio” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=413″ global_colors_info=”{}”]EFECTES DE LA PAND\u00c8MIA DE LA COVID-19 SOBRE SISTEMES EDUCATIUS JA VULNERABLES<\/strong><\/p>\n Coordinaci\u00f3: Col\u00b7laboraci\u00f3: LA GRAN ATURADA. Coordinaci\u00f3:\u00a0 Oriol Nel\u00b7lo i Colom Joana Maria Segu\u00ed i Pons Col\u00b7laboraci\u00f3: Maurici Ruiz P\u00e9rez<\/strong> [\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”7. ANTROPOLOGIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=422″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”antropologia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=422″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\n ELS MOVIMENTS URBANS ENFRONT DE LA COVID-19:\u00a0<\/strong>EL CAS DE VAL\u00c8NCIA<\/strong><\/p>\n Coordinaci\u00f3:\u00a0 Col\u00b7laboraci\u00f3: [\/et_pb_blurb][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_blurb title=”8. FRONTERES” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=426″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”fronteres” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=426″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\n IMPACTE SOCIAL DE LA COVID-19\u00a0 A L\u2019ESPAI CATAL\u00c0 TRANSFRONTERER I ANDORRA<\/strong><\/p>\n Coordinaci\u00f3: Col\u00b7laboraci\u00f3: Ludovic Herreria Larrey [\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”9. PSICOLOGIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=430″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”psicologia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=430″ global_colors_info=”{}”]FER RECERCA (ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA) EN TEMPS DE PAND\u00c8MIA. Coordinaci\u00f3: Col\u00b7laboraci\u00f3: N\u00faria Su\u00f1\u00e9 i Soler IMPACTES SOCIALS DE LA PAND\u00c8MIA DE LA COVID-19 OBSERVATS AMB PERSPECTIVA SOCIOL\u00d2GICA. APROXIMACI\u00d3 A LES AN\u00c0LISIS I APORTACIONS REALITZADES DES DE LA SOCIOLOGIA VALENCIANA I CATALANA<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n Col\u00b7laboraci\u00f3: Irene Cuss\u00f3-Parcerisas [\/et_pb_blurb][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_row _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_divider _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_divider][et_pb_text _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n DOI: 10.2436\/15.3000.01.12<\/p>\n L\u2019objectiu principal de la recerca que ha motivat aquest informe ha estat copsar l\u2019impacte social de la COVID-19, fer-ho des de les diferents disciplines que aplega la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials (SFCS) de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC), i abastar en aquesta an\u00e0lisi multidisciplin\u00e0ria els territoris de parla catalana. Malgrat l\u2019ambici\u00f3 inicial, mai no s\u2019ha pret\u00e8s cobrir exhaustivament ni totes les mirades disciplin\u00e0ries \u2014amb mancances notables com les de la filosofia o les ci\u00e8ncies pol\u00edtiques\u2014, ni tots els possibles reptes plantejats per la pand\u00e8mia \u2014per exemple, el fenomen del negacionisme o l\u2019impacte sobre l\u2019activitat i l\u2019\u00fas del temps\u2014, ni una comparativa sistem\u00e0tica entre els territoris. El punt de partida era la idea din\u00e0mica que l\u2019impacte anava canviant amb el transcurs del temps, de manera similar a una mutaci\u00f3 com a alteraci\u00f3 permanent aplicada no al virus, sin\u00f3 a estructures i din\u00e0miques fonamentals per a la societat, com a efecte de la pand\u00e8mia. De manera que, aix\u00ed que se succe\u00efen les diferents onades al m\u00f3n i als territoris de parla catalana, la nostra percepci\u00f3 i comprensi\u00f3 cient\u00edfica de la pand\u00e8mia es modificava, per\u00f2 tamb\u00e9 els dispositius de seguretat desplegats per limitar-la i finalment controlar-la \u2014o, si ho preferiu en termes evolutius, adaptar-s\u2019hi\u2014, aix\u00ed com la reacci\u00f3 de la poblaci\u00f3. Defens\u00e0vem, en la proposta inicial, la singularitat de l\u2019aportaci\u00f3 de les ci\u00e8ncies socials en l\u2019aprehensi\u00f3 d\u2019aquest car\u00e0cter mutable de la pand\u00e8mia i del seu impacte. Com tamb\u00e9 argument\u00e0vem sobre els avantatges que ens podia proporcionar l\u2019angle privilegiat d\u2019un treball multidisciplinari, en el qual convergissin les disciplines representades a la SFCS de l\u2019IEC. Per acabar, en un fenomen social com el xoc que ha representat la pand\u00e8mia que, com tots els altres, ha hagut de situar-se en la corda fluixa tibada entre all\u00f2 global i all\u00f2 local, defens\u00e0vem que l\u2019an\u00e0lisi dels territoris de parla catalana ens havia d\u2019aportar tamb\u00e9 un coneixement espec\u00edfic tant sobre la naturalesa dels efectes socials de la pand\u00e8mia com sobre la situaci\u00f3 mateixa dels diferents territoris compresos.<\/p>\n Aquest ep\u00edleg no t\u00e9 la intenci\u00f3 de fer un resum de les diferents aportacions; no constitueix, doncs, unes conclusions que sintetitzen els principals resultats de l\u2019informe, sin\u00f3 que \u00e9s una diagnosi a partir del creuament de les diferents mirades, en les quals ens replantegem les preguntes que provocaven aquesta recerca: en primer lloc, tornarem a l\u2019escaquer biopol\u00edtic, a fer una radiografia de les problem\u00e0tiques substancials que han emergit amb la crisi sanit\u00e0ria; en segon lloc, abordarem el tema central de la proposta, la idea de mutaci\u00f3, i, en tercer lloc, analitzarem l\u2019impacte que aquesta ha tingut en les institucions, principalment l\u2019Estat, i la reacci\u00f3 de la poblaci\u00f3, incloent-hi el \u00abretorn a la normalitat\u00bb, realitzant un exercici reflexiu que consideri tamb\u00e9 la petja que ha deixat en la recerca en ci\u00e8ncies socials. Acabarem amb unes reflexions sobre all\u00f2 que s\u2019ha anomenat catalan\u00edstica<\/em>, derivat de la comparaci\u00f3 dels territoris de parla catalana, i de la perspectiva multidisciplin\u00e0ria utilitzada en l\u2019informe.<\/p>\n <\/p>\n L\u2019escaquer biopol\u00edtic: governabilitat i excepcionalitat<\/strong><\/p>\n En els divuit mesos que van des del mar\u00e7 de 2020, moment en el qual es reconeix a Europa l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una pand\u00e8mia provocada pel virus SARS-CoV-2, responsable de la COVID-19, fins al setembre de 2021, data en la qual finalitza l\u2019informe que aqu\u00ed es presenta, als pa\u00efsos de parla catalana situats en territori espanyol es van produir pel capbaix 24.000 defuncions imputables a la pand\u00e8mia, d\u2019un total, aleshores, d\u2019un poc m\u00e9s de quatre milions al m\u00f3n. Aquest fet inesperat, tot i que previsible \u2014el que ens porta a pensar en un \u00abcigne gris\u00bb\u2014, s\u2019ha caracteritzat pel seu abast global, i ha aconseguit afectar totes les estructures pol\u00edtiques i socials de cadascun dels pa\u00efsos del m\u00f3n, per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019ordre d\u2019una societat de mercat que, en el segle xxi, s\u2019ha caracteritzat precisament per la seva globalitzaci\u00f3. El precedent hist\u00f2ric de la grip de 1918 feia temps que havia estat oblidat fora dels cercles dedicats a l\u2019epidemiologia, amb la falsa seguretat que donava als pa\u00efsos desenvolupats saber que s\u2019havia acomplert amb la \u00abtransici\u00f3 sanit\u00e0ria\u00bb. Les malalties infeccioses, a mitjans del segle passat, havien quedat arraconades als pa\u00efsos que se situaven en els marges del sistema capitalista. \u00c9s per aquesta convicci\u00f3 que, malgrat les reiterades advert\u00e8ncies sobre el risc de l\u2019impacte d\u2019una malaltia infecciosa en un horitz\u00f3 molt proper, i espec\u00edficament de la fam\u00edlia dels coronavirus \u2014despr\u00e9s dels episodis de grip avi\u00e0ria de 2004 i 2006\u2014, la pand\u00e8mia els va enxampar a tots per sorpresa. De res no van servir els informes produ\u00efts per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, amb el suport d\u2019institucions internacionals com, per exemple, el Banc Mundial \u2014que esbossen un govern global\u2014: l\u2019esclat va agafar aquestes institucions tan desprevingudes com als estats. En el cas dels pa\u00efsos occidentals i de la Uni\u00f3 Europea (UE), fins i tot quan la pand\u00e8mia feia mesos que ja s\u2019havia est\u00e8s a la Xina.<\/p>\n L\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria, en termes de governabilitat, es va situar clarament al tauler de la biopol\u00edtica, per la mateixa naturalesa pand\u00e8mica de la crisi i els efectes sobre la mortalitat, que activava els dispositius de seguretat de l\u2019Estat amb l\u2019objectiu de protegir la vida dels seus ciutadans. Queia de ple en la l\u00ednia de la definici\u00f3 original de biopol\u00edtica<\/em> que va enunciar en el seu moment Michel Foucault (2001a<\/em>), com la manera de racionalitzar els problemes que sorgeixen de la pr\u00e0ctica governamental dels fen\u00f2mens propis d\u2019un conjunt d\u2019\u00e9ssers vius constitu\u00efts en poblaci\u00f3. Emerg\u00e8ncia que posava en relleu l\u2019excepcionalitat com a forma de govern, seguint la interpretaci\u00f3 que a partir de Carl Schmitt ha popularitzat el fil\u00f2sof Giorgio Agamben (1998), i que es tradu\u00efa en la pregunta crucial sobre \u00abA qui salvar i a qui deixar morir?\u00bb. Pregunta que ha planat per damunt de les decisions pol\u00edtiques, i que va voler despla\u00e7ar la seva responsabilitat de la pol\u00edtica a la medicina, formulada com a codi deontol\u00f2gic, en tot cas presentant-la com una \u00abdecisi\u00f3 dels experts\u00bb. M\u00e9s enll\u00e0 de la temptaci\u00f3 tecnocr\u00e0tica al\u00b7ludida en l\u2019apartat jur\u00eddic, actuava com a coartada d\u2019una classe pol\u00edtica preocupada per la pr\u00f2pia imatge, per l\u2019acceptaci\u00f3 i legitimaci\u00f3 de les seves decisions.<\/p>\n Els eixos i moviments que travessen aquest escaquer biopol\u00edtic han emergit de manera transversal en els diferents apartats recollits en l\u2019informe. Heu pogut veure com el debat entre seguretat i llibertat \u2014entesa aquesta darrera com a drets civils\u2014, esdevenia l\u2019objecte central de l\u2019apartat de l\u2019\u00e0rea jur\u00eddica. Per\u00f2 tamb\u00e9 la formulaci\u00f3 dicot\u00f2mica de la falsa disjuntiva entre salut i economia ha estat un segon eix ineludible, que s\u2019ha deixat sentir tant en les decisions sobre l\u2019activitat econ\u00f2mica de la poblaci\u00f3 com en les relacions entre els estats i el tancament de fronteres \u2014com s\u2019ha pogut constatar al cap\u00edtol sobre la regi\u00f3 transfronterera que uneix el Principat i la Catalunya del Nord, d\u2019una banda, amb Andorra, de l\u2019altra. Paradoxalment, l\u2019estr\u00e8s que vinculem a la dicotomia entre salut i economia pot entendre\u2019s com el resultat de l\u2019augment de l\u2019efici\u00e8ncia biopol\u00edtica de l\u2019estat, com es desprendria de la comparaci\u00f3 amb la pand\u00e8mia de 1918, efectuada en el cap\u00edtol sobre l\u2019impacte econ\u00f2mic, amb el resultat d\u2019un extraordinari augment del valor de la vida, correspost per la rapidesa en el descobriment de les vacunes i llur efici\u00e8ncia. Decisions que, per l\u2019especial incid\u00e8ncia de la pand\u00e8mia en els grups d\u2019edat m\u00e9s grans \u2014vegeu la secci\u00f3 demogr\u00e0fica\u2014, de bon comen\u00e7ament va prendre la forma de la contraposici\u00f3 entre els interessos dels joves, avaluats com el futur i l\u2019activitat (en qu\u00e8 s\u2019inclo\u00efen els infants en edat escolar i el dret a l\u2019educaci\u00f3), i els interessos dels vells, que queien del cant\u00f3 de la balan\u00e7a de la seguretat, entesa com el deure de preservar vides. El que, en termes generacionals, s\u2019ha vehiculat popularment com un greuge m\u00e9s en la pugna que enfronta boomers<\/em> i millennials<\/em>. L\u2019encreuament d\u2019aquests dos eixos, seguretat-llibertat i salut-economia, pivotava clarament al voltant del paper d\u2019un estat posat en q\u00fcesti\u00f3 amb la globalitzaci\u00f3, precisament en la seva capacitat de garantir la protecci\u00f3 a la poblaci\u00f3 que governa, d\u2019una banda, i, de l\u2019altra, per la p\u00e8rdua de confian\u00e7a de la ciutadania \u2014com s\u2019expressava en l\u2019apartat de comunicaci\u00f3\u2014, el que significa ni m\u00e9s ni menys que la p\u00e8rdua del reconeixement de ser la font de producci\u00f3 social de \u00abla veritat\u00bb. Tornant a Michel Foucault (2001b<\/em>), \u00abL\u2019Estat com a productor del discurs que institueix el que funciona com a veritable, distingint els enunciats que es consideren falsos dels veritables, i disposant dels mecanismes sancionadors, de les t\u00e8cniques i procediments per a produir all\u00f2 veritable, i l\u2019estatut encarregat de decidir qu\u00e8 \u00e9s una cosa i l\u2019altra\u00bb. En termes de comunicaci\u00f3, la combinaci\u00f3 d\u2019aquesta m\u00e9s que comprensible p\u00e8rdua de confian\u00e7a en un estat que ja no \u00e9s capa\u00e7 de produir veritat social, amb el desenvolupament de les noves tecnologies va donar via lliure a l\u2019ascens del que coneixem com postveritat<\/em>: l\u2019expulsi\u00f3 de la veritat del camp pol\u00edtic, com ja ens havia previngut als anys setanta del segle passat Hannah Arendt (2017). \u00c9s aqu\u00ed on neix el vector de l\u2019anomenada infod\u00e8mia<\/em> que ha acompanyat la pand\u00e8mia de la COVID-19 i que s\u2019ha tradu\u00eft en la circulaci\u00f3 de teories de la conspiraci\u00f3 i en un trampol\u00ed per a l\u2019impuls del negacionisme.<\/p>\n Per\u00f2 aquest encreuament no podria entendre\u2019s sense el tercer eix que ha emergit amb for\u00e7a en els diferents informes i que seria aquell que es mou en la l\u00ednia de l\u2019equitat i la desigualtat, sovintejat tant en el paper de la mateixa escola com a correctora o reproductora de la desigualtat, singularment en l\u2019acc\u00e9s a les noves tecnologies, com a l\u2019hora d\u2019avaluar l\u2019impacte en termes de classe social i de poblacions especialment vulnerables o vulnerabilitzades \u2014per exemple, en l\u2019an\u00e0lisi de la mobilitat i dels usuaris de transport p\u00fablic, aix\u00ed com en la mateixa reacci\u00f3 dels moviments urbans activats per a combatre aquesta desigualtat. Aquest eix ens remetia for\u00e7osament a un sistema de producci\u00f3 responsable de la desigualtat i a la creaci\u00f3 de poblaci\u00f3 redundant, aix\u00ed com a les seves contradiccions. La contradicci\u00f3 entre creixement econ\u00f2mic i medi ambient, en qu\u00e8 podr\u00edem ubicar el naixement mateix de la pand\u00e8mia com a efecte d\u2019una zoonosi. La contradicci\u00f3 entre producci\u00f3 i reproducci\u00f3, que ens aboca a la consideraci\u00f3 del gran elefant violeta que representen les desigualtats de g\u00e8nere, \u00e9s a dir, m\u00e9s enll\u00e0 del sistema sanitari estrictament parlant, de la invisibilitzaci\u00f3 i devaluaci\u00f3 del treball de cura, majorit\u00e0riament assumit per les dones. La contradicci\u00f3 entre sistema econ\u00f2mic i reproducci\u00f3 demogr\u00e0fica \u2014que es palesa sobretot en el descens de la fecunditat, per\u00f2 tamb\u00e9 en les migracions. Aquest eix ens encaminava a la comparaci\u00f3 amb els efectes de la Gran Recessi\u00f3 de 2008, com a crisi sist\u00e8mica no nom\u00e9s del capitalisme \u2014en el sentit de la producci\u00f3\u2014, sin\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0, com a crisi de l\u2019ordre la societat de mercat. Comparaci\u00f3 en la qual l\u2019eco de les retallades per la pol\u00edtica d\u2019austeritat aplicades al sector sanitari fa una d\u00e8cada es deixava sentir ara en la mortalitat. Les desigualtats han acabat expressant-se en el llenguatge de la quarta revoluci\u00f3 industrial, amb la digitalitzaci\u00f3 de la nostra societat com a pedra de toc del discurs i la pr\u00e0ctica neoliberals. Per\u00f2 val m\u00e9s que no ens avancem. \u00c9s hora de considerar els principals impactes de la COVID-19, que es poden besllumar a trav\u00e9s de la lectura de l\u2019informe.<\/p>\n <\/p>\n Mutacions: acceleracions i par\u00e8ntesis <\/strong><\/p>\n M\u00e9s que no pas grans fractures o la g\u00e8nesi de fen\u00f2mens emergents \u2014amb la prud\u00e8ncia obligada en pronunciar-se sobre una pand\u00e8mia encara activa\u2014, la COVID-19 sembla que se saldar\u00e0 amb l\u2019acceleraci\u00f3 de tend\u00e8ncies aparegudes anteriorment per a alguns fen\u00f2mens, o com un par\u00e8ntesi conjuntural per a d\u2019altres \u2014que el temps anir\u00e0 minimitzant, sense per\u00f2 que hagin transformat en subst\u00e0ncia les l\u00ednies de for\u00e7a de l\u2019evoluci\u00f3 que podien detectar-se ja abans de la crisi sanit\u00e0ria i la seva amplificaci\u00f3 sind\u00e8mica. Podr\u00edem dir que plou sobre mullat. Les grans tend\u00e8ncies assenyalades en els diferents camps analitzats no s\u00f3n altres que les derivades de l\u2019evoluci\u00f3 del capitalisme contemporani, caracteritzat per la globalitzaci\u00f3 \u2014l\u2019acceleraci\u00f3 de fluxos de persones, mercaderies i informaci\u00f3 d\u2019abast mundial\u2014, i les seves contradiccions ja esmentades, des de la que planteja la reproducci\u00f3 demogr\u00e0fica respecte a la reproducci\u00f3 social, fins a l\u2019articulaci\u00f3 pol\u00edtica i jur\u00eddica de les democr\u00e0cies liberals, passant per la divisi\u00f3 entre p\u00fablic i privat i la producci\u00f3 del b\u00e9 com\u00fa. Tend\u00e8ncies i contradiccions que, malgrat el seu car\u00e0cter i g\u00e8nesi global, acaben manifestant-se localment. D\u2019aquesta manera, la pand\u00e8mia hauria contribu\u00eft a fer aflorar la l\u00f2gica interna del sistema, m\u00e9s que no pas a provocar una ruptura, tan anhelada que molt sovint adquiria trets messi\u00e0nics, sigui en la seva forma ut\u00f2pica, sigui en la dist\u00f2pica. Recordem les promeses de refundaci\u00f3 del capitalisme \u2014que ja s\u2019havien deixat sentir en la Gran Recessi\u00f3 de 2008, o el debat recurrent sobre la renda b\u00e0sica universal. Aquest efecte ha estat pal\u00e8s en els fen\u00f2mens demogr\u00e0fics \u2014amb la robustesa del sistema p\u00fablic de sanitat com a factor per a entendre tamb\u00e9 la incid\u00e8ncia de la mortalitat, o amb la p\u00e8rdua conjuntural d\u2019anys d\u2019esperan\u00e7a de vida, o amb la interrupci\u00f3 temporal de les migracions internacionals, aix\u00ed com en l\u2019aprofundiment de la davallada de la fecunditat\u2014, per\u00f2 tamb\u00e9 en el terreny del dret \u2014en la l\u00f2gica recentralitzadora de l\u2019Estat auton\u00f2mic, o amb all\u00f2 que s\u2019ha qualificat en l\u2019informe corresponent d\u2019aquesta \u00e0rea com \u00abla temptaci\u00f3 tecnocr\u00e0tica o l\u2019autorit\u00e0ria\u00bb, que ja assetjaven les democr\u00e0cies liberals\u2014 i que, des de la perspectiva dels drets fonamentals, apuntava a una clara involuci\u00f3. El mateix podr\u00edem dir de la mobilitat: si l\u2019aturada ha posat en relleu, via desabastament, l\u2019excessiva depend\u00e8ncia del producte asi\u00e0tic i, en general, la ignor\u00e0ncia del producte de proximitat, el retorn a la normalitat pot haver esborrat aquesta evid\u00e8ncia de la mem\u00f2ria de la societat doblegada a la l\u00f2gica del mercat.<\/p>\n Amb la constataci\u00f3 d\u2019aquesta propensi\u00f3 general a l\u2019acceleraci\u00f3 o a la suspensi\u00f3 temporal, a la mirada sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies de la COVID-19 li \u00e9s dif\u00edcil, de vegades, de captar els corrents subterranis que aquesta ha provocat. Prenem, a tall d\u2019exemple, l\u2019impacte econ\u00f2mic de la pand\u00e8mia sobre els mitjans de comunicaci\u00f3. La davallada dels ingressos provinents de la publicitat, l\u2019ajornament generalitzat del pagament per continguts a les publicacions digitals i el creixement del consum de la informaci\u00f3 via xarxes socials han estat les tres tend\u00e8ncies principals del per\u00edode en l\u2019\u00e0mbit comunicatiu constatades en l\u2019informe corresponent. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0, la combinaci\u00f3 d\u2019aquests trets ha configurat un escenari en qu\u00e8 la caiguda d\u2019ingressos per la publicitat i l\u2019augment del pagament per continguts que, de tota manera, s\u2019implementa gradualment, representen un reflux en la informaci\u00f3 dels mitjans, l\u2019arena dels quals \u00e9s inundada pels fluxos d\u2019informaci\u00f3 generats a les xarxes socials. De retruc aquest salt incremental del consum en l\u00ednia (streaming<\/em>) i en xarxa ha acabat per perjudicar la pres\u00e8ncia del catal\u00e0, i la COVID-19 ha actuat com a radiografia magnificadora de les febleses de la comunitat catalanoparlant davant l\u2019embat del mercat. Nom\u00e9s cal pensar en la pol\u00e8mica \u2014posterior a la redacci\u00f3 de l\u2019informe\u2014 del catal\u00e0 en les grans plataformes audiovisuals. L\u2019increment de la pres\u00e8ncia institucional \u2014sobre la qual ja hem dit que creix la desconfian\u00e7a entre la ciutadania\u2014, no ha pogut contrarestar la desinformaci\u00f3 que moltes vegades acompanyava aquesta marea provocada per les xarxes. L\u2019escullera que representa l\u2019aplicaci\u00f3 de la comprovaci\u00f3 de la veracitat de la informaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la verificaci\u00f3 de fets (el fact-checking<\/em>) pot haver estat insuficient: el mateix mecanisme de comprovaci\u00f3, banalitzat pel partidisme, es pot veure arrossegat al remol\u00ed de la postveritat. I aix\u00f2 malgrat el paper cr\u00edtic que les mateixes xarxes socials poden tenir, especialment en contra de la manipulaci\u00f3 informativa, sigui institucional o no. En definitiva, els canvis en el finan\u00e7ament dels mitjans de comunicaci\u00f3 han acabat no nom\u00e9s amb modificacions en els processos de producci\u00f3 de la informaci\u00f3 i la seva recepci\u00f3, sin\u00f3 en les pautes de consum i els continguts esbiaixats, tot i que els professionals dels mitjans vulguin contrarestar l\u2019augment de la desinformaci\u00f3 amb l\u2019articulaci\u00f3 de dispositius sobre la comprovaci\u00f3 de les informacions emeses. Perqu\u00e8, com tanmateix es deia en l\u2019apartat corresponent, la davallada d\u2019ingressos contrasta amb l\u2019augment del consum d\u2019informaci\u00f3, comprensible per la mateixa situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia provocada per un fenomen caracteritzat pel desconeixement i la incertesa, per la manca d\u2019informaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 per les condicions de confinament que s\u2019imposen com a estrat\u00e8gia per a limitar la difusi\u00f3 de la pand\u00e8mia.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, quan parlem de mutacions, no s\u2019ha seguit l\u2019ordre de les sis onades de la pand\u00e8mia comptabilitzades fins al novembre de 2021 \u2014incloent-hi l\u2019aparici\u00f3 de noves variants del virus que la provoca\u2014, sin\u00f3 que la pauta ha estat marcada per altres forces independents i pr\u00e8vies a la de la mateixa evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia. La comparaci\u00f3 entre els territoris de parla catalana ha estat clara: les onades, si ens referim als alts i baixos de la mortalitat (relacionats, \u00e9s clar, amb els ritmes de la infecci\u00f3), han sigut de diferent intensitat i calendari als territoris considerats, com tamb\u00e9 ho han sigut als diferents estats. De manera que les pulsacions que han modulat la percepci\u00f3 de la pand\u00e8mia, tot i estar marcades pels grans pics de les principals onades, han seguit l\u2019efecte de l\u00f2giques superiors a la del cicle pand\u00e8mic concret d\u2019un territori determinat. De fet, les mateixes onades s\u2019han de considerar moviments d\u2019expansi\u00f3 i contracci\u00f3 de la infecci\u00f3 provocats m\u00e9s pel tempteig de les mesures de control, per males previsions pressionades per la demanda de restablir l\u2019activitat econ\u00f2mica \u2014relaxant de vegades prematurament aquest control\u2014, que no pas per la naturalesa del virus i la seva variaci\u00f3. Dit d\u2019una altra manera: el medi social \u00e9s el que ha condicionat l\u2019evoluci\u00f3 de la mateixa incid\u00e8ncia pand\u00e8mica, expressada en l\u2019heterocronicitat. Si no s\u00f3n les onades marcades per la mesura dels casos detectats i la mortalitat enregistrada, quins s\u00f3n els esdeveniments que han marcat les \u00abmutacions socials\u00bb de la COVID-19? Quin \u00e9s el desllorigador que ens permet parlar de canvis en la percepci\u00f3? Per a nosaltres la clau est\u00e0 en la construcci\u00f3 d\u2019immunologia biopol\u00edtica com a resposta a la pand\u00e8mia, en el sentit que aplica Roberto Esposito \u2014com el poder de preservar la vida individual i de la comunitat que alhora afavoreix la salut del cos pol\u00edtic de l\u2019Estat-naci\u00f3 (2011)\u2014, amb tres fases diferenciades: la primera, en qu\u00e8 l\u2019objectiu principal \u00e9s el desplegament de tecnologies de poder per a controlar els comportaments de la poblaci\u00f3 com a mesura per a limitar l\u2019expansi\u00f3 de la pand\u00e8mia, en la qual tamb\u00e9 es dona un ajustament del sistema sanitari a les noves condicions d\u2019excepcionalitat; la segona, marcada per la recerca biom\u00e8dica i el descobriment, la producci\u00f3 i la disponibilitat de la vacuna, en qu\u00e8 les condicions de la recerca s\u00f3n indestriables de la mediaci\u00f3 del mercat, i la tercera, la que assaja, amb els mateixos titubejos que en la fase inicial, la desescalada o relaxaci\u00f3 del control, pressionada des del principi per les tres dicotomies ja esmentades: seguretat-llibertat, salut-economia i equitat-desigualtat. Les tres fases han estat significativament travessades per la discussi\u00f3 sobre \u00abla immunitat de ramat\u00bb, objectiu que ha operat aqu\u00ed m\u00e9s com un marc metaf\u00f2ric que no pas com una fita, a la fi q\u00fcestionada per les ci\u00e8ncies de la salut. Aix\u00ed, la immunitat de ramat ha servit tant a les posicions neoliberals extremes \u2014pensem en les pol\u00edtiques de lliure circulaci\u00f3 del virus promogudes per les administracions de Donald Trump, Boris Johnson o Jair Bolsonaro\u2014 com a aquelles que, en el pol oposat, la presentaven com el b\u00e9 com\u00fa producte dels \u00abcomportaments responsables\u00bb.<\/p>\n Si ho pensem en termes de recerca, m\u00e9s estrictament en camps de recerca, el confinament de la poblaci\u00f3 i la dist\u00e0ncia social, que foren les primeres mesures preses per a controlar la pand\u00e8mia, coincidiren tant amb l\u2019abocament d\u2019esfor\u00e7os en la recerca biom\u00e8dica i farmac\u00e8utica per a entendre el virus i la manera de combatre\u2019n els virulents efectes tradu\u00efts en la mortalitat, com tamb\u00e9 amb un salt exponencial en la inversi\u00f3 en investigaci\u00f3 destinada a la digitalitzaci\u00f3 i el control: sigui amb l\u2019aflorament dels \u00abanalistes de dades\u00bb dedicats a la creaci\u00f3 de models matem\u00e0tics que permetessin preveure l\u2019evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia, en l\u2019ocupaci\u00f3 hospital\u00e0ria i a la seva traducci\u00f3 en la poblaci\u00f3; sigui amb el desenvolupament d\u2019aplicacions per al control de la mobilitat \u2014sobretot a partir de la telefonia m\u00f2bil, beneficiant-se de la febre per les dades massives (big data<\/em>)\u2014; sigui en la mateixa preemin\u00e8ncia de l\u2019anomenat periodisme de dades<\/em>, com la conversi\u00f3 de la not\u00edcia en xifra. Aquest impuls digital, que s\u2019ha fet palpable tamb\u00e9 en els canvis d\u2019h\u00e0bits de la poblaci\u00f3 \u2014pensem en l\u2019augment de les compres en l\u00ednia o en l\u2019extensi\u00f3 del teletreball\u2014, ha actuat d\u2019ariet de la quarta revoluci\u00f3 industrial. Acceleraci\u00f3 en la digitalitzaci\u00f3 que ser\u00e0 un dels resultats finals (una mutaci\u00f3, m\u00e9s per la velocitat que per la novetat) de la crisi pand\u00e8mica. Les ci\u00e8ncies socials, en general, ja ho veurem, van reaccionar m\u00e9s tardanament. Per tres condicions primordials que concerneixen la seva producci\u00f3: 1) l\u2019afectaci\u00f3 en la producci\u00f3 de dades p\u00fabliques que constitueixen la base de les metodologies quantitatives en ci\u00e8ncies socials, escasses, poc fiables i publicades amb un retard considerable \u2014aqu\u00ed ho hem vist en els cap\u00edtols dedicats a la demografia o a la mobilitat\u2014; 2) en part per l\u2019impacte en les forces productives, \u00e9s a dir, primordialment en l\u2019adaptaci\u00f3 del personal investigador a les condicions del treball telem\u00e0tic, incloent-hi la conciliaci\u00f3 de la vida familiar i laboral en l\u2019espai del confinament, i, 3) en part, substancialment, pel paper marginal que aquestes persones ocupen en el mercat, en qu\u00e8 el valor de la ci\u00e8ncia es mesura per la seva capacitat d\u2019esdevenir una font d\u2019ingressos en forma de patent: el que en l\u2019argot neoliberal s\u2019oculta rere la crida a \u00abla innovaci\u00f3\u00bb i \u00abl\u2019impacte social\u00bb.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n Reacci\u00f3 d\u2019institucions i poblacions<\/strong><\/p>\n Dels diferents apartats que integren l\u2019informe es despr\u00e8n com l\u2019evoluci\u00f3 de la percepci\u00f3 de la pand\u00e8mia ha estat mediatitzada pels efectes en les institucions i per la reacci\u00f3, l\u2019acomodaci\u00f3 i l\u2019ag\u00e8ncia de la poblaci\u00f3. Quan parlem d\u2019institucions en parlem a diferents escales, des de les organitzacions supranacionals a les associacions que s\u2019aglutinen a la societat civil, amb un lloc central reservat a l\u2019Estat.<\/p>\n El cap\u00edtol sobre pol\u00edtica educativa ens servir\u00e0 per a projectar una mirada des de diferents escales a les institucions i les poblacions que hi estan implicades. La resposta un\u00e0nime de les administracions, que podem prendre tamb\u00e9 com un exemple de governabilitat de dalt a baix \u2014des de la UNESCO i l\u2019ONU als consells escolars\u2014, al mateix temps que s\u2019apuntava com a priorit\u00e0ria l\u2019adopci\u00f3 de pol\u00edtiques d\u2019equitat i inclusives, ha passat de puntetes sobre les raons estructurals que provocaven les desigualtats que pretesament es volen combatre. La posici\u00f3 davant l\u2019\u00fas de les noves tecnologies ha estat paradigm\u00e0tic en aquest sentit: s\u2019ha presentat com a panacea la capacitaci\u00f3 digital del professorat i de l\u2019alumnat, i la pretensi\u00f3 d\u2019alfabetitzaci\u00f3 digital de l\u2019entorn familiar com si l\u2019acci\u00f3 educativa per ella mateixa pogu\u00e9s fer desapar\u00e8ixer la bretxa constatada i evidenciada per la pand\u00e8mia. No nom\u00e9s no es considera la dotaci\u00f3 material als mitjans tecnol\u00f2gics necessaris per a normalitzar l\u2019\u00fas de les TIC, s\u2019omet deliberadament les condicions materials i humanes m\u00ednimes de caire estructural que fan possible aquest acc\u00e9s entre les poblacions etiquetades com a \u00abvulnerables\u00bb o les limita a l\u2019espai f\u00edsic de l\u2019escola (metres quadrats de l\u2019aula, dotaci\u00f3 d\u2019aparells inform\u00e0tics o la millora de la proporci\u00f3 de professorat per alumne, per exemple). D\u2019aquesta manera, tenim l\u2019efecte pervers que una instituci\u00f3 com l\u2019escola p\u00fablica, defensada com la garantia per equilibrar les desigualtats de partida dels alumnes, esdev\u00e9 una pe\u00e7a m\u00e9s de la reproducci\u00f3 de la desigualtat. Res no sembla que hagi canviat, ni en el discurs de les organitzacions supraestatals ni en el de l\u2019Administraci\u00f3 local, no nom\u00e9s perqu\u00e8 els problemes identificats com a principal impacte de la COVID-19 s\u00f3n els mateixos que abans, sin\u00f3 perqu\u00e8 el discurs, l\u2019enfocament i l\u2019estrat\u00e8gia per fer-los front presenta escasses difer\u00e8ncies, enquadrats en la gesti\u00f3 de riscos i dirigits a la \u00abformaci\u00f3 de capital hum\u00e0\u00bb i la p\u00e8rdua que la pand\u00e8mia pot suposar per satisfer les demandes futures del mercat (mesurades a la fi com a ocupabilitat perjudicada per la capacitaci\u00f3 disminu\u00efda). Com hem dit, la narrativa generada per les resolucions supranacionals ha servit de gui\u00f3 per a la resposta de les diferents administracions de l\u2019Estat, com a discurs normatiu i prescriptiu, a part d\u2019hegem\u00f2nic. D\u2019aquesta manera, es pot veure com el suposat enfrontament que sol presentar-se com a nucli de la tensi\u00f3 de la globalitzaci\u00f3, \u00e9s a dir, la pugna entre les institucions supraestatals i l\u2019estat, es desdibuixa, ja que en l\u2019essencial, en la forma de govern, estan d\u2019acord, i han adoptat totes un discurs que emana des de dalt, basat en la ret\u00f2rica de la gesti\u00f3 neoliberal. En el camp de l\u2019educaci\u00f3, ens temem que els problemes psicol\u00f2gics dels infants s\u00f3n els derelictes que ha deixat al descobert la retirada progressiva de la marea pand\u00e8mica amb la recuperaci\u00f3 de la presencialitat, m\u00e9s que l\u2019esbombada revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica a les aules.<\/p>\n Seguint amb la reacci\u00f3 institucional, i com la pand\u00e8mia pot haver afectat les relacions entre les diferents escales (supraestatal, estatal i local), el cas dels pa\u00efsos de parla catalana se\u2019ns apareix com un bon exemple d\u2019aquesta traducci\u00f3 a escala local de totes les contradiccions i l\u00ednies de tensi\u00f3 que ja s\u2019estaven detectant amb l\u2019entrada al nou mil\u00b7lenni. La situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia de la COVID-19 no ha provocat res m\u00e9s que fer transparent i magnificar alhora el seu abast. Una d\u2019aquestes l\u00ednies a escala global ha estat el retorn al protagonisme dels estats, i ha posat en evid\u00e8ncia la relativa fragilitat de les organitzacions supranacionals, per\u00f2 tamb\u00e9, en l\u2019exemple espanyol, la limitaci\u00f3 de l\u2019Administraci\u00f3 local. Aquesta tend\u00e8ncia s\u2019ha deixat sentir especialment als territoris de parla catalana de l\u2019Estat espanyol, arran de l\u2019accentuaci\u00f3 del proc\u00e9s de recentralitzaci\u00f3 pol\u00edtica que es fa evident amb la declaraci\u00f3 de l\u2019estat d\u2019alarma. Recentralitzaci\u00f3 que, en la ret\u00f2rica emprada, aix\u00ed com en la primera intenci\u00f3, estava clarament determinada per la reacci\u00f3 enfront del proc\u00e9s constituent catal\u00e0. No \u00e9s estrany, doncs, que del possible ventall de disposicions en l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica i jur\u00eddica es tri\u00e9s la que refor\u00e7ava el paper unitari de l\u2019Estat, per damunt de la mateixa estructura sanit\u00e0ria descentralitzada, com s\u2019ha vist en l\u2019informe jur\u00eddic. Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019ha palesat en el paper de vegades ambigu, de vegades contradictori, que s\u2019ha pogut observar en l\u2019articulaci\u00f3 dels territoris transfronterers. Regions que han oscil\u00b7lat entre els efectes del tancament de fronteres i el seu control derivats de les decisions de l\u2019Estat franc\u00e8s i l\u2019espanyol, i la cooperaci\u00f3 de la xarxa sanit\u00e0ria, simbolitzada per la coordinaci\u00f3 dels serveis hospitalaris a totes dues bandes de la frontera.<\/p>\n L\u2019impacte de la pand\u00e8mia no s\u2019ha d\u2019avaluar, no obstant aix\u00f2, nom\u00e9s pels canvis institucionals dirigits a un augment del control en el capitalisme de la vigil\u00e0ncia (Zuboff, 2019), o el discurs de reformulaci\u00f3 d\u2019un sistema obsedit pel lideratge, en qu\u00e8 la resta dels ciutadans s\u00f3n elements passius en compet\u00e8ncia els uns amb els altres. La mirada antropol\u00f2gica als moviments urbans a la ciutat de Val\u00e8ncia ens ha descobert de manera exemplar l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019una solidaritat, de la capacitat d\u2019autoorganitzaci\u00f3 a partir del suport mutu ve\u00efnal, amb diferents tipus d\u2019associacions, amb tradicions i intervencions tamb\u00e9 diverses. La bretxa tecnol\u00f2gica tamb\u00e9 aqu\u00ed ha discriminat i ha afavorit aquells moviments amb un pes singular de les generacions natives digitals, \u00e9s a dir, amb una proporci\u00f3 elevada de joves. Per\u00f2 aquesta aparici\u00f3 de respostes solid\u00e0ries, en qu\u00e8 ha ocupat un lloc destacat la lluita feminista en la reivindicaci\u00f3 de la feina de cura, ha deixat pas a una ressaca que progressava amb la desescalada del confinament i, en general, de les mesures excepcionals que l\u2019havien provocat. La contestaci\u00f3 dels dispositius de control i de gesti\u00f3 de la pand\u00e8mia durant l\u2019estat d\u2019alarma s\u2019ha relaxat a mesura que guanyava for\u00e7a la sensaci\u00f3 de retorn a la normalitat. En aquest sentit, la \u00abnova normalitat\u00bb \u2014que t\u00e9 l\u2019origen en les vel\u00b7le\u00eftats neoliberals amb l\u2019apropiaci\u00f3 del concepte de resili\u00e8ncia<\/em>\u2014, ha estat tamb\u00e9 el discurs de l\u2019apaivagament de l\u2019activisme, all\u00e0 on estava sobreeixint una administraci\u00f3 distanciada per la implementaci\u00f3 de l\u2019acc\u00e9s digital i temptada de refor\u00e7ar el paternalisme autoritari. La retirada de la marea, tamb\u00e9 en el camp de l\u2019activisme, ha deixat al descobert amb m\u00e9s cruesa les falles tect\u00f2niques que l\u2019arena amagava.<\/p>\n A cavall entre l\u2019impacte i la reacci\u00f3 d\u2019institucions i poblacions afectades \u00e9s on haurem de situar l\u2019impacte que ha tingut sobre els investigadors i la reacci\u00f3 de les ci\u00e8ncies socials a la pand\u00e8mia. En l\u2019informe, aquests dos punts han estat abordats de manera sistem\u00e0tica per l\u2019apartat de psicologia social, amb una aproximaci\u00f3 a la commoci\u00f3 que ha causat en els productors (personal investigador del sistema p\u00fablic catal\u00e0) \u2014no nom\u00e9s en ci\u00e8ncies socials\u2014, mentre que el darrer apartat sobre la producci\u00f3 de la recerca en sociologia al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a Catalunya ens acosta puntualment a la manera com s\u2019ha organitzat la recerca en temps de COVID-19. El cert desemparament inicial dels individus per part de les institucions tamb\u00e9 es constata com una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la pand\u00e8mia entre els investigadors, amb un biaix cap a aquells que ocupaven les baules m\u00e9s febles del sistema de recerca, com ara els joves i les dones, aquestes darreres confrontades, a m\u00e9s, al redoblament de la pressi\u00f3 de la conciliaci\u00f3 de la vida familiar i laboral en el confinament. La pauta durant la pand\u00e8mia ha estat incrementar la discriminaci\u00f3 del mercat a favor de les anomenades ci\u00e8ncies dures<\/em> ja existent pr\u00e8viament \u2014aqu\u00ed beneficiant, comprensiblement, en primer lloc les ci\u00e8ncies de la salut\u2014, ja esmentada en aquest ep\u00edleg, i normalitzada pel sistema p\u00fablic de recerca mitjan\u00e7ant el finan\u00e7ament per mitj\u00e0 de les convocat\u00f2ries competitives. Tant com la mateixa necessitat de donar resposta a la problem\u00e0tica social que plantejava la pand\u00e8mia, haurem de comptar, doncs, amb aquesta canalitzaci\u00f3, sancionada pel proc\u00e9s avaluador. Si b\u00e9, en un esfor\u00e7 per veure el got mig ple, s\u2019ha posat en valor el protagonisme que els experts han tingut en els mitjans de comunicaci\u00f3 durant la crisi pand\u00e8mica, que de retruc hauria afavorit les ci\u00e8ncies socials. Si observem la progressi\u00f3 de la recerca en el camp de la sociologia, tampoc no ens ha de sorprendre que els \u00e0mbits m\u00e9s estudiats hagin estat aquells en qu\u00e8 es percebia que la pand\u00e8mia estava incidint de manera m\u00e9s notable: en el de l\u2019educaci\u00f3, en el de la desigualtat social i les relacions de g\u00e8nere, aix\u00ed com en la incid\u00e8ncia en la gent gran o els infants, a part, \u00e9s clar, d\u2019aquells en qu\u00e8 s\u2019abordava la salut. Un cop m\u00e9s queda el dubte de si aquesta concentraci\u00f3 respon a la necessitat de fer front a l\u2019emerg\u00e8ncia per part de la sociologia \u2014i extrapolant els resultats, en general, de les diferents disciplines que s\u2019integren en les ci\u00e8ncies socials\u2014, o si \u00e9s producte d\u2019adequar-se a unes convocat\u00f2ries que, com ja hem dit, privilegiaven la recerca en aquest \u00e0mbit. Aix\u00f2, tenint en compte la robustesa que ja tenien, pr\u00e8viament a la pand\u00e8mia, la majoria d\u2019\u00e0rees esmentades en la sociologia catalana i valenciana, tant en la sociologia de l\u2019educaci\u00f3 com des de la perspectiva de g\u00e8nere.<\/p>\n Finalment, entre altres efectes postpand\u00e8mics immediats, podem trobar en els discursos pol\u00edtics una revaloraci\u00f3 dels sistemes p\u00fablics de sanitat, educaci\u00f3 o recerca, contra la tend\u00e8ncia que, des de la Gran Recessi\u00f3 i la difusi\u00f3 del discurs d\u2019austeritat, n\u2019havia accelerat l\u2019erosi\u00f3. Erosi\u00f3 que s\u2019estava perpetrant en nom de l\u2019efici\u00e8ncia, com a coartada de l\u2019estalvi en l\u2019Administraci\u00f3 p\u00fablica en benefici de la progressiva privatitzaci\u00f3 dels serveis, que ja s\u2019havia encetat molt abans. Per\u00f2 aquesta revaloraci\u00f3 de la sanitat p\u00fablica, que semblava avalada per la resposta positiva d\u2019inversi\u00f3 en pol\u00edtiques econ\u00f2miques compensat\u00f2ries, oposada a la recepta de retallades que es va aplicar aleshores, corre el perill de restar com una excepcionalitat o un simple gest ret\u00f2ric. Recurs al cap i a la fi utilitzat per mitigar la tensi\u00f3 creixent a la qual la pand\u00e8mia ha sotm\u00e8s tant les institucions com els professionals del sector que suplien amb el seu sobreesfor\u00e7 els d\u00e8ficits ja existents, tant com el com\u00fa dels ciutadans que se\u2019n veien perjudicats com a usuaris. Tot s\u2019hi val per a rebaixar la febre. Les expectatives pessimistes que s\u2019han generat quant a la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i que als territoris de parla catalana es mesuren amb una caiguda del producte interior brut (PIB) per damunt del conjunt espanyol i comunitari, malgrat tots els esfor\u00e7os fets durant la crisi sanit\u00e0ria, apunten a un retorn a la contenci\u00f3. Retorn que, per lluitar contra la inflaci\u00f3, \u00e9s aprofitat per a aprofundir en les pol\u00edtiques d\u2019austeritat anteriors, normatives de la doxa neoliberal i impulsades per la mateixa UE; pensem en la retallada en el sistema de pensions.<\/p>\n <\/p>\n Aportaci\u00f3 de la catalan\u00edstica: de la comparaci\u00f3 entre els territoris de parla catalana<\/strong><\/p>\n Les dificultats per a poder recollir dades comparables a tots els territoris de parla catalana, en aquells apartats que s\u2019ho plantejaven \u2014demografia, economia i mobilitat, principalment\u2014, ja ens indiquen una de les caracter\u00edstiques principals de la situaci\u00f3 d\u2019aquests territoris: la seva depend\u00e8ncia d\u2019estats diferents i el grau diferent d\u2019autonomia de les seves respectives administracions. Depend\u00e8ncia que explica la manca de dades comparables i f\u00e0cilment accessibles i que a la pr\u00e0ctica ens ha limitat a la revisi\u00f3 als territoris sota l\u2019Administraci\u00f3 espanyola. Nogensmenys, l\u2019estad\u00edstica p\u00fablica de la qual s\u00f3n deutores les ci\u00e8ncies socials, amb metodologies eminentment quantitatives, \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 de l\u2019articulaci\u00f3 del mateix Estat. El fraccionament i la depend\u00e8ncia dels territoris de parla catalana passa factura en aquest sentit. Per\u00f2 difer\u00e8ncies que, com hem vist al cap\u00edtol demogr\u00e0fic, es plantejaven d\u2019entrada amb el diferent recompte de la mortalitat portat a terme a Catalunya i a la resta d\u2019Espanya (i, per tant, al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a les Illes Balears), en el moment de fer l\u2019informe i per raons de comparabilitat, hem apostat pel com\u00fa denominador lleugerament subenregistrat del conjunt espanyol; malgrat que aquest desajustament al final, molt probablement, s\u2019acostar\u00e0 m\u00e9s al registre que va dur a terme el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya que no pas a l\u2019adoptat per la Universitat Carles III, que ha acabat essent la dada oficial de refer\u00e8ncia per a totes les comunitats aut\u00f2nomes.<\/p>\n No obstant, quan s\u2019ha pogut dur a terme, la comparaci\u00f3 no ha estat debades; ha resultat \u00fatil en un triple sentit. Primer, perqu\u00e8 era una manera de copsar les disparitats de societats que han establert sistemes demogr\u00e0fics, socials o econ\u00f2mics singularitzats a trav\u00e9s de la seva hist\u00f2ria, encara que similars. Segon, i a la inversa, perqu\u00e8 les similituds observades enfront de la mateixa crisi sanit\u00e0ria ens assenyalen all\u00f2 que t\u00e9 de comparable cada territori per\u00f2 tamb\u00e9 els trets distintius de la mateixa interacci\u00f3 de la pand\u00e8mia amb el mitj\u00e0 social on s\u2019expandeix. I tercer, perqu\u00e8 \u2014com ens ha fet avinent el cap\u00edtol geogr\u00e0fic de la mobilitat\u2014 introdueix la perspectiva d\u2019escala en la comparaci\u00f3. Aix\u00ed, la resposta de l\u2019Estat franc\u00e8s no ha resultat gaire allunyada de la de l\u2019Estat espanyol, tots dos estats integrants de la UE, plantejant el tancament de les fronteres com la problem\u00e0tica comuna de la regi\u00f3 transfronterera que s\u2019articula a banda i banda dels Pirineus. En canvi, les disposicions internes s\u00ed que han diferit, at\u00e8s el contrast de l\u2019organitzaci\u00f3 auton\u00f2mica espanyola i departamental francesa. Per sota de l\u2019Estat, ja ho hem dit, la col\u00b7laboraci\u00f3 anava en sentit contrari, com tamb\u00e9 ho anava el moviment de la poblaci\u00f3 que es pretenia controlar: sigui aquells avesats a beneficiar-se d\u2019uns millors preus al sud, sigui aquells que tenien segones resid\u00e8ncies a l\u2019enclavament de la Baixa Cerdanya a Fran\u00e7a.<\/p>\n Si el marc jur\u00eddic era el mateix per als tres territoris peninsulars, i compartien el fet d\u2019haver esdevingut feia temps \u00absistemes complexos de reproducci\u00f3 demogr\u00e0fica\u00bb, \u00e9s a dir, que el creixement de la poblaci\u00f3 dep\u00e8n fonamentalment del saldo migratori m\u00e9s que no pas del creixement vegetatiu; en canvi, els models migratoris previs ja eren prou diferenciats abans de la pand\u00e8mia, en connexi\u00f3 directa amb el paper que les migracions (i el turisme) tenen en l\u2019economia de cadascun d\u2019aquests territoris per separat. D\u2019altra banda, la interrupci\u00f3 pand\u00e8mica tant de les migracions entre els tres territoris com de la mobilitat p\u00fablica i privada, ha posat en relleu el paper que aquests moviments tenen com a vertebradors dels esmentats fluxos que la represa de la pand\u00e8mia hauria de veure com a potencialitats.<\/p>\n <\/p>\n La mirada multidisciplin\u00e0ria<\/strong><\/p>\n Per acabar, hem de recordar que la intenci\u00f3 d\u2019aquest informe \u00e9s tamb\u00e9 fer un exercici de multidisciplinarietat, en el sentit d\u2019animar les diferents disciplines representades en l\u2019\u00e0rea a indagar sobre un mateix fenomen social, amb un ample marge de llibertat a l\u2019hora d\u2019acotar tant la metodologia com la problem\u00e0tica concreta. Aqu\u00ed destacar\u00edem dues aportacions i una evid\u00e8ncia.<\/p>\n En primer lloc, els informes en ci\u00e8ncies jur\u00eddiques, economia, geografia, ci\u00e8ncies de la comunicaci\u00f3, psicologia social, sociologia, antropologia, pol\u00edtica educativa, demografia i hist\u00f2ria de les fronteres, amb maneres de fer pr\u00f2pies i objectes particulars de recerca, creiem que tenen el valor d\u2019haver coincidit a subratllar les principals tend\u00e8ncies que expliquen l\u2019impacte social de la pand\u00e8mia, sense el qual tampoc aquesta no s\u2019entendria ni en la seva progressi\u00f3 m\u00e9s biol\u00f2gica, ni en la seva mesura epidemiol\u00f2gica. L\u2019esfor\u00e7, doncs, ha pagat la pena, encara que nom\u00e9s sigui com un mostrari de les realitats que pot fer emergir quan es projecta cadascuna de les mirades diferents a un esdeveniment crucial i que hem provat de sintetitzar en aquest ep\u00edleg. A escala institucional, l\u2019esfor\u00e7 de reflexi\u00f3 comuna no deixa de ser un esfor\u00e7 de cohesi\u00f3 dintre de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans.<\/p>\n D\u2019altra banda, podr\u00edem parlar dels efectes que ha tingut la pand\u00e8mia en aquestes mirades singulars, cadascuna des de la seva tradici\u00f3: des de l\u2019afectaci\u00f3 en la producci\u00f3 de la recerca \u2014principalment en les condicions de treball del personal investigador\u2014, per\u00f2 tamb\u00e9 en el sistema de recerca al complet que la fa possible, en les convocat\u00f2ries p\u00fabliques i privades que la regulen, orientant i marcant prioritats (tamb\u00e9 de manera negativa, relegant an\u00e0lisis menystingudes pel mercat).<\/p>\n Per acabar, ha posat sobre la taula el necessari pas de la multidisciplinarietat a la interdisciplinarietat. I, encara que hagi estat en la part opaca reservada a la discussi\u00f3, ha tingut el valor de la traducci\u00f3 com un primer pas en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n Merc\u00e8 Barcel\u00f3 i Serramalera<\/span> Andreu Domingo i Valls<\/span> <\/p>\n Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\n Agamben, Giorgio<\/span> (1998). Homo sacer<\/em>: Sovereign power and bare life. <\/em>Stanford: Stanford University Press.<\/p>\n Arendt, Hannah<\/span> (2017). Verdad y mentira en la pol\u00edtica. <\/em>Barcelona: P\u00e1gina Ind\u00f3mita.<\/p>\n Esposito, Roberto<\/span> (2011). B\u00edos<\/em>: Biopol\u00edtica y filosof\u00eda. <\/em>Buenos Aires: Amorrortu.<\/p>\n Foucault, Michel (2001a<\/em>)<\/span> [1979]. \u00abNaissance de la biopolitique\u00bb. Annuaire du Coll\u00e8ge de France, 79 ann\u00e9e. Histoire des syst\u00e8mes de pens\u00e9, ann\u00e9e 1978-79<\/em>. A: Foucault, M.<\/span> (2001). Dits et \u00e9crits II, 1976-1988<\/em>. Par\u00eds: Gallimard, p. 818-825.<\/p>\n \u2014 (2001b<\/em>) [1977]. \u00ab\u201cEntretien avec Michel Foucault\u201d, r\u00e9alis\u00e9 par A. Fontana et P. Pasquino, en juin 1976\u00bb. A: Foucault, M.<\/span> (2001). Dits et \u00e9crits II, 1976-1988<\/em>. Par\u00eds: Gallimard, p. 158-159.<\/p>\n Zuboff, Shoshana<\/span> (2019). The age of surveillance capitalism. <\/em>Londres: Profile Books.<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_row _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][et_pb_divider _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”][\/et_pb_divider][et_pb_text _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_accordion _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” hover_enabled=”0″ global_colors_info=”{}” sticky_enabled=”0″][et_pb_accordion_item title=”1. DEMOGRAFIA” open=”on” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” body_text_align=”left” text_orientation=”left” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}”] Andreu Domingo i Valls<\/strong> \u00e9s doctor en sociologia, investigador i subdirector del Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics (CED), a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB). \u00c9s el president de l\u2019Asociaci\u00f3n de Demograf\u00eda Hist\u00f3rica (ADEH) i membre numerari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials. Especialitzat en immigraci\u00f3 internacional i formaci\u00f3 de fam\u00edlia, tamb\u00e9 s\u2019interessa per l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019imaginari social i la teoria de la poblaci\u00f3. \u00c9s investigador principal del Grup d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics i de les Migracions (Gedem), grup de recerca consolidat reconegut per la Generalitat de Catalunya.<\/p><\/div> Amand Blanes Llorens<\/strong> \u00e9s investigador del Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics (CED), a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB). \u00c9s llicenciat en geografia i hist\u00f2ria i en ci\u00e8ncies pol\u00edtiques i sociologia, i doctor en demografia per la UAB. La seva l\u00ednia de recerca se centra en l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019envelliment demogr\u00e0fic, la mortalitat, la depend\u00e8ncia i la salut de la poblaci\u00f3. En la recerca aplicada aborda els models d\u2019estimaci\u00f3 i de projecci\u00f3 de poblaci\u00f3 i projeccions derivades de les llars i l\u2019activitat.<\/p><\/div> Albert Esteve Pal\u00f3s<\/strong> \u00e9s doctor en demografia per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB), professor Serra H\u00fanter de demografia al Departament de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director del Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics (CED). Impulsor de la plataforma digital Explorador Social, la seva \u00e0rea d\u2019expertesa inclou tem\u00e0tiques relacionades amb la demografia en general, la fam\u00edlia i la llar. \u00c9s l\u2019investigador principal del Grup de Recerca en Demografia i Fam\u00edlies (Demfams), grup de recerca consolidat reconegut pel govern catal\u00e0.<\/p><\/div><\/p>\n <\/p>\n [\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”2. DRET” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}” open=”off”] Merc\u00e8 Barcel\u00f3 i Serramalera<\/strong> \u00e9s catedr\u00e0tica de dret constitucional a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Ha dedicat la recerca a l\u2019estudi dels drets i deures constitucionals, a l\u2019organitzaci\u00f3 territorial de l\u2019Estat, al sistema de fonts del dret, al dret processal constitucional i al dret p\u00fablic de Catalunya. Ha estat lletrada al Tribunal Constitucional espanyol (1994-1998), membre de la Comissi\u00f3 Assessora per a la Reforma de l\u2019Autogovern durant el proc\u00e9s de reforma de l\u2019Estatut d\u2019autonomia de Catalunya de 2006, membre de la Comissi\u00f3 Jur\u00eddica Assessora de la Generalitat de Catalunya (2005-2014) i directora de la Revista Catalana de Dret P\u00fablic<\/em> (2005-2012). \u00c9s membre numer\u00e0ria de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (des de 2020)..<\/p><\/div> Enoch Albert\u00ed Rovira<\/strong> (Vilafranca del Pened\u00e8s, 1958) \u00e9s doctor en dret per la Universitat de Barcelona (1986). Va fer una estada predoctoral a la Universitat de Bielefeld (Alemanya, 1982-1984). \u00c9s catedr\u00e0tic de dret constitucional a la Universitat de Barcelona (des de 1992), deg\u00e0 de la Facultat de Dret d\u2019aquesta universitat (2008-2016), director de la Revista Catalana de Dret P\u00fablic<\/em> (des de 2016) i membre numerari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (des de 2017). Ha dirigit projectes de recerca i ha publicat llibres i articles en mat\u00e8ria d\u2019organitzaci\u00f3 territorial de l\u2019Estat, constituci\u00f3 econ\u00f2mica, drets fonamentals i integraci\u00f3 europea.<\/p><\/div> Josep M. Vilajosana Rubio<\/strong> \u00e9s catedr\u00e0tic de filosofia del dret a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual ha estat vicerector (2002-2005) i deg\u00e0 de la Facultat de Dret (2010-2016). Autor de nombroses publicacions acad\u00e8miques, entre els seus darrers llibres cal destacar El derecho en acci\u00f3n. La dimensi\u00f3n social de las normas jur\u00eddicas<\/em> (2010), Las razones de la pena<\/em> (2015), Identificaci\u00f3n y justificaci\u00f3n del derecho<\/em> (2a ed., 2017) i Legal conventionalism<\/em> (2019, ed. amb L. Ram\u00edrez).<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”3. ECONOMIA” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}” open=”off”] Albert Carreras Odriozola<\/strong> (Barcelona, 1955) \u00e9s membre de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials (des de 2017), doctor en ci\u00e8ncies econ\u00f2miques i empresarials per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, catedr\u00e0tic d\u2019hist\u00f2ria i institucions econ\u00f2miques del Departament d\u2019Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, cofundador del grup Economistes pel Benestar i col\u00b7legiat de m\u00e8rit del Col\u00b7legi d\u2019Economistes de Catalunya. L\u2019any 2018 va rebre, amb Andreu Mas-Colell i Ivan Planas, el Premi Joan Sard\u00e0 Dexeus de la Revista Econ\u00f2mica de Catalunya<\/em> al millor llibre de l\u2019any sobre economia catalana per Turbul\u00e8ncies i tribulacions. Els anys de les retallades,<\/em> publicat per Edicions 62.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”4. COMUNICACI\u00d3” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}” open=”off”] Maria Corominas<\/strong>\u00a0(Solsona, 1961) \u00e9s professora titular d\u2019universitat al departament de mitjans, comunicaci\u00f3 i cultura de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Ha dedicat la seva recerca especialment a la llengua i els mitjans de comunicaci\u00f3 i a les pol\u00edtiques de comunicaci\u00f3 i les transformacions dels mitjans en el context digital. \u00c9s membre numer\u00e0ria de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC), fou presidenta de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials (2016-2020) i des del 2021 \u00e9s vicepresidenta de l\u2019IEC.<\/p><\/div> Aida Martori Muntsant<\/strong>\u00a0(Arenys de Munt, 1987) \u00e9s professora permanent del grau en mitjans audiovisuals al Tecnocampus de la Universitat Pompeu Fabra i membre del grup de recerca Daniel Jones (Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona). La seva \u00e0rea de recerca ha estat centrada en l\u2019estructura de la comunicaci\u00f3, els mitjans de proximitat, el servei p\u00fablic audiovisual, la digitalitzaci\u00f3 i el transm\u00e8dia. Ha fet estades de recerca i doc\u00e8ncia als Estats Units, al Regne Unit i a Israel.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”5. EDUCACI\u00d3” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}” open=”off”] Bernat Sureda Garcia<\/strong> \u00e9s catedr\u00e0tic de teoria i hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3 a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Especialista en hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3, \u00e9s el director del Grup d\u2019Estudis d\u2019Hist\u00f2ria de l\u2019Educaci\u00f3 de la UIB. Ha estat vicerector de la UIB i president del Consell Escolar de les Illes Balears. Va dirigir la revista Educaci\u00f3 i Hist\u00f2ria<\/em>. \u00c9s membre numerari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans.<\/p><\/div> Avelina Miquel Lara<\/strong> \u00e9s doctora en educaci\u00f3 per la Universitat de les Illes Balears, de la qual \u00e9s professora ajudant doctora. L\u2019\u00fas de noves metodologies i noves fonts, tals com la hist\u00f2ria p\u00fablica o les fonts visuals, han estat el fil conductor de la seva recerca en hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3.<\/p><\/div><\/p>\n <\/p>\n [\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”6. GEOGRAFIA” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}” open=”off”] Josep Vicent Boira i Maiques<\/strong> \u00e9s doctor en geografia, catedr\u00e0tic de geografia humana a la Universitat de Val\u00e8ncia i membre numerari de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans. Ha ampliat estudis en universitats italianes i americanes. Ha obtingut el Premi Joan Fuster (2002) sobre l\u2019Euroregi\u00f3, el Premi Ramon Trias Fargas (2009) sobre les relacions econ\u00f2miques entre Catalunya i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i el Premi Carles Rahola (2021) amb el llibre La Via Augusta del segle XXI. El corredor mediterrani contra l\u2019Espanya radial<\/em> (editat per Proa). Ha estat secretari auton\u00f2mic de la Generalitat Valenciana (2015-2018) i avui \u00e9s comissionat del govern d\u2019Espanya per al desenvolupament del Corredor Mediterrani.<\/p><\/div> Oriol Nel\u00b7lo i Colom<\/strong>\u00a0\u00e9s ge\u00f2graf especialitzat en estudis urbans i ordenaci\u00f3 del territori. Format a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (Doctor en Geografia) i a la Johns Hopkins University (Mestratge en Afers Internacionals), ha estat director de l\u2019Institut d\u2019Estudis Metropolitans de Barcelona (1988-1999), Diputat al Parlament de Catalunya (1999-2003) i Secretari per a la Planificaci\u00f3 Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011). Actualment, \u00e9s membre numerari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans i professor de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona on dirigeix el Grup d\u2019Estudis sobre Energia, Territori i Societat.<\/p><\/div> Joana Maria Segu\u00ed i Pons<\/strong>\u00a0\u00e9s doctora en geografia (1987) i catedr\u00e0tica de geografia humana (2001). Les seves l\u00ednies de recerca priorit\u00e0ries s\u00f3n: mobilitat, transports i turisme i xarxes de la informaci\u00f3. \u00c9s investigadora principal del Grup de Recerca Turisme, Mobilitat i Territori (GITMOT) de la Universitat de les Illes Balears (UIB), directora de l\u2019Observatori Interdisciplinari de la Mobilitat de les Illes Balears (UIB), creat el 2021, i membre numer\u00e0ria de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans. \u00c9s coautora de dotze llibres i de m\u00e9s de quaranta cap\u00edtols, tant nacionals com internacionals, i de m\u00e9s de vuitanta articles; els darrers a Journal of Geo-Information, Sustainability, Journal of Transport Geography, Eure, Estudios Geogr\u00e1ficos, Bolet\u00edn de la Asociaci\u00f3n de Ge\u00f3grafos Espa\u00f1oles <\/em>o Sud-Ouest europ\u00e9en<\/em>.<\/p><\/div> Maurici Ruiz P\u00e9rez<\/strong> \u00e9s doctor en geografia i professor titular d\u2019universitat. Ha desenvolupat la seva carrera docent i investigadora a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i a l\u2019Institut Mediterrani d\u2019Estudis Avan\u00e7ats (Imedea), del CSIC. \u00c9s el director del Servei de Sistemes d\u2019Informaci\u00f3 Geogr\u00e0fica i Teledetecci\u00f3 de la UIB des de la seva creaci\u00f3 l\u2019any 1993. La seva l\u00ednia de recerca \u00e9s l\u2019an\u00e0lisi integrada de les components territorials i les seves din\u00e0miques mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 de les tecnologies de la informaci\u00f3 geogr\u00e0fica.<\/p><\/div> Joan Checa Rius<\/strong> (Sora, 1992) \u00e9s ge\u00f2graf per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB, 2015). Des del 2016 \u00e9s investigador al departament de geografia de la UAB dins del Grup d\u2019Estudis sobre Energia, Territori i Societat i \u00e9s professor associat de la mateixa universitat. La seva recerca se centra principalment en l\u2019an\u00e0lisi de les din\u00e0miques socials i territorials, aix\u00ed com en la seva relaci\u00f3 amb la q\u00fcesti\u00f3 energ\u00e8tica.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”7. ANTROPOLOGIA” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}” open=”off”] Albert Moncus\u00ed Ferr\u00e9<\/strong> \u00e9s doctor en antropologia social per la Universitat Rovira i Virgili i professor del departament de sociologia i antropologia social de la Universitat de Val\u00e8ncia. Investiga sobre processos de patrimonialitzaci\u00f3, fronteres i identitats nacionals, migracions, conviv\u00e8ncia inter\u00e8tnica i transformacions urbanes. Ha estat investigador convidat a la Queen\u2019s University de Belfast, al Laboratori d\u2019Antropologia Urbana (del Centre Nacional de la Recerca Cient\u00edfica franc\u00e8s) i al Centre sobre Migraci\u00f3, Pol\u00edtica i Societat de la Universitat d\u2019Oxford (COMPAS).<\/p><\/div> Hernan Fioravanti \u00c1lvarez<\/strong> \u00e9s graduat en antropologia social i cultural per la Universitat Nacional d\u2019Educaci\u00f3 a Dist\u00e0ncia (UNED) i doctor en ci\u00e8ncies socials per la Universitat de Val\u00e8ncia. El seu treball gira al voltant de l\u2019antropologia urbana, les din\u00e0miques de gentrificaci\u00f3 i turistificaci\u00f3, la seguretat a l\u2019espai p\u00fablic, les mem\u00f2ries dels barris o els moviments socials urbans. Ha fet estades d\u2019investigaci\u00f3 a M\u00e8xic i al Regne Unit, contribucions a congressos internacionals i publicacions relacionades amb les seves l\u00ednies de recerca.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”8. FRONTERES” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” module_alignment=”center” global_colors_info=”{}” open=”off”] Martina Camiade Boyer<\/strong> \u00e9s\u00a0catedr\u00e0tica honor\u00e0ria de llengua i cultura catalanes de l\u2019Institut Franco-Catal\u00e0 Transfronterer (Universitat de Perpiny\u00e0), delegada de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans a Perpiny\u00e0 i membre associada del grup de recerca UMR 7367 Dynamiques Europ\u00e9ennes de l\u2019escola de ci\u00e8ncies pol\u00edtiques Sciences Po Strasbourg (Universitat d\u2019Estrasburg). Les seves \u00e0rees d\u2019especialitzaci\u00f3 s\u00f3n la hist\u00f2ria de les fronteres, la cooperaci\u00f3 territorial europea i, particularment, la cooperaci\u00f3 transfronterera. Actualment fa classes en el M\u00e0ster 2 Fronteres: cooperacions i conflictes (FRONT) a la Sciences Po Strasbourg. \u00c9s corresponsable del projecte europeu de cooperaci\u00f3 transfronterera CATCAR 2019\/22 (del programa Interreg POCTEFA), codirectora de la classe magistral \u00abTrans\/fronteres i di\u00e0leg de les disciplines\u00bb i membre del comit\u00e8 director de TEIN (Xarxa Europea Transfronterera d\u2019Euroinstituts i Universitats).<\/p><\/div> Jordi Cicres Bosch<\/strong> \u00e9s professor agregat de did\u00e0ctica de la llengua i de la literatura a la Universitat de Girona (UdG). Llicenciat en filologia catalana (UdG, 2000), filologia hisp\u00e0nica (UdG, 2004), m\u00e0ster en ling\u00fc\u00edstica forense per l\u2019Institut d\u2019Educaci\u00f3 Cont\u00ednua de la Universitat Pompeu Fabra (UPF, 2008) i doctor en ling\u00fc\u00edstica aplicada (UPF, 2007), \u00e9s membre del Grup de Recerca en Educaci\u00f3 Cient\u00edfica i Ambiental (GRECA) de la UdG. Les seves \u00e0rees d\u2019especialitzaci\u00f3 inclouen la cooperaci\u00f3 transfronterera i la ling\u00fc\u00edstica aplicada, sobretot l\u2019aplicaci\u00f3 de la fon\u00e8tica en diversos contextos.<\/p><\/div> Ludovic Herreria Larrey<\/strong> \u00e9s m\u00e0ster d\u2019estudis europeus i internacionals i de relacions transfrontereres per l\u2019Institut Franco-Catal\u00e0 Transfronterer (Universitat de Perpiny\u00e0). Des del gener de 2020 fins al 31 d\u2019octubre de 2021 fou secretari de la delegaci\u00f3 de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans a Perpiny\u00e0. Ha col\u00b7laborat en els projectes europeus TEIN4citizens (de la Xarxa Europea Transfronterera d\u2019Euroinstituts i Universitats) i CATCAR (del programa Interreg POCTEFA). Des de l\u20191 de novembre de 2021 \u00e9s assistent de projectes de cooperaci\u00f3 territorial europea a l\u2019Euroregi\u00f3 Pirineus Mediterr\u00e0nia.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”9. PSICOLOGIA” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” hover_enabled=”0″ global_colors_info=”{}” open=”off” sticky_enabled=”0″] Montserrat Castell\u00f3 i Badia<\/strong> \u00e9s catedr\u00e0tica de psicologia de la Facultat de psicologia, ci\u00e8ncies de l’educaci\u00f3 i l’esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Directora de l’Institut de Recerca en Psicologia, Aprenentatge i Desenvolupament de la mateixa universitat (URL). Membre numerari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, Secci\u00f3 de Filosofia I Ci\u00e8ncies Socials. Activitat de recerca i publicacions recents especialitzada en el desenvolupament de la identitat i la carrera investigadora, l’escriptura i la comunicaci\u00f3 en contextos professionals.<\/p><\/div><\/p>\n Anna Sala-Bubar\u00e9<\/strong> \u00e9s professora associada i investigadora de la Facultat de Psicologia, Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 i de l\u2019Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i professora associada de la Facultat d\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat de Barcelona. La seva activitat de recerca i transfer\u00e8ncia est\u00e0 especialitzada en la formaci\u00f3 de personal investigador, l\u2019escriptura acad\u00e8mia i la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/p><\/div>\n N\u00faria Su\u00f1\u00e9 i Soler<\/strong> \u00e9s doctora en Psicologia de l\u2019Educaci\u00f3. Professora associada a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i professora col\u00b7laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya. Investigadora a la Universitat Ramon Llull (Blanquerna). Psic\u00f2loga i coach a www.psicologia-santcugat.com<\/a>. Activitat de recerca, formaci\u00f3 i transfer\u00e8ncia especialitzada en la identitat i carreres professionals del personal investigador, l\u2019educaci\u00f3 inclusiva i la digitalitzaci\u00f3 d\u2019entorns d\u2019aprenentatge.<\/p><\/div>[\/et_pb_accordion_item][et_pb_accordion_item title=”10. SOCIOLOGIA” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” global_colors_info=”{}” open=”off”] Paquita Sanvic\u00e9n-Torn\u00e9<\/strong> \u00e9s mestra, llicenciada en filologia i doctora en sociologia. \u00c9s membre de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Sociologia i professora del departament de geografia i sociologia de la Universitat de Lleida (UdL). Forma part de l\u2019Institut de Desenvolupament Social i Territorial (UdL), del grup de recerca consolidat Grup d\u2019Estudis Societat, Salut, Educaci\u00f3 i Cultura (UdL) i del Grupo de Acci\u00f3n Progenedu del Campus Iberus. T\u00e9 com a principals l\u00ednies de recerca el g\u00e8nere, la immigraci\u00f3, les cultures en contacte, l\u2019educaci\u00f3 al llarg de la vida i les narratives.<\/p><\/div> Irene Cuss\u00f3-Parcerisas<\/strong> \u00e9s soci\u00f2loga i doctora en educaci\u00f3. Forma part del Grup de Treball Fam\u00edlia, Inf\u00e0ncia i Grups de Conviv\u00e8ncia de l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Sociologia i \u00e9s ajudant d\u2019investigaci\u00f3 del grup de recerca consolidat Pedagogia, Societat i Innovaci\u00f3 amb el suport de les Tecnologies de la Informaci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3 (PSITIC), de la Facultat de Psicologia, Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 i de l\u2019Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (URL). Professora associada de la Facultat d\u2019Educaci\u00f3 Social i Treball Social Pere Tarr\u00e9s (FESTS), de la URL, \u00e9s membre de l\u2019equip de direcci\u00f3 cient\u00edfica del Programa CaixaProinf\u00e0ncia de la Fundaci\u00f3 La Caixa. Els seus principals temes d\u2019investigaci\u00f3 s\u00f3n: la pobresa infantil, l\u2019acci\u00f3 socioeducativa i l\u2019impuls de l\u2019indicador social pressupostos de refer\u00e8ncia (reference budgets<\/em>).<\/p><\/div>
Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n
Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\nINFORMES<\/h1>\n
\nCoordinaci\u00f3:
\nAndreu Domingo i Valls
\n<\/strong>Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics
\nInstitut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n
\nAmand Blanes Llorens
\n<\/strong>Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics<\/p>\n
\n<\/strong>Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics
\nUniversitat Pompeu Fabra[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”2. DRET” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=385″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”dret” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=385″ global_colors_info=”{}”]REPTES DEMOCR\u00c0TICS EN TEMPS DE PAND\u00c8MIA: EL TERM\u00d2METRE DELS DRETS DE LA CIUTADANIA. <\/strong>UNA PERSPECTIVA JUR\u00cdDICA<\/strong><\/p>\n
\nCoordinaci\u00f3:
\nMerc\u00e8 Barcel\u00f3 i Serramalera
\n<\/strong>Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
\nInstitut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n
\nEnoch Albert\u00ed Rovira
\n<\/strong>Universitat de Barcelona<\/p>\n
\n<\/strong>Universitat Pompeu Fabra[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”3. ECONOMIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=391″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”economia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=391″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
Albert Carreras Odriozola
<\/strong>Universitat Pompeu Fabra
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n
Coordinaci\u00f3:
Maria Corominas i Piulats
<\/strong>Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n
Aida Martori Muntsant
<\/strong>Escola Superior Polit\u00e8cnica \u2013 Tecnocampus
\nUniversitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n<\/p>\n
\nBernat Sureda Garcia
\n<\/strong>Universitat de les Illes Balears
\nInstitut d’Estudis Catalans<\/p>\n
\nAvelina Miquel Lara
\n<\/strong>Universitat de les Illes Balears[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”6. GEOGRAFIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=418″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”geografia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=418″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
<\/strong>LA MOBILITAT A CATALUNYA, LES ILLES BALEARS I EL PA\u00cdS VALENCI\u00c0 DURANT LA CRISI SANIT\u00c0RIA DE LA COVID-19<\/strong><\/p>\n<\/p>\n
Josep Vicent Boira i Maiques
<\/strong>Universitat de Val\u00e8ncia
Institut d\u2019Estudis Catalans\u00a0<\/strong><\/p>\n<\/p>\n
<\/strong>Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n<\/p>\n
<\/strong>Universitat de les Illes Balears
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n
Joan Checa Rius<\/strong>
Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona<\/p>\n
Universitat de les Illes Balears<\/p>\n<\/p>\n
Albert Moncus\u00ed Ferr\u00e9
<\/strong>Universitat de Val\u00e8ncia
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n
Hern\u00e1n Fioravanti \u00c1lvarez
<\/strong>Universitat de Val\u00e8ncia<\/p>\n<\/p>\n
Martina Camiade Boyer
<\/strong>Universitat de Perpiny\u00e0
Delegada de l\u2019IEC a Perpiny\u00e0<\/p>\n
Jordi Cicres Bosch
<\/strong>Universitat de Girona<\/p>\n
<\/strong>Secretari de la Delegaci\u00f3 IEC a Perpiny\u00e0<\/p>\n
\n<\/strong>LA VEU DELS PROTAGONISTES<\/strong><\/p>\n<\/p>\n
\nMontserrat Castell\u00f3 i Badia
\n<\/strong>Universitat Ramon Llull
\nInstitut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n
\nAnna Sala-Bubar\u00e9
\n<\/strong>Universitat Ramon Llull<\/p>\n
\n<\/strong>Universitat Ramon Llull[\/et_pb_blurb][et_pb_blurb title=”10. SOCIOLOGIA” url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=435″ use_icon=”on” font_icon=”i||divi||400″ icon_alignment=”left” admin_label=”sociologia” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” custom_margin=”|||15px|false|false” custom_padding=”|||15px|false|false” link_option_url=”https:\/\/covid-19.iec.cat\/?page_id=435″ global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
Coordinaci\u00f3:
Paquita Sanvic\u00e9n-Torn\u00e9
<\/strong>Universitat de Lleida
Associaci\u00f3 Catalana de Sociologia<\/p>\n
Maria \u00c0ngels Abell\u00e1n-L\u00f3pez
<\/strong>Universitat de Val\u00e8ncia
Associaci\u00f3 Valenciana de Sociologia<\/p>\n
<\/strong>Universitat Ramon Llull
Associaci\u00f3 Catalana de Sociologia
<\/strong><\/p>\nEP\u00cdLEG<\/h2>\n
Ci\u00e8ncies socials i immunologia biopol\u00edtica als pa\u00efsos de parla catalana<\/em><\/strong><\/h2>\n
<\/h2>\n
Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona
Institut d\u2019Estudis Catalans<\/p>\n
Centre d\u2019Estudis Demogr\u00e0fics
Institut d\u2019Estudis Catalans\u00a0<\/p>\nAUTORS<\/h2>\n