[et_pb_section fb_built=”1″ fullwidth=”on” _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” min_height=”154px” custom_margin=”20px||20px||false|false” custom_padding=”20px||0px||false|false” global_module=”556″ global_colors_info=”{}”][et_pb_fullwidth_code _builder_version=”4.14.2″ _module_preset=”default” background_color=”rgba(162,191,196,0.32)” text_orientation=”center” min_height=”157px” global_colors_info=”{}”]<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_fullwidth_code][\/et_pb_section][et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”3.22″ global_colors_info=”{}”][et_pb_row _builder_version=”3.25″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” global_colors_info=”{}”][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”3.25″ custom_padding=”|||” global_colors_info=”{}” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_text _builder_version=”4.14.2″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” hover_enabled=”0″ global_colors_info=”{}” sticky_enabled=”0″]<\/p>\n
DOI: 10.2436\/15.3000.01.1<\/p>\n
L\u2019informe que us presentem \u00e9s el resultat inicial del projecte de recerca titulat \u00abImpacte social de la COVID-19. Una mirada multidisciplin\u00e0ria\u00bb, coordinat per Andreu Domingo i Valls i Merc\u00e8 Barcel\u00f3 i Serramalera, elaborat en el si de la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans i patrocinat per aquesta instituci\u00f3.<\/p>\n
En la mesura, doncs, que el seu germen es troba fermament ancorat en l\u2019Institut i, dins d\u2019ell, en la Secci\u00f3 de Filosofia i Ci\u00e8ncies Socials, l\u2019objectiu principal d\u2019an\u00e0lisi \u2014els canvis socials que ha provocat la pand\u00e8mia de la COVID-19\u2014 es du a terme de manera multidisciplin\u00e0ria, tot prenent com a refer\u00e8ncia els territoris de parla catalana i contextualitzant-los respecte d\u2019Espanya, d\u2019Europa i del m\u00f3n.<\/p>\n
Perqu\u00e8, a part dels efectes directes sobre la mortalitat i la salut de la poblaci\u00f3, la pand\u00e8mia tamb\u00e9 n\u2019ha tingut, i de for\u00e7a importants, sobre els drets de les persones, en l\u2019economia i el mercat de treball, sobre els mitjans de comunicaci\u00f3, en la mobilitat en el territori, en la formaci\u00f3 d\u2019infants i joves i en la manera mateixa d\u2019investigar. En general, ha tingut importants efectes sobre les poblacions afectades i les seves reaccions, i n\u2019ha fet augmentar b\u00e9 la resili\u00e8ncia, b\u00e9 la vulnerabilitat.<\/p>\n
Per aix\u00f2 calia investigar aquest mateix fenomen des de diferents mirades de les ci\u00e8ncies socials: l\u2019economia, el dret, la geografia, les ci\u00e8ncies de la comunicaci\u00f3, la psicologia educativa, la sociologia, l\u2019antropologia, la hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3, la demografia i la hist\u00f2ria de les fronteres. Les conclusions de totes elles, aix\u00f2 ja es veur\u00e0, ens porten a copsar una crisi social, pol\u00edtica i jur\u00eddica \u2014crisi<\/em> entesa com a canvi brusc, fase dif\u00edcil de travessar\u2014 d\u2019abast encara per determinar per\u00f2 que ben poques aportacions positives, almenys de moment, ha comportat. Tot al contrari, en l\u00ednies generals, la mirada \u00e9s per als autors d\u2019aquest informe m\u00e9s aviat for\u00e7a negativa i pessimista.<\/p>\n Els treballs aportats els hem agrupat per al lector en tres grans blocs. Un de primer ens aproxima al cercle biopol\u00edtic, a l\u2019afectaci\u00f3 i reacci\u00f3 de les estructures pol\u00edtiques i socials. I l\u2019enceta el treball, coordinat per Andreu Domingo, que aborda l\u2019impacte de la COVID-19 en la din\u00e0mica demogr\u00e0fica dels territoris de parla catalana respecte de la mortalitat, la fecunditat i les migracions. Si b\u00e9 la mortalitat sembla que tendeix a oferir xifres conjunturals amb un retorn als valors que es donaven abans la pand\u00e8mia, el seu impacte sobre la natalitat i la fecunditat sembla que aporta una tend\u00e8ncia a la baixa, tot consolidant-ne el declivi. No aix\u00ed les migracions, que si b\u00e9 les internacionals conjunturalment van patir els efectes de la COVID-19, les internes van fer incrementar els moviments dirigits a municipis de menys poblaci\u00f3, tot i que encara \u00e9s aviat per parlar pr\u00f2piament de canvi de paradigma. La perspectiva jur\u00eddica, coordinada per Merc\u00e8 Barcel\u00f3, es fixa en el repte democr\u00e0tic que ha suposat la pand\u00e8mia per als poders p\u00fablics i les restriccions immediates de drets i llibertats per a la ciutadania. La primera reacci\u00f3 de l\u2019Estat fou centralitzar els gestors p\u00fablics de la pand\u00e8mia amb la declaraci\u00f3 de l\u2019estat d\u2019alarma i restringir drets sense tenir en compte les exig\u00e8ncies del principi de proporcionalitat. Omissi\u00f3 que, en for\u00e7a ocasions, els jutges han aprofitat per erigir-se, ells mateixos, en legisladors, tot determinant quines mesures restrictives eren les adients. Amb tot plegat, s\u2019ha perdut l\u2019ocasi\u00f3 de dur a terme m\u00e9s cooperaci\u00f3 entre els estats i pol\u00edtiques amb control democr\u00e0tic i de respecte als drets i llibertats, i s\u2019ha optat per una gesti\u00f3 competitiva entre comunitats i l\u2019Estat mateix autorit\u00e0ria i tecnocr\u00e0tica. Albert Carreras coordina la mirada econ\u00f2mica i, en un primer balan\u00e7, qualifica la situaci\u00f3 de \u00abdesastre complet\u00bb en haver propiciat, la pand\u00e8mia, la principal caiguda d\u2019activitat econ\u00f2mica en temps de pau des de 1868 i la principal des de l\u2019esclat de la guerra els anys 1936 i 1937. L\u2019an\u00e0lisi de les mutacions des de la perspectiva de les ci\u00e8ncies de la comunicaci\u00f3 la coordina Maria Corominas i posa en relleu les contradiccions que la COVID-19 ha destapat en l\u2019\u00e0mbit comunicatiu: els mitjans han esdevingut serveis essencials en termes d\u2019informaci\u00f3 i d\u2019entreteniment, per\u00f2, al mateix temps, han patit una forta crisi lligada a l\u2019aturada de l\u2019activitat econ\u00f2mica. Tanca aquest bloc el treball coordinat per Bernat Sureda, en qu\u00e8 s\u2019adverteix que la crisi provocada per la pand\u00e8mia \u2014amb la paralitzaci\u00f3 de l\u2019activitat escolar o funcionament a dist\u00e0ncia conseg\u00fcents\u2014 no ha perm\u00e8s que les escoles continuessin desenvolupant la seva funci\u00f3 b\u00e0sica de compensar les desigualtats i de proporcionar la igualtat d\u2019oportunitats i els recursos necessaris per viure en comunitat. La gesti\u00f3 adultoc\u00e8ntrica de la pand\u00e8mia ha invisibilitzat, a m\u00e9s, els infants i adolescents com a subjectes de drets.<\/p>\n El segon bloc d\u2019estudis fa refer\u00e8ncia a les reaccions de les institucions i de la poblaci\u00f3 respecte de les mutacions originades durant aquest per\u00edode. El primer estudi, coordinat per Josep Vicent Boira, Oriol Nel\u00b7lo i Joana Maria Segu\u00ed, se centra, des de la perspectiva de la geografia, en els canvis i afeccions en la mobilitat externa i interna de l\u2019Eix Mediterrani, amb una especial incid\u00e8ncia en el transport col\u00b7lectiu. Respon a preguntes com ara quina \u00e9s la relaci\u00f3 de la disminuci\u00f3 de la mobilitat amb la pand\u00e8mia, tamb\u00e9 des d\u2019una perspectiva territorial comparada, o si els canvis en la mobilitat han tingut una incid\u00e8ncia diferenciada en les \u00e0rees urbanes en els diversos grups socials; i conclou en tots dos casos que s\u00ed, ja que els m\u00e9s benestants han pogut limitar els seus despla\u00e7aments, mentre que per als m\u00e9s vulnerables la mobilitat ha estat una c\u00e0rrega i un risc que no han pogut evitar. El segon treball d\u2019aquest conjunt d\u2019aportacions el coordina Albert Moncus\u00ed, des de l\u2019antropologia, i t\u00e9 per objectiu presentar els efectes de la pand\u00e8mia sobre la vida dels ve\u00efns de la ciutat de Val\u00e8ncia i analitzar les respostes que hi han donat els moviments urbans. La conclusi\u00f3 \u00e9s clara: la crisi sanit\u00e0ria s\u2019ha manifestat com a front visible d\u2019una crisi econ\u00f2mica, ecol\u00f2gica i de cures socials que ja era pr\u00e8via, amb conseq\u00fc\u00e8ncies tamb\u00e9 en l\u2019espai p\u00fablic en forma de control biopol\u00edtic de pres\u00e8ncies, moviments i interaccions entre subjectes, en especial de determinats col\u00b7lectius, com les persones sense llar, el jovent i les persones grans. Clou aquest bloc l\u2019estudi coordinat per Martina Camiade dedicat a l\u2019impacte de la COVID-19 en l\u2019Espai Catal\u00e0 Transfronterer i andorr\u00e0, en qu\u00e8 es visibilitzen els greus l\u00edmits de les institucions europees en la seva capacitat d\u2019actuar de manera r\u00e0pida i efica\u00e7, i com s\u2019ha arribat a les decisions preses en la individualitat de cada estat sense un veritable debat o control parlamentaris i sense tenir en compte les realitats transfrontereres.<\/p>\n El darrer conjunt de treballs es dedica a considerar els canvis ocorreguts en l\u2019\u00e0mbit de la recerca, tamb\u00e9 en el de les ci\u00e8ncies socials mateixes. El primer, coordinat per Montserrat Castell\u00f3 des de la perspectiva de la psicologia educativa, t\u00e9 com a objecte con\u00e8ixer l\u2019impacte de la pand\u00e8mia en la recerca que es fa als diferents territoris de parla catalana per tal de poder dissenyar guies d\u2019actuaci\u00f3 i oferir recomanacions pr\u00e0ctiques a diferents \u00e0mbits: acad\u00e8mic, pol\u00edtic i social. El segon estudi, coordinat per Paquita Sanvic\u00e9n des de l\u2019\u00e0mbit de la sociologia, inventaria i visibilitza la intensa tasca sociol\u00f2gica d\u2019an\u00e0lisi, investigaci\u00f3 i transfer\u00e8ncia acad\u00e8mica i divulgativa feta a la Comunitat Valenciana i a Catalunya.<\/p>\n Aquest informe, que abasta des de l\u2019inici de la pand\u00e8mia, al mar\u00e7 de 2020, fins al setembre de 2021, no pot ser en el seu conjunt, ni tampoc no ho pret\u00e9n, un estudi tancat perqu\u00e8, de fet, la crisi generada per la pand\u00e8mia no ha acabat ni s\u2019albira quan ho far\u00e0. Les dades continuen ballant, es continuen sumant, i la crisi que s\u00ed que detecten totes aquestes disciplines es continua aprofundint i en continuen apareixent mutacions.<\/p>\n <\/p>\n