4. COVID-19 i comunicació a Catalunya: accentuació de tendències

Foto de Maria Corominas

Coordinació: Maria Corominas i Piulats
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut d’Estudis Catalans

Col·laboració:
Aida Martori Muntsant
Escola Superior Politècnica – Tecnocampus
Universitat Autònoma de Barcelona

RESUM

Aquest text pretén descriure i analitzar la incidència de la COVID-19 en els mitjans de comunicació a Catalunya; el paper de les xarxes socials i dels nous perfils; els riscos de la desinformació en el context de la pandèmia, i els consums d’informació i d’entreteniment. L’objectiu és estudiar si els canvis que es produeixen són transformacions substancials o modificacions de tendències preexistents. En la situació d’emergència sanitària i pandèmia de la COVID-19, els mitjans de comunicació es consideren un servei essencial. Al mateix temps, però, la crisi lligada a la COVID-19 també els va afectar, i molt. Tot i l’augment significatiu d’audiències durant el primer confinament, la inversió en publicitat es va reduir de manera important, i alguns mitjans van recórrer a reestructuracions de la plantilla, en un moment en què les necessitats informatives de la població havien crescut. Pel que fa a l’entreteniment, s’ha accelerat la tendència de consumir-lo mitjançant plataformes sota demanda i en streaming, en què la presència de continguts en català i de proximitat és molt limitada. El paper de les xarxes socials ha fet emergir nous usos i perfils comunicatius, alhora que la desinformació ha augmentat en aquests canals, especialment els de missatgeria privada. Els prestadors públics es consideren els més fiables, entre els mitjans tradicionals.

INFORME COMPLET EN PDF DOI: 10.2436/15.3000.01.5