Impacte social de la COVID-19. Una mirada multidisciplinària
Barcelona · Institut d’Estudis Catalans · 2022
AUTORS
1. DEMOGRAFIA
Andreu Domingo i Valls
És doctor en sociologia, investigador i subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És el president de l’Asociación de Demografía Histórica (ADEH) i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció de Filosofia i Ciències Socials. Especialitzat en immigració internacional i formació de família, també s’interessa per l’anàlisi de l’imaginari social i la teoria de la població. És investigador principal del Grup d’Estudis Demogràfics i de les Migracions (Gedem), grup de recerca consolidat reconegut per la Generalitat de Catalunya.
Amand Blanes Llorens
És investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És llicenciat en geografia i història i en ciències polítiques i sociologia, i doctor en demografia per la UAB. La seva línia de recerca se centra en l’anàlisi de l’envelliment demogràfic, la mortalitat, la dependència i la salut de la població. En la recerca aplicada aborda els models d’estimació i de projecció de població i projeccions derivades de les llars i l’activitat.
Albert Esteve Palós
És doctor en demografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), professor Serra Húnter de demografia al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director del Centre d’Estudis Demogràfics (CED). Impulsor de la plataforma digital Explorador Social, la seva àrea d’expertesa inclou temàtiques relacionades amb la demografia en general, la família i la llar. És l’investigador principal del Grup de Recerca en Demografia i Famílies (Demfams), grup de recerca consolidat reconegut pel govern català.
2. DRET
Mercè Barceló i Serramalera
És catedràtica de dret constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dedicat la recerca a l’estudi dels drets i deures constitucionals, a l’organització territorial de l’Estat, al sistema de fonts del dret, al dret processal constitucional i al dret públic de Catalunya. Ha estat lletrada al Tribunal Constitucional espanyol (1994-1998), membre de la Comissió Assessora per a la Reforma de l’Autogovern durant el procés de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya (2005-2014) i directora de la Revista Catalana de Dret Públic (2005-2012). És membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans (des de 2020).
Enoch Albertí Rovira
(Vilafranca del Penedès, 1958) és doctor en dret per la Universitat de Barcelona (1986). Va fer una estada predoctoral a la Universitat de Bielefeld (Alemanya, 1982-1984). És catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Barcelona (des de 1992), degà de la Facultat de Dret d’aquesta universitat (2008-2016), director de la Revista Catalana de Dret Públic (des de 2016) i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (des de 2017). Ha dirigit projectes de recerca i ha publicat llibres i articles en matèria d’organització territorial de l’Estat, constitució econòmica, drets fonamentals i integració europea.
Josep M. Vilajosana Rubio
És catedràtic de filosofia del dret a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual ha estat vicerector (2002-2005) i degà de la Facultat de Dret (2010-2016). Autor de nombroses publicacions acadèmiques, entre els seus darrers llibres cal destacar El derecho en acción. La dimensión social de las normas jurídicas (2010), Las razones de la pena (2015), Identificación y justificación del derecho (2a ed., 2017) i Legal conventionalism (2019, ed. amb L. Ramírez).
3. ECONOMIA
Albert Carreras Odriozola
(Barcelona, 1955) és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció de Filosofia i Ciències Socials (des de 2017), doctor en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtic d’història i institucions econòmiques del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, cofundador del grup Economistes pel Benestar i col·legiat de mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya. L’any 2018 va rebre, amb Andreu Mas-Colell i Ivan Planas, el Premi Joan Sardà Dexeus de la Revista Econòmica de Catalunya al millor llibre de l’any sobre economia catalana per Turbulències i tribulacions. Els anys de les retallades, publicat per Edicions 62.
4. COMUNICACIÓ
Maria Corominas i Piulats
(Solsona, 1961) és professora titular d’universitat al departament de mitjans, comunicació i cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dedicat la seva recerca especialment a la llengua i els mitjans de comunicació i a les polítiques de comunicació i les transformacions dels mitjans en el context digital. És membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), fou presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (2016-2020) i des del 2021 és vicepresidenta de l’IEC.
Aida Martori Muntsant
(Arenys de Munt, 1987) és professora permanent del grau en mitjans audiovisuals al Tecnocampus de la Universitat Pompeu Fabra i membre del grup de recerca Daniel Jones (Universitat Autònoma de Barcelona). La seva àrea de recerca ha estat centrada en l’estructura de la comunicació, els mitjans de proximitat, el servei públic audiovisual, la digitalització i el transmèdia. Ha fet estades de recerca i docència als Estats Units, al Regne Unit i a Israel.
5. EDUCACIÓ
Bernat Sureda Garcia
És catedràtic de teoria i història de l’educació a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Especialista en història de l’educació, és el director del Grup d’Estudis d’Història de l’Educació de la UIB. Ha estat vicerector de la UIB i president del Consell Escolar de les Illes Balears. Va dirigir la revista Educació i Història. És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.
Avelina Miquel Lara
És doctora en educació per la Universitat de les Illes Balears, de la qual és professora ajudant doctora. L’ús de noves metodologies i noves fonts, tals com la història pública o les fonts visuals, han estat el fil conductor de la seva recerca en història de l’educació.
6. GEOGRAFIA
Josep Vicent Boira i Maiques
És doctor en geografia, catedràtic de geografia humana a la Universitat de València i membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha ampliat estudis en universitats italianes i americanes. Ha obtingut el Premi Joan Fuster (2002) sobre l’Euroregió, el Premi Ramon Trias Fargas (2009) sobre les relacions econòmiques entre Catalunya i el País Valencià i el Premi Carles Rahola (2021) amb el llibre La Via Augusta del segle XXI. El corredor mediterrani contra l’Espanya radial (editat per Proa). Ha estat secretari autonòmic de la Generalitat Valenciana (2015-2018) i avui és comissionat del govern d’Espanya per al desenvolupament del Corredor Mediterrani.
Oriol Nel·lo i Colom
És geògraf especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori. Format a la Universitat Autònoma de Barcelona (doctor en geografia) i a la Universitat Johns Hopkins (mestratge en afers internacionals), ha estat director de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona (1988-1999), diputat al Parlament de Catalunya (1999-2003) i secretari per a la Planificació Territorial del govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011). Actualment és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix el Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat.
Joana Maria Seguí i Pons
És doctora en geografia (1987) i catedràtica de geografia humana (2001). Les seves línies de recerca prioritàries són: mobilitat, transports i turisme i xarxes de la informació. És investigadora principal del Grup de Recerca Turisme, Mobilitat i Territori (GITMOT) de la Universitat de les Illes Balears (UIB), directora de l’Observatori Interdisciplinari de la Mobilitat de les Illes Balears (UIB), creat el 2021, i membre numerària de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans. És coautora de dotze llibres i de més de quaranta capítols, tant nacionals com internacionals, i de més de vuitanta articles; els darrers a Journal of Geo-Information, Sustainability, Journal of Transport Geography, Eure, Estudios Geográficos, Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles o Sud-Ouest européen.
Maurici Ruiz Pérez
És doctor en geografia i professor titular d’universitat. Ha desenvolupat la seva carrera docent i investigadora a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea), del CSIC. És el director del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció de la UIB des de la seva creació l’any 1993. La seva línia de recerca és l’anàlisi integrada de les components territorials i les seves dinàmiques mitjançant l’aplicació de les tecnologies de la informació geogràfica.
Joan Checa Rius
(Sora, 1992) és geògraf per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 2015). Des del 2016 és investigador al departament de geografia de la UAB dins del Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat i és professor associat de la mateixa universitat. La seva recerca se centra principalment en l’anàlisi de les dinàmiques socials i territorials, així com en la seva relació amb la qüestió energètica.
7. ANTROPOLOGIA
Albert Moncusí Ferré
És doctor en antropologia social per la Universitat Rovira i Virgili i professor del departament de sociologia i antropologia social de la Universitat de València. Investiga sobre processos de patrimonialització, fronteres i identitats nacionals, migracions, convivència interètnica i transformacions urbanes. Ha estat investigador convidat a la Queen’s University de Belfast, al Laboratori d’Antropologia Urbana (del Centre Nacional de la Recerca Científica francès) i al Centre sobre Migració, Política i Societat de la Universitat d’Oxford (COMPAS).
Hernan Fioravanti Álvarez
És graduat en antropologia social i cultural per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i doctor en ciències socials per la Universitat de València. El seu treball gira al voltant de l’antropologia urbana, les dinàmiques de gentrificació i turistificació, la seguretat a l’espai públic, les memòries dels barris o els moviments socials urbans. Ha fet estades d’investigació a Mèxic i al Regne Unit, contribucions a congressos internacionals i publicacions relacionades amb les seves línies de recerca.
8. FRONTERES
Martina Camiade Boyer
És catedràtica honorària de llengua i cultura catalanes de l’Institut Franco-Català Transfronterer (Universitat de Perpinyà), delegada de l’Institut d’Estudis Catalans a Perpinyà i membre associada del grup de recerca UMR 7367 Dynamiques Européennes de l’escola de ciències polítiques Sciences Po Strasbourg (Universitat d’Estrasburg). Les seves àrees d’especialització són la història de les fronteres, la cooperació territorial europea i, particularment, la cooperació transfronterera. Actualment fa classes en el Màster 2 Fronteres: cooperacions i conflictes (FRONT) a la Sciences Po Strasbourg. És corresponsable del projecte europeu de cooperació transfronterera CATCAR 2019/22 (del programa Interreg POCTEFA), codirectora de la classe magistral «Trans/fronteres i diàleg de les disciplines» i membre del comitè director de TEIN (Xarxa Europea Transfronterera d’Euroinstituts i Universitats).
Jordi Cicres Bosch
És professor agregat de didàctica de la llengua i de la literatura a la Universitat de Girona (UdG). Llicenciat en filologia catalana (UdG, 2000), filologia hispànica (UdG, 2004), màster en lingüística forense per l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra (UPF, 2008) i doctor en lingüística aplicada (UPF, 2007), és membre del Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental (GRECA) de la UdG. Les seves àrees d’especialització inclouen la cooperació transfronterera i la lingüística aplicada, sobretot l’aplicació de la fonètica en diversos contextos.
Ludovic Herreria Larrey
És màster d’estudis europeus i internacionals i de relacions transfrontereres per l’Institut Franco-Català Transfronterer (Universitat de Perpinyà). Des del gener de 2020 fins al 31 d’octubre de 2021 fou secretari de la delegació de l’Institut d’Estudis Catalans a Perpinyà. Ha col·laborat en els projectes europeus TEIN4citizens (de la Xarxa Europea Transfronterera d’Euroinstituts i Universitats) i CATCAR (del programa Interreg POCTEFA). Des de l’1 de novembre de 2021 és assistent de projectes de cooperació territorial europea a l’Euroregió Pirineus Mediterrània.
9. PSICOLOGIA
Montserrat Castelló i Badia
És catedràtica de psicologia de la Facultat de psicologia, ciències de l’educació i l’esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Directora de l’Institut de Recerca en Psicologia, Aprenentatge i Desenvolupament de la mateixa universitat (URL). Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció de Filosofia I Ciències Socials. Activitat de recerca i publicacions recents especialitzada en el desenvolupament de la identitat i la carrera investigadora, l’escriptura i la comunicació en contextos professionals.
Anna Sala-Bubaré
És professora associada i investigadora de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i professora associada de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. La seva activitat de recerca i transferència està especialitzada en la formació de personal investigador, l’escriptura acadèmia i la violència de gènere.
Núria Suñé i Soler
És doctora en psicologia de l’educació, professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona i professora col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya, investigadora a la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) i psicòloga i entrenadora (coach) a www.psicologia-santcugat.com. La seva activitat de recerca, formació i transferència està especialitzada en la identitat i carreres professionals del personal investigador, l’educació inclusiva i la digitalització d’entorns d’aprenentatge.
10. SOCIOLOGIA
Paquita Sanvicén-Torné
És mestra, llicenciada en filologia i doctora en sociologia. És membre de l’Associació Catalana de Sociologia i professora del departament de geografia i sociologia de la Universitat de Lleida (UdL). Forma part de l’Institut de Desenvolupament Social i Territorial (UdL), del grup de recerca consolidat Grup d’Estudis Societat, Salut, Educació i Cultura (UdL) i del Grupo de Acción Progenedu del Campus Iberus. Té com a principals línies de recerca el gènere, la immigració, les cultures en contacte, l’educació al llarg de la vida i les narratives.
Irene Cussó-Parcerisas
És sociòloga i doctora en educació. Forma part del Grup de Treball Família, Infància i Grups de Convivència de l’Associació Catalana de Sociologia i és ajudant d’investigació del grup de recerca consolidat Pedagogia, Societat i Innovació amb el suport de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (PSITIC), de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull (URL). Professora associada de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (FESTS), de la URL, és membre de l’equip de direcció científica del Programa CaixaProinfància de la Fundació La Caixa. Els seus principals temes d’investigació són: la pobresa infantil, l’acció socioeducativa i l’impuls de l’indicador social pressupostos de referència (reference budgets).
Maria Àngels Abellán-López
És doctora en dret per la Universitat d’Alacant i llicenciada en ciències polítiques i sociologia. Membre de la junta de l’Associació Valenciana de Sociologia i professora del departament de sociologia i antropologia social de la Universitat de València, està vinculada a diversos grups de recerca i lidera projectes com a investigadora principal. Les seves línies de recerca més importants són les institucions polítiques, l’administració pública, la democràcia i la participació. És autora de llibres, capítols i articles en revistes científiques.