6. La Gran Aturada. La mobilitat a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià durant la crisi sanitària de la COVID-19

Foto de Josep Vicent Boira

Coordinació: Josep Vicent Boira i Maiques
Universitat de València
Institut d’Estudis Catalans 

Foto d'Oriol Nel·lo

Oriol Nel·lo i Colom
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut d’Estudis Catalans

Foto de Joana-Maria Seguí

Joana Maria Seguí i Pons
Universitat de les Illes Balears
Institut d’Estudis Catalans

Col·laboració:
Joan Checa Rius
Universitat Autònoma de Barcelona

Maurici Ruiz Pérez
Universitat de les Illes Balears

RESUM

En les darreres dècades l’augment de la mobilitat de béns, persones i informació s’ha intensificat de manera accentuada, tant a l’interior de les àrees urbanes com a escala regional, nacional, continental i mundial. La difusió de la COVID-19, fins a convertir-se en pandèmia, es genera en aquest context d’«hipermobilitat fluïda», que afavoreix la ràpida propagació dels contagis i l’expansió global del virus. Per això, la limitació de la mobilitat —deguda a decisions administratives i a la disminució de l’activitat econòmica— ha estat un dels principals efectes de la crisi sanitària. El transport aeri, principal mitjà de comunicació dels fluxos turístics, fou un dels grans afectats, igual que els creuers, però els canvis afecten el conjunt dels mitjans de transport i totes les escales territorials i encara hi estam immersos. Les mutacions han servit per posar en dubte el creixement sense límits dels moviments en el marc de la globalització i les seves conseqüències en matèria de sostenibilitat i davant l’emergència del canvi climàtic. En mercaderies, la dependència dels productes asiàtics i la ruptura de la cadena de subministraments, provocada per la pandèmia, ha estat una altra alarma que, en positiu, pot fer girar els ulls cap a una valoració més gran dels productes propers i cap a la recuperació d’activitats abandonades. En la mobilitat de les persones es palesa la disminució d’ús dels transports col·lectius, que s’hauria de recuperar necessàriament, en paral·lel amb l’increment de l’ús, ja en curs, de modes actius i de noves maneres de desplaçar-se dins les ciutats. L’informe, després d’enunciar breument la relació en termes generals entre la crisi sanitària i la mobilitat, analitza l’evolució de la qüestió a tres escales: la mobilitat exterior en els diversos mitjans de transport de l’àmbit de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià; la mobilitat interterritorial entre aquests tres àmbits, i la mobilitat en les tres àrees urbanes principals (Barcelona, Palma i València). Unes breus conclusions clouen el treball.

INFORME COMPLET EN PDF