Coordinació:
Albert Moncusí Ferré
Universitat de València
Institut d’Estudis Catalans
Col·laboració:
Hernán Fioravanti Álvarez
Universitat de València
RESUM
Aquest treball té per objectiu presentar els efectes de la pandèmia sobre la vida dels veïns de València i analitzar les respostes que hi han donat els moviments urbans. Partim d’una aproximació teòrica i conceptual per seguir amb una caracterització dels moviments urbans a València (orígens, composició, tipologia, relació amb altres actors…) tenint en compte el context de la ciutat i, sobretot, dels seus barris i els seus contrastos. Després presentem la definició de la pandèmia que fan els mateixos moviments urbans i descrivim i analitzem iniciatives amb què han fet front als efectes de la COVID-19, amb una especial incidència en les formes de cura i mobilització. A més a més, tractem l’impacte de la pandèmia en l’organització dels moviments urbans tant cap a dins com pel que fa a l’articulació entre iniciatives noves o ja existents. Tot i ser un text centrat en la pandèmia, oferim una reflexió a partir de la relació entre les accions d’aquests moviments i els discursos socials al voltant de la lluita pel dret a la ciutat, que entronca amb qüestions com la igualtat de gènere, els serveis públics, la llibertat d’accés i presència a l’espai públic i el dret a l’habitatge. En definitiva, mirem d’oferir algunes claus per valorar el paper dels moviments urbans per a la cohesió i la transformació socials, en el cas de València, però amb una mirada prospectiva als lligams amb el context estatal i, sobretot, de les terres de parla catalana. La base empírica són materials secundaris, bibliogràfics, publicacions digitals pròpies dels moviments urbans i, sobretot, entrevistes realitzades a quatre membres significatius de diferents col·lectius de la ciutat de València.
INFORME COMPLET EN PDF DOI: 10.2436/15.3000.01.8